Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Pirateria a la Costa Catalana: Història i Atacs Barbarescos

Ciències socials2,9 KB

Pirateria a la Costa Catalana: Una Amenaça Històrica

Context de la Pirateria a Catalunya

Durant l'Edat Mitjana, molts episodis de pirateria havien afectat les poblacions costaneres catalanes. Els actes de saqueig, captura de persones (entre d'altres) no van ser exclusius del grup de sarraïns, sinó que els vaixells catalans també hi van participar. A mitjans del segle XV, quan els turcs van prendre Constantinoble, la situació va prendre un nou rumb, ja que la Mediterrània es va omplir de vaixells que es dedicaven als cors (pirateria amb el permís del govern) i hi va haver flotes finançades per l'estat turc. La Monarquia Hispànica va intentar posar fi a aquesta situació, però no se'n va sortir.

Un Mar Perillós: L'Apogeu Barbaresc

El...

Continua llegint "Pirateria a la Costa Catalana: Història i Atacs Barbarescos" »

La Unió Dinàstica i la Construcció de l'Estat Modern a Espanya

Ciències socials3,17 KB

La Construcció de l'Estat Modern: La Unió Dinàstica

Els antecedents de la construcció de l'estat modern es troben a les guerres civils que van assolar tant Castella com la Corona d'Aragó al segle XV. La unió dinàstica es va materialitzar amb el matrimoni secret entre Isabel de Castella i Ferran d'Aragó l'any 1469, abans que tots dos accedissin al tron. Malgrat aquesta unió, cada regne mantenia la seva independència en lleis i moneda. La unió efectiva es va consolidar el 1479, quan tots dos van assumir el tron, coincidint amb el final de la guerra civil castellana. Tot i ser reis dels dos regnes, la independència era notable (una corona, dos regnes). L'objectiu principal era la unitat religiosa i la centralització del poder.

Incorporacions

...
Continua llegint "La Unió Dinàstica i la Construcció de l'Estat Modern a Espanya" »

La Desamortització al Segle XIX: Impacte i Estancament Agrari a Espanya

Ciències socials3,35 KB

La Desamortització al Segle XIX: Un Procés Clau

El procés desamortitzador fou la primera peça de la transformació agrària del segle XIX a Espanya. Aquest procés va tenir tres etapes ben diferenciades:

  • Primera etapa (1798): S'inicià amb Godoy.
  • Segona etapa (Lleis de Mendizábal): S'inicià amb les lleis del ministre d'Hisenda Juan Álvarez Mendizábal, que afectaren principalment els béns del clergat (convents i monestirs).
  • Tercera etapa (1855): Tingué lloc amb la Llei de Desamortització del ministre d'Hisenda Pascual Madoz, coneguda com la Llei Madoz.

Conseqüències de la Desamortització

Les conseqüències d'aquest procés van ser múltiples i de gran abast:

  • Canvi de propietat: Els compradors eren majoritàriament gent adinerada de l'
...
Continua llegint "La Desamortització al Segle XIX: Impacte i Estancament Agrari a Espanya" »

L'Antic Règim: Economia, Societat, Absolutisme i Il·lustració

Ciències socials9,17 KB

L'Economia i la Societat a l'Antic Règim

1.1. La Propietat de la Terra

  • Agricultura: Font de riquesa més important
  • Propietat:
    • Privada: es pot vendre
    • Vinculada: a un títol nobiliari, l'Església, municipis, corona
      • Pot tenir profit econòmic, jurisdicció, no es poden vendre
    • Senyoriu territorial: propietat d'un senyor (noble o eclesiàstic)
      • Dividida en:
        • Reserva senyorial: més productiva, explotació directa, residència, establiments
        • Masos: per a una família, cedida a:
          • Homes lliures: usdefruit, cens
          • Serfs: prestacions, productes, feina

1.2. Els Drets Senyorials

  • Drets senyorials: conjunt de prestacions i rendes que reben els senyors
  • Explotació econòmica: prestacions personals, percentatge de les collites, monopolis (molí, ferreria, boscos, rius)
  • Senyoria
...
Continua llegint "L'Antic Règim: Economia, Societat, Absolutisme i Il·lustració" »

Revolució Industrial: origen, desenvolupament i conseqüències

Ciències socials22,71 KB

A partir del segle XVIII es van posar noves terres en conreu a Anglaterra, es tancaren les parcel·les (enclosures o camps closos), estenent-se l’ús dels adobs i dels fems per aconseguir més productivitat, abandonant-se la pràctica del guaret, tot introduint una agricultura científica (sistema Norfolk) i unes millores en la ramaderia, com ara la cria selectiva, que aportarà nous productes agrícoles i ramaders. Aquesta millora en la distribució de la propietats, més la millora en les tècniques i la producción va desembocar en la Revolució Industrial.

Les millores en el món agrícola van donar lloc a un increment dels aliments per càpita que sumat a les millores higièniques van donar lloc a un increment de l’esperança de vida,...

Continua llegint "Revolució Industrial: origen, desenvolupament i conseqüències" »

Imperialisme: Causes i Factors Clau

Ciències socials2,91 KB

Imperialisme: Causes i Factors

L'imperialisme és la conquesta, domini i explotació per part de les potències industrials d'àmplies zones del món. Les seves motivacions principals eren vendre la seva sobreproducció, obtenir matèries primeres, invertir capitals i col·locar els excedents de població. És un fenomen complex que resulta d'un conjunt de causes o factors diversos:

  • Factors econòmics
  • Factors polítics
  • Factors demogràfics
  • Factors culturals i ideològics

Factors Econòmics de l'Imperialisme

Tradicionalment, es consideraven com a causa principal de l'imperialisme les necessitats econòmiques dels països industrialitzats, és a dir:

  • La necessitat de trobar nous mercats on vendre els excedents de producció generats per la Segona Revolució
...
Continua llegint "Imperialisme: Causes i Factors Clau" »

L'Imperialisme i les Noves Formes d'Organització del Treball

Ciències socials6,09 KB

Noves Formes d'Organització del Treball

Les noves formes d'organitzar el treball, amb l'objectiu de millorar la productivitat i mantenir la rendibilitat, es van originar als EUA.

Taylorisme: Optimització de la Productivitat

El Taylorisme és un mètode d'organització industrial la finalitat del qual és augmentar la productivitat. Consisteix en eliminar els moviments inútils de l'obrer i optimitzar el temps emprat per reduir costos. La seva producció en sèrie es realitza per mitjà d'una cadena de muntatge, desplaçant els productes a través d'una cinta.

Fordisme: Producció Massiva i Consum

Henry Ford va adaptar el taylorisme a la seva fàbrica d'automòbils de Detroit. El seu objectiu era fabricar un gran nombre d'automòbils a baix cost....

Continua llegint "L'Imperialisme i les Noves Formes d'Organització del Treball" »

Antic Règim vs. Capitalisme: Diferències Clau

Ciències socials3,1 KB

Antic Règim vs. Societat Burgesa Capitalista

Política

A l'Antic Règim, la sobirania requeia en el monarca, qui ostentava tot el poder per dret diví. Els habitants eren considerats súbdits i li devien obediència. Per tant, imperava una monarquia absolutista.

En canvi, en la societat capitalista, la sobirania era nacional, és a dir, l'origen del poder residia en la nació. Aquesta sobirania podia ser:

  • Restringida: amb sufragi censatari, on només els homes més rics podien votar.
  • No restrictiva: amb sufragi universal, inicialment masculí, però que, gràcies als moviments sufragistes, es va estendre a les dones.

Els habitants eren ciutadans amb drets, lliures i iguals. Es va establir un règim parlamentari constitucional, on la llei fonamental...

Continua llegint "Antic Règim vs. Capitalisme: Diferències Clau" »

La Restauració a Espanya (1875-1898)

Ciències socials26,24 KB

RESUM HISTÒRIA UNITAT 2

3. LA RESTAURACIÓ (1875-1898)

El sistema polític de la restauració i el regnat d'Alfons XII

Amb el regnat d'Alfons XII comença una època d'estabilitat a Espanya. Alfons XII era un rei molt apreciat ja que respectava la constitució i era arbitrari (no es posava amb la política). Canovas del Castillo és el cap del partit conservador i planteja una restauració. No intervé en la política de la primera república sinó que busca aliats per restaurar la monarquia. Sagasta governa el partit liberal.

Al 1874, abans que s'iniciés la restauració:

  • Es fa el "Pronunciamiento de Pavia" que posa fi a la República. Puja al poder el general Serrano (és autoritari).
  • Paral·lelament, un liberal moderat, Canovas del Castillo vol
...
Continua llegint "La Restauració a Espanya (1875-1898)" »

La Societat de Classes: Revolució Industrial i Moviment Obrer

Ciències socials3,07 KB

El Naixement d'una Societat de Classes

El procés de la Revolució Industrial i la implantació del liberalisme polític i econòmic van transformar profundament les relacions socials. La desaparició de la desigualtat jurídica va fer que les diferències socials s'establissin principalment en l'àmbit econòmic.

La Nova Estructura Social

  • Burgesia: Constituïen els nous privilegiats. Podien establir les condicions salarials i laborals, i influir en les decisions polítiques i econòmiques.
  • Proletariat: Depenien de la burgesia i havien d'acceptar les condicions imposades.

Conflicte de Classes

El proletariat lluitava per reduir les desigualtats socials i econòmiques existents.

Orígens del Món Obrer

Molts obrers eren antics llauradors que havien emigrat...

Continua llegint "La Societat de Classes: Revolució Industrial i Moviment Obrer" »