Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Causes Profundes de la Primera Guerra Mundial (1871-1914)

Existeixen diverses causes que es van acumular des del 1871, quan França va haver de cedir Alsàcia i Lorena a Alemanya, fins a les guerres dels Balcans (entre 1912 i 1914):

Factors Clau que van Desencadenar el Conflicte

1. Rivalitats Polítiques i Territorials

   En primer lloc, hi trobem:

   • Les rivalitats entre Àustria-Hongria i Rússia pels Balcans.
   • La rivalitat naval anglogermànica.
   • L'enemistat profunda entre els alemanys i francesos des de 1871.

2. Causes Econòmiques i Comercials

   En segon lloc, hi juguen un paper molt important les causes econòmiques. L'aplicació del proteccionisme porta a la rivalitat pels nous mercats. Gran Bretanya havia perdut la supremacia industrial i Alemanya, a causa

El Tractat de Torrelles i l'Expansió de la Corona d'Aragó

El Tractat de Torrelles (1304)

El Tractat de Torrelles, signat l'any 1304, va fixar els límits meridionals peninsulars de la Corona d'Aragó, integrada per Aragó, Catalunya i el Regne de València. La pau posterior a la guerra va propiciar un període d'expansió territorial i econòmica de la Corona d'Aragó per la Mediterrània, amb les conquestes de Còrsega, Sardenya, Sicília, Atenes i Neopàtria. Aquest fet va afavorir el comerç marítim i va permetre el contacte amb el nou corrent cultural humanista que llavors es desenvolupava a Itàlia.

Crisi i Canvis Socials al Segle XIV

Durant el segle XIV es van patir diverses crisis polítiques i econòmiques, a més de greus epidèmies...

L'Imperi Britànic (Cap al 1880): Hegemonia Comercial i Mundial

Gran Bretanya disposava d'un gran imperi colonial d'abast mundial de tipus comercial, corroborat per l'hegemonia dels vaixells mercants i de l'armada britànica.

Possessions Estratègiques de l'Imperi

• El domini d'enclavaments segurs en totes les rutes marines: Gibraltar i Malta, a la Mediterrània, a més de la propietat d'un gran nombre d'accions del Canal de Suez, que obria l'accés a l'oceà Índic.
• Colònies de poblament blanc.
• Enclavaments comercials a l'Àfrica i colònies de plantació tropical al Carib.
• L'Índia, governada pels funcionaris de la monarquia britànica. La proclamació de la reina Victòria com a emperadriu de l'Índia (1876) va consolidar la dependència política

Ludisme

El ludisme va ser una oposició violenta contra les màquines:

• 1779: Ned Ludd va destruir el primer teler mecànic.
• Va ser present en les primeres fases de la industrialització de tots els països.

Inici del sindicalisme

Els obrers es van adonar que l'enemic no eren les màquines i van adreçar les seves queixes als empresaris. Va ser un moviment de resistència contra el capital, motivat pel conflicte entre els més beneficis per a l'empresa i les baixes condicions de vida dels treballadors.

Condicions de la classe obrera

Glossari de Termes Clau de la Industrialització

Conceptes Generals

• Industrialització: Procés pel qual una societat basada en el sector primari va adaptant la seva economia a la fabricació de béns de consum.
• Sistema fabril: Producció en sèrie centralitzada en un edifici, la fàbrica.

Doctrines i Sistemes Econòmics

• Liberalisme econòmic: Doctrina que promulga la no-intervenció de l'Estat en matèria comercial, excepte en casos particulars i necessaris.
• Capitalisme: Sistema econòmic basat en el lliure mercat i en l'escassa intervenció estatal. Els instruments de producció i el que es produeix amb ells són de propietat privada.

Societat i Classes Socials

• Societat de classes: Societat sorgida de la industrialització en la qual el poder adquisitiu

Personatges històrics

• Abd-ar-Rahman II: Califa de Còrdova, va posar fi a les rebel·lions internes, va enfortir el poder polític i va guanyar diverses vegades als cristians.
• Jaume I el Conqueridor: Rei de la Corona d'Aragó durant 58 anys, va annexionar València i Mallorca a la Corona.
• Comte-duc d'Olivares: Aristòcrata i polític castellà, vàlid de Felip IV, considerat corrupte i un dels causants de la ruïna del regne.
• Francisco Pizarro: Noble, explorador i conqueridor del Perú, governador de Nova Castella.
• Hernán Cortés: Conqueridor responsable de la caiguda de l'Imperi asteca i part de Mèxic; un dels colonitzadors de les Amèriques.
• Leovigild: Rei dels visigots (578-586), va succeir el seu germà, va expulsar els bizantins i va implementar

Anàlisi del Text: Drets Naturals i Sobirania

El text defensa que tots els éssers humans són lliures per naturalesa, independents i posseïdors de drets inalienables. Aquests drets no han de ser privats ni desposseïts, garantint així la seguretat, la propietat i la vida. Es reivindica que el poder resideixi en el poble, rebutjant la ingerència externa, i es defensa la llibertat de premsa.

• Antic Règim: El poder està concentrat en una sola persona, el rei, que pot fer el que vulgui (en contraposició al text).
• Il·lustració: Proposa la divisió de poders i la llibertat (a favor del text).

Els Estats Generals i la Revolució

Els Estats Generals eren el parlament de l'Antic Règim (noblesa, església i tercer estat). Van ser convocats per solucionar...

Forces militars dels EUA

Els Estats Units disposen de grans bombarders i destaquen especialment en la seva flota de portaavions. La seva indústria està molt per sobre de la dels països europeus, fet que els permet mantenir dos fronts oberts alhora. A més, compten amb la bomba atòmica.

Forces militars del Japó

El Japó es troba en guerra amb la Xina amb l'objectiu de vendre productes i obtenir matèries primeres barates:

• Abans de la Segona Guerra Mundial, ocupa la zona de Manxúria, una acció hostil cap a l'URSS.
• Inicia una expansió cap al Pacífic, fet que provoca un xoc d'interessos i una rivalitat directa amb els EUA.

Com podem veure, el Japó tenia els mateixos enemics que Hitler.

1. La Segona Guerra Mundial: La Guerra Llampec

L'1 de setembre...

La configuració històrica de la ciutadania

Un ciutadà és qui pertany a una comunitat. No és estranger ni resident, i té drets i deures.

El llegat clàssic i medieval de la ciutadania

• Grècia antiga: Ser ciutadà equivalia a participar en el govern de la comunitat pròpia. Aristòtil afirma que el ciutadà es defineix per la participació en l'administració del govern i la justícia; per tant, és una ciutadania activa.
• Roma: Ciceró defineix la societat política com una associació d'homes units per un ordenament jurídic; és, per tant, una ciutadania passiva. A Roma, qualsevol podia ser ciutadà, sense que la seva raça hi tingués res a veure.
• Edat Mitjana: Sant Agustí introdueix la ciutadania cristiana, una ciutadania contemplativa:

Evolució del Concepte de Ciutadania

La ciutadania la formen els ciutadans. Un ciutadà és algú que pertany plenament a una comunitat. Possseeix certs drets i deures i participa en la vida política.

Grècia Antiga: Ciutadania Activa

A la Grècia antiga, ser ciutadà equivalia a participar en el govern de la comunitat pròpia. Segons Aristòtil, la clau és la ciutadania activa. El ciutadà no es defineix per res millor que la participació en l'administració del govern i la justícia.

Roma: Ciutadania Limitada i Innovació

Segons Ciceró (a Roma), la societat política és una associació d'homes units per un ordenament polític, resultant en una ciutadania limitada. Quan Roma va estendre la ciutadania a tot l'imperi, es va fer impossible la...