Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Glossari Històric: Antic Règim, Il·lustració i Gremis

Ciències socials3,19 KB

Conceptes Clau

Antic Règim: Sistema polític i social previ a la Revolució Francesa, amb monarquia absoluta, divisió estamental i economia agrària.

Estament: Grups socials de l'Antic Règim (noblesa, clergat, tercer estat) amb funcions i privilegis diferenciats.

Tercer Estat: Major part de la població, sense privilegis (burgesos, artesans, camperols), sotmesos a moltes càrregues fiscals.

Absolutisme: Sistema en què el monarca concentra tot el poder, el qual és atorgat per Déu.

Burgesia: Classe social rica i influent (mercaders, comerciants), clau en les revolucions liberals i industrials.

Encyclopédie: Obra il·lustrada dirigida per Diderot i d'Alembert, que va difondre idees de raó, ciència i progrés.

L'Època de la Il·lustració

Moviment...

Continua llegint "Glossari Històric: Antic Règim, Il·lustració i Gremis" »

La Torre Eiffel i la Renovació Cultural del Segle XIX

Ciències socials2,59 KB

Torre Eiffel: Autor: Gustave Eiffel i el seu equip, Crono: 1887-1889, Local: Champ de Mars, París, Estil: Arquitectura de ferro, Materials: Ferro forjat, formigó i grava pels fonaments, Sistema: Peces de ferro industrials unides amb reblons. Dimensions: 305 m d'alt x 125 m d'ample.

A mitjan segle XIX, el liberalisme i la democratització es van anar implantant a l’Europa occidental, amb divisió de poders, partits polítics i sufragi universal. Es va anar introduint el socialisme i l’anarquisme. La segona revolució industrial va portar grans descobriments científics i tècnics, nous mitjans de transport (avió, automòbil, tramvia elèctric) i nous mitjans de comunicació. A diferents ciutats del món, s'organitzaven exposicions en què

...
Continua llegint "La Torre Eiffel i la Renovació Cultural del Segle XIX" »

Actors i Organitzacions Internacionals: Poder i Influència Global

Ciències socials3 KB

Actors Internacionals

Potències Econòmiques i Militars

Estats Units: Actua com a primera potència econòmica i militar. Intervenen a les àrees que consideren proveïdores de productes energètics o com a aliats econòmics.

Unió Europea i Japó-Corea del Sud: Tenen gran potència econòmica, però no tenen pes diplomàtic ni poder militar. Mantenen aliances amb els Estats Units i relacions amb els països que proveeixen productes energètics.

Potències Emergents

Rússia: Té interès de retornar a intervenir a escala mundial i recuperar el seu poder sobre els països de l'antiga URSS, a l'Europa oriental i a l'Àsia Central. La seva influència es veu afavorida per la seva reserva energètica de combustibles fòssils.

Xina: Creixent influència...

Continua llegint "Actors i Organitzacions Internacionals: Poder i Influència Global" »

La Il·lustració i la Revolució Industrial: Transformacions Clau

Ciències socials6,14 KB

La Il·lustració: L'Era de la Raó

La gran acumulació de capitals va propiciar el naixement i el desenvolupament d'una nova Burgesia mercantil i financera. Aquest període va veure un augment del seu poder polític i una marginació del poder de l'Estat. També hi va haver una revolució científica que posava en dubte les bases del coneixement establert.

Orígens i Conceptes Clau de la Il·lustració

A causa de les transformacions econòmiques i el desenvolupament social de la burgesia, va aparèixer una nova manera d'interpretar el món: LA IL·LUSTRACIÓ (període de llum), que va provocar la crisi definitiva de l'Antic Règim. Els seus principis fonamentals incloïen:

  • La supremacia de la raó com a font de coneixement.
  • La natura com a ideal
...
Continua llegint "La Il·lustració i la Revolució Industrial: Transformacions Clau" »

La Revolució dels Transports i l'Avanç del Comerç

Ciències socials1,02 KB

La Revolució dels Transports

El procés d'industrialització requeria el desenvolupament de nous mitjans de transport, l'expansió del comerç exterior i l'aparició de noves tècniques.

La indústria necessita un sistema eficaç de distribució

A mitjan segle XVIII, el transport de persones i mercaderies era lent. La solució va venir de la construcció de canals i millora de carreteres i camins. El ferrocarril va suposar una gran revolució amb conseqüències positives per a diverses indústries i l'enginyeria civil.

La xarxa de transports i la navegació de vapor

La xarxa de transports es va completar amb la introducció de la navegació de vapor, facilitant el comerç a llarga distància.

L'Avanç del Comerç a Llarga Distància

El comerç exterior...

Continua llegint "La Revolució dels Transports i l'Avanç del Comerç" »

Regnes de Lleó, Castella, Navarra i Aragó: Orígens i Evolució

Ciències socials3,24 KB

El Regne de Lleó i el Comtat de Castella

Alfons III, l'any 910, traslladà la capital a Lleó. A partir d'aquest moment, el regne asturià canvià el seu nom per "Regne de Lleó". A la part oriental del Regne de Lleó, es formà el comtat de Castella, que aviat es convertí en el principal protagonista de la Reconquesta a la part central de la Península. Els comtes de Castella, arribat el segle X, són tan poderosos com els reis de Lleó. Per això, el comte de Castella, Ferran González, es farà independent del Regne de Lleó.

En època del rei de Navarra (o de Pamplona), Sanç III el Gran, el comtat de Castella, per matrimoni, passà al regne de Navarra (1000-1035). A la seva mort, i pel seu testament, repartí els seus territoris entre...

Continua llegint "Regnes de Lleó, Castella, Navarra i Aragó: Orígens i Evolució" »

Formació i Expansió dels Regnes Cristians a la Península Ibèrica

Ciències socials3,97 KB

Formació dels Regnes Cristians

La serralada cantàbrica va ser l'única zona peninsular que els musulmans no van conquerir mai. Al 722 es va produir un enfrontament entre els musulmans i els cristians refugiats a la serralada, la batalla de Covadonga. Aquesta batalla dirigida per Pelagi, un noble visigot refugiat, va representar la primera victòria cristiana a la península que va aturar l'expansió musulmana. El fill de Pelagi, Alfons I, va crear el Regne d'Astúries perquè no reconeixien l'autoritat musulmana i no volien pagar tributs, amb la capital a Cangas d'Onís, que posteriorment va ser canviada pel net de Pelagi (i fill d'Alfons I), Alfons II a Oviedo. Alfons III va aprofitar l'afebliment musulmà durant l'Emirat Dependent de Damasc...

Continua llegint "Formació i Expansió dels Regnes Cristians a la Península Ibèrica" »

Educació per a la Ciutadania: Conceptes Clau i Objectius

Ciències socials2,35 KB

Educació per a la Ciutadania: Conceptes Clau

Què entenem per ciutadania?

La ciutadania és una definició construïda històrica i culturalment (Revolució Francesa de 1789 i la promulgació dels Drets de l'Home i del Ciutadà). "De súbdits a ciutadans".

  • La moderna ciutadania es va desenvolupar amb la idea d'estat-nació, on nacionalisme i ciutadania s'han vinculat.
  • El reconeixement de la ciutadania en l'actualitat emana de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
  • La ciutadania té dimensions: jurídiques (llei i dret), polítiques (sistema polític), econòmiques-socials (relacions socials i laborals) i culturals (patrimoni i història).
  • Els infants i adolescents estan exclosos de la plena ciutadania, però l'educació per a la ciutadania
...
Continua llegint "Educació per a la Ciutadania: Conceptes Clau i Objectius" »

Concepte de ciutadania i pertinença

Ciències socials2,64 KB

És sentir-se part d'una estructura social i política, i sobretot, assumir responsabilitats i obligacions en la construcció de la societat. El fet de saber-se i sentir-se ciutadà d'una comunitat pot motivar als individus a treballar per ella. En aquest concepte conflueixen 2 aspectes, el racional i el sentimental.

Ciutadania a l'antiga Roma

En el dret romà, el terme civis estava reservat únicament per als homes no esclaus, els majors d'edat o la població romana.

Ciutadania a l'antiga Grècia

A la Grècia clàssica, el terme polites es va utilitzar per referir-se al ciutadà.

Limitacions de la ciutadania

Els éssers humans neixen lliures i iguals, amb independència de la seva comunitat de naixement.

Il·lustrats

La Revolució Gloriosa, la qual...

Continua llegint "Concepte de ciutadania i pertinença" »

Recuperació i Expansió Econòmica Post-Guerra Mundial

Ciències socials2,24 KB

Recuperació i desenvolupament economies capitalistes

Després de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units gaudien d’una posició sòlida entre les grans potències internacionals, ja que no havien patit directament les conseqüències de la guerra. Les economies dels països desenvolupats iniciaran una llarga etapa de creixement i de prosperitat.

Fonaments de la nova economia mundial post-guerra

El juliol de 1944 es va celebrar a Bretton Woods una conferència internacional amb la intenció d’impulsar la recuperació econòmica dels països que havien participat a la guerra i reorganitzar la situació monetària mundial.

Es va donar llum a dos organismes internacionals:

  • El Fons Monetari Internacional (vigilant del sistema financer mundial)
...
Continua llegint "Recuperació i Expansió Econòmica Post-Guerra Mundial" »