Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

1. L'origen de l'amenaça doble

L'escenari polític es va veure condicionat per una doble amenaça: d'una banda, les organitzacions de dretes, antidemocràtiques i nacionalistes i, de l'altra, el comunisme soviètic.

2. La crisi de la democràcia a l'Europa d'entreguerres

• Europa de postguerra: Formada per 28 estats.
• Incapacitat governamental: Els governs democràtics no van ser capaços de resoldre els conflictes greus.
• Justificació del totalitarisme: Es va buscar en la necessitat d'evitar el contagi revolucionari després de la implantació del règim comunista.
• Crisi econòmica dels anys 30: Va provocar una convulsió general.
• Retrocés cultural: Els principis democràtics van ser qüestionats, produint-se un retrocés polític i cultural dramàtic.

Conceptes Urbanístics Fonamentals

Metròpoli: Aglomeració urbana formada per la gran ciutat central i altres localitats petites.

Àrea Metropolitana: Aglomeració urbana dominada per una gran ciutat que constitueix, mitjançant alguns municipis, una unitat funcional i institucional.

Conurbació: Conjunt de ciutats importants que acaben formant un continuum urbà i una unitat funcional.

Jerarquia i Sistemes Urbans

Jerarquia Urbana

Organització de ciutats segons la seva àrea d'influència i les seves dimensions demogràfiques, les seves funcions i serveis, dins del sistema de ciutats d'un territori.

Sistema Urbà

Conjunt d'elements dinàmics d'una ciutat que s'interrelacionen (habitants, edificacions, infraestructures).

Problemàtiques i Millores

Segregació

Els Decrets de Nova Planta

Quan Felip V va pujar al tron (després de la mort de Carles II) va implantar els Decrets de Nova Planta, entre el 1707 i el 1716, als regnes d’Aragó, Mallorca i Catalunya. Aquests consistien en:

• La implantació de l’organització politicoadministrativa de Castella a tots els territoris de la Corona d’Aragó. Amb això, aquests perderen la seva sobirania i s’hagueren de sumar al model uniformador i centralista espanyol (a excepció de Navarra i el País Basc, els territoris de Castella i Aragó constituïren una única estructura homogènia d’Estat).
• L’abolició de les corts dels diferents regnes (desapareix, així, el Regne de Mallorca), integrant-les a les de Castella, passant a anomenar-se les Corts d’Espanya.

Polítiques

Polítiques: El nacionalisme es va convertir en un moviment conservador, component de l'imperialisme. Els estats van adoptar una política de prestigi dirigida per personalitats fortes que van influir en la formació i la consolidació de territoris colonials. Les potències van aconseguir la hegemonia colonial mitjançant el control comercial i militar de les rutes marítimes i terrestres, al mateix temps que obstaculitzaven les rutes a causa de l'expansió dels seus rivals.

Científiques i tècniques

Científiques i tècniques: Hi havia autors (com Jack London o Jules Verne) que alentaven la curiositat i l'esperit d'aventura a través d'obres amb ambients de misteri i descoberta. Les societats geogràfiques van crear noves rutes...

Les causes de l'imperialisme

Imperialisme: Sistema en el qual la cultura, la política i l'economia del món s'organitzen en funció del domini d'uns països sobre els altres.

L'Europa dominant

El progrés de la industrialització i el gran desenvolupament tecnològic d'Europa (gràcies a la Segona Revolució Industrial) va significar la fragmentació del món en: països industrialitzats i països no industrialitzats.

Europa va imposar el model econòmic, els ideals i la cultura a bona part del planeta.

La crisi econòmica de 1873-1890

Entre 1873 i 1890 es va desenvolupar una crisi econòmica que va tenir origen en una crisi agrícola: amb l'arribada a Europa de blat procedent dels Estats Units i de Rússia, es redueixen els preus interiors del...

Liberalisme Econòmic i la Revolució Industrial

La Revolució Industrial va permetre el pas d'una economia limitada i mercantilista a una economia liberal, basada en els següents principis:

• Propietat privada: Lliure i sense limitacions, de la terra i els capitals.
• Lliure empresa: La lliure contractació de la mà d'obra i la lliure regulació del sistema productiu sense interferències de l'Estat.
• Mercat lliure: Regulat només pel benefici i la llei de l'oferta i la demanda en l'intercanvi comercial.

Aquest context va propiciar que apareguessin intel·lectuals que defensaven el capitalisme.

Adam Smith i els fonaments del liberalisme

Smith va aportar idees noves per al pensament econòmic:

• Allò que movia les persones a actuar en economia era l'interès

Revolució industrial i agrària: conceptes clau

Respostes: F, F, V, F, V, F, V, F, V, V.

Qüestions i termes breus

1. A) Sistema econòmic que apareix a la Revolució Industrial: capitalisme.
2. B) Inventor de la llençadora ambulant: John Kay.
3. C) Noms que reben les entitats financeres especialitzades en fer préstecs: bancs d'inversió.
4. D) Representant més important de l'escola de Manchester: Adam Smith.

Enclosures

Enclosures es refereix a les tanques que els propietaris col·locaven al voltant dels seus camps per garantir-ne la privacitat i el control. El procés d'enclosures començà a partir del segle XVI i afectà les terres de conreu, els boscos i els prats comunals.

Sistema Norfolk

Sistema Norfolk: sistema aplicat primerament al comtat de Norfolk...

Els Reis Catòlics: La unió dinàstica i territorial

El casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó va donar lloc a una unió dinàstica de territoris que només tenien en comú la monarquia; les diferències van donar lloc a una castellanització creixent. Castella i Aragó van annexar Granada el 1492 i, després de la mort d'Isabel, Ferran va incorporar Navarra a Castella.

La política exterior i les aliances matrimonials

Els monarques van donar una gran importància a la política exterior i van dur a terme una intensa política matrimonial:

• Alemanya: Joana la Boja i Felip el Bell.
• Anglaterra: Caterina i Enric VIII.
• Portugal: Isabel i Maria amb Manuel "el Afortunado".

En l'àmbit militar i territorial, Ferran va recuperar el Rosselló

La decadència de l'Imperi: L'època dels validos

Després de la mort de Felip II, es van succeir tres regnats en els quals els monarques van renunciar al govern, deixant-lo en mans dels validos:

• Felip III: Va expulsar definitivament els moriscos, sota la influència del seu valido, el Duc de Lerma.
• Felip IV: Va deixar el poder en mans del Comte-Duc d'Olivares, caracteritzat per l'autoritarisme i la centralització. Va voler integrar tots els regnes en un únic estat comú, però va fracassar i va originar enfrontaments.
• Carles II: Va tenir un regnat llarg i complex, morint sense descendència.

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

Conflicte de signe religiós que va enfrontar protestants i catòlics. Espanya hi va acudir en defensa de l'Imperi,...