Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

La Gran Depressió i la crisi econòmica d'entreguerres

Ciències socials3,22 KB

Conseqüències econòmiques de la guerra

Situació al final de la guerra

Es va produir una desarticulació de les economies dels països combatents. El conflicte va comportar costos molt elevats i es va haver de recórrer a altres fonts de diners. Aquestes mesures van tenir efectes molt greus:

  • Creació excessiva de diners: va provocar la depreciació de les monedes, l'alçada de preus i la inflació.
  • Al problema del deute interior es va afegir el deute extern.

Conseqüències dels tractats de pau

  • Fortes indemnitzacions als països vençuts.
  • Fragmentació dels imperis de l'Europa central.
  • Es trenca la unitat monetària, neixen fronteres duaneres i es desorganitzen els sistemes de transport.
  • Falta d'entesa entre Europa i els Estats Units i el pagament
...
Continua llegint "La Gran Depressió i la crisi econòmica d'entreguerres" »

Crac del 1929: Causes, Conseqüències i Solucions Econòmiques

Ciències socials3,43 KB

Causes i Conseqüències del Crac del 1929

Causes del Crac del 1929

Les causes principals que van conduir al col·lapse borsari i a la posterior depressió van ser:

  • Sobreproducció: Es produïa més del que es consumia.
  • Baix poder adquisitiu: La població no podia pagar els productes necessaris.
  • Especulació borsària: Tendència a invertir en borsa mitjançant crèdits fàcils (call-loans).
  • Política econòmica dels EUA: Els EUA van deixar crèdits, però després no van saber gestionar la seva pròpia economia.
  • Proteccionisme: Els americans posaven aranzels elevats.
  • Moneda forta: La moneda estava molt elevada.
  • Crisi agrícola.

Punt clau de la crisi borsària

Les accions tenien cotitzacions molt altes. Es va abusar dels crèdits call-loans i, quan les...

Continua llegint "Crac del 1929: Causes, Conseqüències i Solucions Econòmiques" »

Causes de l'Imperialisme i l'Expansió Colonial al Segle XIX

Ciències socials2,96 KB

Causes de l'Imperialisme i el Colonialisme

Causes econòmiques i polítiques

L'any 1873 es produeix una crisi econòmica. El comerç en surt molt perjudicat i molts països es passen al proteccionisme. Creixen noves potències i això significa competència. La solució és buscar nous mercats on col·locar els productes a les colònies, on es buscaven mercats per poder explotar la producció industrial, aconseguir matèries primeres i fonts d'energia. Això era un benefici perquè la mà d'obra era molt més barata que a la metròpoli i el mercat el controlava un seguit d'empreses.

Aquest seguit d'operacions que semblaven tan beneficiàries, en realitat, a part del Regne Unit (UK), les inversions no anaven a parar a les colònies sinó a països...

Continua llegint "Causes de l'Imperialisme i l'Expansió Colonial al Segle XIX" »

Principis comptables

Ciències socials1,9 KB

ELS PRINCIPIS COMPTABLES Tenen com a objectiu aconseguir que els Comptes Anuals reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa. Són els següents: -Principi d'empresa en funcionament: Considerem que la gestió de l'empresa té una durada il·limitada. En conseqüència, l'aplicació dels principis comptables no anirà encaminada a la determinació del valor del patrimoni en cas de liquidació o venda .-principi de meritació : implica el registre comptable de les transaccions i altres sucesos empresarials atenent al corrent real k els origina, anotació quan es paga i es cobra.-Principi d'uniformitat: Adoptat un criteri en l'aplicació dels principis comptables, s'haurà de mantenir fins...
Continua llegint "Principis comptables" »

4

Ciències socials9,38 KB

Impediment de rapte. Aquest impediment tutela la llibertat de la dona en la prestació del consentiment matrimonial, No pot haver-hi matrimoni entre un home i una dona raptada o almenys retinguda amb vista a contraure matrimoni amb ella, llevat que després la dona, separada del raptor i trobant-se en lloc segur i lliure, trie voluntàriament el matrimoni, can. 1089.
El rapte consisteix en la separació violenta de la dona de un lloc q gaudeix de llibertat a un lloc moralment distint en el q queda supeditada al domini del raptor.
Es un impediment de dret eclesiàstic obliga sols als batejats, sobra amb q un d’aquestos siga catòlic per a q sorgisca l’impediment. Aquest impedient no te caràcter perpetu, sobra amb q desaparega la situació...
Continua llegint "4" »

Lliurecanvisme i proteccionisme

Ciències socials3,22 KB

Anarquisme: Ideologia política basada en que les persones són lliures i es poden organitzar millor en societats sense jerarquies ni associacions que limitin aquesta llibertat. Defensa un model de societat en que no hi ha estat o altre forma de poder públic. El modern té origen comú amb el socialisme
Marxisme: El socialisme científic o “marxisme” fou una ideologia crítica amb el capitalisme i revolucionària que fou creada a mitjan Segle XIX per Karl Marx i Friedrich Engels.
Industrialitzaió catalana: Pionera en l'adopció del vapor i la mecanització del procés productiu. Especialització en industria lleugera: tèxtil(cotó i llana). 2 tipus d'industries tèxtils: vapors i colònies. Obstacles: manca de carbó i mercats escassos,
...
Continua llegint "Lliurecanvisme i proteccionisme" »

Història Universal: Fites Clau des de la Prehistòria al Segle XX

Ciències socials64,83 KB

Prehistòria: Paleolític, Mesolític i Neolític

Paleolític: Etapes i Característiques

El Paleolític es divideix en tres parts:

  • Paleolític Inferior: Orígens i Vida Nòmada

    Les restes humanes més antigues daten d'entre 1.600.000 i 900.000 a.C. i es van trobar a la península Ibèrica. Corresponen a l'Homo erectus, més conegut com l'home d'Orce. Les restes trobades són destrals de mà i còdols tallats. La forma de vida es caracteritzava per ser nòmada i es basava en la caça i la recol·lecció de fruits.

  • Paleolític Mitjà: L'Home de Neandertal i el Foc

    En aquest cicle destaca l'home de Neandertal, datat entre 100.000 i 35.000 a.C. Aquest va destacar pel control del foc, la pràctica de rituals funeraris i la varietat d'objectes fabricats

...
Continua llegint "Història Universal: Fites Clau des de la Prehistòria al Segle XX" »

Dimensions de la Ciutadania Segons Adela Cortina

Ciències socials1,77 MB

q1GA2LKq6+LFi8WpU6dMk1PjxLwmMpCbFz+T3g0l6esus8klzdpRF28gNyr5bXKXAtje6q4U81eNu9OggIHcNPhgqzAKGAUiUcBALhJhbVijgFFgGhQwkJsGH2wVRgGjQCQKGMhFIqwNaxQwCkyDAgZy0+CDrcIoYBSIRAEDuUiEtWGNAkaBaVDAQG4afLBVGAWMApEoYCAXibA2rFHAKDANChjITYMPtgqjgFEgEgUM5CIR1oY1ChgFpkEBA7lp8MFWYRQwCkSigIFcJMLasEYBo8A0KGAgNw0+2CqMAkaBSBQwkItEWBvWKGAUmAYFDOSmwQdbhVHAKBCJAgZykQhrwxoFjALToICB3DT4YKswChgFIlHAQC4SYW1Yo4BRYBoUMJCbBh9sFUYBo0AkChjIRSKsDWsUMApMgwIGctPgg63CKGAUiEQBA7lIhLVhjQJGgWlQwEBuGnywVRgFjAKRKGAgF4mwNqxRwCgwDQoYyE2DD7YKo4BRIBIFDOQiEdaGNQoYBaZBgf8HvB8AcqAbPakAAAAASUVORK5CYII=

dlMQEQ7h2kAAAAAElFTkSuQmCC

Adela Cortina: Dimensions de la Ciutadania

Segons Adela Cortina, el concepte de ciutadania ha de considerar, com a mínim, les dimensions següents:

  1. Ciutadania Política

    La ciutadania té un conjunt de drets civils (protecció de la vida, la llibertat, la seguretat, la propietat, etc.) i polítics (votar i ser elegit, participar en organitzacions polítiques, socials, sindicals i culturals, etc.). En contrapartida, el ciutadà ha de complir certes obligacions (obeir les lleis, etc.).

  2. Ciutadania Social

    Conjunt de drets socials (dret al treball, educació o sanitat). A diferència dels anteriors, no són iguals en tots els països democràtics. Van acompanyats d'obligacions socials (pagar impostos, treballar o escolaritzar els fills i filles).

  3. Ciutadania

...
Continua llegint "Dimensions de la Ciutadania Segons Adela Cortina" »

La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Ciències socials3,28 KB

El Creixement Demogràfic i les Migracions

La població europea es va duplicar al llarg del segle XIX. La millora de la dieta i certs avenços sanitaris van provocar el descens de la mortalitat, el manteniment de la natalitat elevada i l'augment de l'esperança de vida.

Aquest creixement demogràfic va provocar fortes onades migratòries, buscant millorar les seves condicions de vida.

Les Noves Fonts d'Energia

A finals del XIX i inicis del XX, dues fonts d'energia es popularitzen: el petroli i l'electricitat.

Són unes energies més eficients i flexibles. Van canviar la ubicació de les empreses, les formes de transport i de comunicació, així com la vida quotidiana. Van impulsar una nova revolució dels transports que van permetre una nova mobilitat...

Continua llegint "La Segona Revolució Industrial (1870-1914)" »

Impacte de la Segona Revolució Industrial i l'Expansió Imperialista Global

Ciències socials12,28 KB

La Segona Revolució Industrial i l'Imperialisme

Creixement Demogràfic i Migracions

La 2a Revolució Industrial va propiciar un creixement de la població europea degut a millores en la dieta, avenços mèdics i sanitaris. Es van frenar les epidèmies (amb un descens de la mortalitat, també infantil), va augmentar l'esperança de vida i la natalitat es va mantenir elevada. Els desequilibris en la distribució de la riquesa van provocar desplaçaments de població cap a nous països americans i emigració a ultramar (a causa de la superpoblació rural, salaris baixos i atur).

Noves Fonts d'Energia: Petroli i Electricitat

Les fonts d'energia van evolucionar, substituint el carbó pel petroli (utilitzat als EUA per a il·luminació i com a combustible...

Continua llegint "Impacte de la Segona Revolució Industrial i l'Expansió Imperialista Global" »