Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Estructura i Formes de Tinença de l'Explotació Agrícola

S'ocupen d'una sèrie de tasques com poden ser l'hort, les gallines, o anar a vendre els seus productes al mercat. Aquest treball de la dona no se'l reconeixia, ni a nivell estadístic ni a nivell de pensions. Actualment, en aquest tipus d'explotacions, cada vegada més, el pagès o diversos membres de la família, per diverses raons, canvien les tasques agrícoles amb altres feines que realitzen fora de l'explotació. Moltes vegades, aquestes persones treballen en la indústria, la construcció o els serveis.

A les grans finques és el propietari qui, cada vegada més, dirigeix directament l'explotació agrícola. Aquest empresari contracta treballadors assalariats, ja siguin fixos o...

Què era el Règim Senyorial?

El règim senyorial consistia en tres classes socials:

• La noblesa.
• El clergat.
• El tercer estat.

La noblesa i el clergat gaudien de nombrosos privilegis: jurídics, polítics i fiscals. El tercer estat tenia en comú la manca de drets i privilegis.

Composició del Tercer Estat

Dins del tercer estat hi destacava:

• Una burgesia reduïda de grans comerciants i grans arrendataris de terres.
• Unes classes mitjanes formades per funcionaris.
• Els grups més nombrosos: les classes treballadores urbanes i el camperolat.

Principis Generals de la Il·lustració

Tot i que la Il·lustració no va ser un moviment exclusivament filosòfic, ni es va desenvolupar al mateix nivell ni al mateix temps en tots els països europeus, aquest moviment...

Conceptes Clau de l'Antic Règim i la Il·lustració

• Societat estamental: Divisió de la població en privilegiats (noblesa i clero), els quals posseïen la major part de la propietat territorial, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics; i els no privilegiats (pagesos i burgesos) que pagaven forts impostos i estaven exclosos de l’activitat política.
• Economia senyorial: La Corona, la noblesa i l’Església eren titulars de les terres sobre les quals exercien jurisdicció i n’obtenien unes rendes.
• Absolutisme: Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern té un poder il·limitat.
• Centralització: Sistema monàrquic en què tot el territori constitueix una única estructura de caràcter

El sistema polític del franquisme

Franco és nomenat Caudillo a finals de desembre del 1936. Aquest va governar la zona nacional com un campament militar, al principi a través d'una Junta Tècnica, i després amb un govern. El Decret d'Unificació d'abril del 1937 agrupava tots els adictes en un Partit Únic, FET i de les JONS, liderat per Franco, després d'apartar els antics dirigents que s'hi resistien.

Les Lleis Fonamentals

El franquisme no es va dotar d'una constitució. Franco va promulgar una sèrie de lleis, les Lleis Fonamentals:

• Fuero del Trabajo (1938)
• Ley de Cortes (1942)
• Fuero de los Españoles (1945)
• Ley de Sucesión (1947)
• Principios del Movimiento (1958)

El 1966 es van voler refondre en una paròdia de constitució, la Ley Orgánica

Societat i Economia a l'Espanya Medieval

L'Estructura Social Estamental

La societat d’Espanya a l’Edat Mitjana era una societat estamental. Cada estament tenia una situació jurídica o estatus legal diferent, amb lleis pròpies. El tret definitori de la societat estamental era la desigualtat davant la llei.

Els Estaments i els Privilegis

Existien dos grans grups:

• Estaments Privilegiats: La noblesa i el clergat. Gaudien de privilegis, com ara l'exempció de pagar certs impostos (incloent-hi el delme).
• Estaments No Privilegiats: El tercer estament.

Aquesta desigualtat s'estenia fins i tot a la pena de mort:

• Si pertanyies a la noblesa o al clergat, la pena s'executava mitjançant la decapitació.
• Si eres del tercer estament, mories a la forca.

La diferència...

La Revolució Industrial

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques...

Models d'organització industrial

Taylorisme

Mètode d'organització industrial sorgit al principi del segle XX, que tenia la finalitat d'augmentar la productivitat eliminant els moviments inútils de l'obrer i optimitzant el temps emprat per reduir costos. El seu nom es deu a l'impulsor estatunidenc, l'enginyer Frederic W. Taylor.

Fordisme

Sistema d'organització industrial que sorgeix de l'aplicació de la filosofia taylorista a la producció d'automòbils senzills i barats, destinats al consum massiu. Va adaptar la cadena de muntatge al sector automobilístic i va incrementar els salaris dels treballadors per estimular el consum. La va posar en pràctica Henry Ford l'any 1913 a Detroit (EUA).

Formes de domini en l'imperialisme (1850-1914)

Colònia

Territori...

Introducció Històrica i Govern a Al-Andalus

El Final del Regne Visigot

• Roderic: Rei visigot que governava la península abans de l'arribada dels musulmans.
• Batalla de Guadalete (711): Victòria de Mussa sobre el rei Roderic.

Càrrecs de Govern del Califat

• Califa: A més de dirigir el govern, es convertia en la màxima autoritat religiosa.
• Hàjib: Una mena de primer ministre.
• Visirs: Alts funcionaris que assistien el califa en el govern i, en molts casos, exercien un gran poder polític i administratiu.
• Ràtzies (o Valís): Campanyes militars de saqueig contra els regnes cristians del nord.

Evolució Política i Regnes de Taifes

Definicions Clau

• Taifes: Regnes en què es va dividir Al-Andalus, reflectint les profundes divisions ètniques i polítiques

De l'Agricultura Tradicional a l'Agricultura de Mercat

El procés d'industrialització ha fet que moltes persones que vivien al camp s'hagin traslladat a la ciutat per treballar a la indústria. Des de llavors, l'agricultura s'ha basat en una economia de mercat.

De l'economia de subsistència a l'economia de mercat

• L'ús de noves tècniques agrícoles i conreus va fer augmentar la producció agrària, i així obtenir excedents per alimentar una població creixent. A més, els propietaris de les terres obtenien uns ingressos més alts per poder invertir en la indústria.
• L'augment de la indústria i de les ciutats va fer créixer la demanda d'aliments. Els pagesos només podien obtenir aquests productes amb diners, que aconseguien venent les collites

El Col·lapse Econòmic (1957) i l'Estabilització

Causes del Col·lapse Econòmic

• El Banc d’Espanya no tenia reserves.
• Pujada descontrolada dels preus (inflació).
• Gran dèficit comercial.

El règim va demanar ajuda al Fons Monetari Internacional (FMI) i a l'OCDE, fet que va suposar la liquidació de l'autarquia i un canvi en els dirigents del règim.

L'Ascens dels Tecnòcrates

Els militars i falangistes van ser substituïts pels tècnics de l’Opus Dei (els Tecnòcrates): polítics amb un perfil més tècnic que ideològic, preparats professionalment.

La Ley de los Principios del Movimiento Nacional (1958) va fer oficial la ideologia franquista per tal de perpetuar el règim.

Els Plans d’Estabilització

Aquests plans, impulsats per figures com...