Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Orígens i Evolució de la Indústria Tèxtil Catalana (1830-1874)

Ciències socials3,28 KB

Orígens de la Indústria Tèxtil Moderna a Catalunya

La indústria moderna a Catalunya es va iniciar en el sector tèxtil cotoner. Cal buscar els orígens en les fàbriques d’indianes. Les mesures liberalitzadores de la producció i del mercat, i la supressió dels privilegis gremials, van assegurar el lliure exercici de l’activitat industrial.

El Procés de Mecanització i la Màquina de Vapor (1830)

El salt cap a una economia industrialitzada es va iniciar a la dècada de 1830 amb la introducció de la màquina de vapor. La mecanització es va iniciar a la filatura per diversos motius:

  • Escassetat de mà d’obra: Es van incorporar al mercat les generacions dels nascuts durant la Guerra del Francès.
  • Augment dels salaris: La manca de treballadors
...
Continua llegint "Orígens i Evolució de la Indústria Tèxtil Catalana (1830-1874)" »

Revolució Industrial a Europa: agricultura, demografia i societat (s. XVIII–XIX)

Ciències socials2,91 KB

Revolució agrícola 1.1

La revolució agrícola va fer possible un increment molt notable de la producció d'aliments. Les 3 innovacions agrícoles més importants foren:

  • La difusió d'una nova rotació de conreus.
  • La introducció d'eines noves i la mecanització de tasques agrícoles.
  • Els canvis en l'estructura de la propietat agrícola per mitjà del tancament i la privatització dels camps.

Revolució demogràfica 1.2

L'augment de l'oferta d'aliments des de mitjan del segle XVIII va fer possible un creixement de la població elevat i continu. Les causes d'aquest creixement van ser, principalment, la davallada de la mortalitat.

L'increment de la població va suposar un gran estímul al procés d'industrialització, perquè va proporcionar mà d'

...
Continua llegint "Revolució Industrial a Europa: agricultura, demografia i societat (s. XVIII–XIX)" »

Reis Catòlics, Uniformitat i la Conquesta Catalana de Mallorca

Ciències socials4,5 KB

Societat i Uniformitat Religiosa amb els Reis Catòlics

A l'època dels Reis Catòlics predominava socialment la noblesa i estava dominada per les creences religioses i el poder de l'Església. Els monarques volien imposar la seva autoritat, pacificar els seus regnes i cohesionar la població.

El Poder Monàrquic i la Cohesió Social

Per restaurar la seguretat dels camps de Castella i eliminar el bandolerisme, van crear la Santa Germandat (1476), una institució amb atribucions de policia i tribunal de justícia.

La Recerca de la Uniformitat Religiosa

Dins el desig de control a què aspirava la monarquia hi havia la uniformitat religiosa. La recerca d’aquesta uniformitat comportà l’expulsió de dos grups: els jueus i els musulmans.

Expulsió

...
Continua llegint "Reis Catòlics, Uniformitat i la Conquesta Catalana de Mallorca" »

Sistemes Polítics: De l'Absolutisme al Totalitarisme

Ciències socials5,64 KB

L'Absolutisme

Els primers estats nacionals a l'Edat Moderna van estar associats al desenvolupament de l'absolutisme. És un règim polític en el qual no hi ha divisió de poders i el rei (monarquia absolutista) disposa de tot el poder de l'Estat i exerceix personalment la sobirania. Les persones sobre les quals exerceix el seu poder són els súbdits, perquè estan subjectes a unes lleis i normes establertes per la corona.

El Liberalisme

En canvi, el liberalisme és l'extrem oposat de l'absolutisme. És una doctrina política que afirma la llibertat i la independència de l'individu davant del poder de l'Estat. Per als liberals, el poder de l'Estat ha d'estar sotmès a límits i controls estrictes per tal que mai no pugui ser emprat contra la...

Continua llegint "Sistemes Polítics: De l'Absolutisme al Totalitarisme" »

Privilegis i agricultura valenciana: furs, regadiu i paisatge

Ciències socials3,15 KB

Privilegis, furs i el Liber Privilegiorum

Els privilegis tenen el mateix valor que els furs; la única diferència és que el privilegi és concedit pel monarca a un únic estament. L'altre cos legislatiu del regne el constitueixen els privilegis otorgats per la monarquia, els quals eren recopilats per el Liber Privilegiorum civitatis et regni Valentiae (Lauren Opus).

Els privilegis tenen el mateix valor que els furs; la única diferència és que el privilegi és concedit pel monarca a un únic estament.

Agricultura valenciana i paisatge mediterrani

L'agricultura valenciana s'integra en els paisatges mediterranis i, per tant, ve definida per la presència de la clàssica trilogia de cereals, vinya i olivera. El país era deficitari en cereals...

Continua llegint "Privilegis i agricultura valenciana: furs, regadiu i paisatge" »

La Creació del Regne de València: Furs, Jaume I i Pere el Gran

Ciències socials2,82 KB

La Creació del Regne de València (1238)

Les terres valencianes de l'Sharq al-Andalús, conquerides per Catalunya i Aragó, podien haver estat annexionades a qualsevol dels dos regnes que havien dut a terme les campanyes militars. Això és el que va passar amb la zona nova de Catalunya i el Baix Aragó.

Però Jaume I, el 1238, va decidir crear un nou regne diferenciat, amb:

  • Lleis pròpies i institucions.
  • Moneda pròpia.
  • Sistema de pesos i mesures propi.

Aquest nou regne s’integraria dins de la Corona d’Aragó i compartiria amb la resta dels territoris uns trets i característiques comuns: la figura del monarca, que unificaria tot el territori sota la mateixa autoritat reial.

El Marc Legislatiu: De La Costum als Furs

La promulgació de La Costum

...
Continua llegint "La Creació del Regne de València: Furs, Jaume I i Pere el Gran" »

Ideologies i Orígens del Moviment Obrer: Socialisme i Anarquisme

Ciències socials4,23 KB

El Socialisme: Dues Vessants Ideològiques

Socialisme Utòpic

Proposa una societat nova i critica la societat industrial. Els socialistes utòpics defensen que els treballadors s'han d'organitzar en cooperatives. Critiquen l'ús de la violència i estan a favor de l'educació, la propaganda i donar exemple. El discurs era dirigit als obrers, però també a tota la societat. Volien canviar el món.

Socialisme Científic o Marxisme

És una teoria creada per Karl Marx, la qual es basa en tres eixos principals:

  1. Anàlisi del Passat (Materialisme Històric): Marx analitza la història i afirma que en totes les seves etapes hi ha una contradicció entre els opressors i els oprimits (esclaus i lliures, burgesia i proletariat). Segons Marx, aquesta lluita
...
Continua llegint "Ideologies i Orígens del Moviment Obrer: Socialisme i Anarquisme" »

L'Estratificació Social: Tipus, Classes i Drets Humans

Ciències socials2,54 KB

L'estratificació social i els drets humans

Segons la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789): «Els homes neixen lliures i iguals en drets». Totes les persones són iguals davant la llei.

L'estratificació es defineix com els recursos i poders diferents que tenen les persones dins la societat. Aquesta es pot classificar en:

  • Igualitàries
  • De rangs
  • De classes
  • De castes

4.2 Societats igualitàries

Un exemple clar és el Paleolític: hi ha quasi tants llocs de poder o categories socials com persones hi ha. Els llocs de més prestigi no són hereditaris, sinó que l'adquireixen diferents persones.

L'organització social té la finalitat de mantenir una societat amb el mínim de diferències econòmiques. Són grups que comparteixen recursos...

Continua llegint "L'Estratificació Social: Tipus, Classes i Drets Humans" »

Stalin i Trotski: Dictadura, Repressió i Economia a l'URSS

Ciències socials4,01 KB

Trotski i Stalin: Dues Visions de la Revolució Soviètica

La Tesi de Trotski: La Revolució Permanent

Lev Trotski mantenia la necessitat d’exportar la revolució cap a altres països. Es va haver d’exiliar i el 1940 va ser assassinat a Mèxic per ordre del nou dirigent soviètic.

La Tesi de Stalin: El Socialisme en un Sol País

Ióssif Stalin proposava el socialisme en un sol país, mitjançant la transformació de l’URSS en una gran potència, bressol de les futures revolucions. Va ser secretari general del PCUS des del 1922, es va fer amo de la situació i, a la darreria de 1927, es va imposar sobre els seus rivals i es va convertir en el dirigent principal de l’URSS.

La Dictadura Estalinista a l'URSS: Poder i Repressió

El Poder Personal

...
Continua llegint "Stalin i Trotski: Dictadura, Repressió i Economia a l'URSS" »

La Revolució Russa de 1905: Causes i Context Previ al 1917

Ciències socials2,68 KB

La Revolució de 1905: El Diumenge Sagnant

La Revolució de 1905 va ser un esclat social i polític crucial a l'Imperi Rus, marcat per la insatisfacció popular contra el despotisme tsarista i la greu injustícia social.

Esdeveniments Clau

  • Manifestació a Sant Petersburg: Una gran manifestació a Sant Petersburg (aleshores Petrograd) es va convocar en contra del despotisme i la injustícia social.
  • El Diumenge Sagnant: La protesta va provocar més de 300 morts, un fet conegut com el Diumenge Sagnant, que va erosionar greument la confiança en el Tsar.

Conseqüències i Reformes Forçades

El Tsar es va veure obligat a iniciar reformes econòmiques i polítiques, comprometent-se a respectar les llibertats polítiques, convocar la Duma i impulsar reformes...

Continua llegint "La Revolució Russa de 1905: Causes i Context Previ al 1917" »