Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Causes de la Primera Guerra Mundial: Rivalitats i Tensions a Europa

Ciències socials2,24 KB

Causes de la Primera Guerra Mundial

Rivalitats entre les grans potències europees

Les relacions entre França i Alemanya eren tenses per les reivindicacions territorials franceses sobre els territoris d'Alsàcia i Lorena. A la tensió francoalemanya s'hi va afegir la disputa entre els imperis austrohongarès i rus pel control polític i econòmic dels Balcans. Les rivalitats econòmiques van generar un clima d'enfrontament, especialment al Regne Unit i Alemanya, els dos estats amb més desenvolupament industrial, que també volien aconseguir nous mercats.

La cursa d'armaments

Entre 1890 i 1914 els exèrcits van doblar els efectius de terra i mar, i van establir el servei militar obligatori. Es va millorar la tecnologia armamentística. El punt...

Continua llegint "Causes de la Primera Guerra Mundial: Rivalitats i Tensions a Europa" »

La Segona Guerra Mundial: Causes, Combatents i Expansió del Conflicte

Ciències socials4,32 KB

La Segona Guerra Mundial: Causes i Combatents

Causes del Conflicte

El règim feixista italià i el règim nazi alemany van seguir una política expansionista per engrandir les seves fronteres territorials. Per a això, van reforçar l'exèrcit, van imposar el militarisme i van propiciar una intensa cursa d'armaments. Es va exaltar el sentiment nacional i es va iniciar una política exterior agressiva contra els països vencedors de la Primera Guerra Mundial.

Els projectes expansionistes d'Alemanya i d'Itàlia van trobar un aliat: el Japó, que volia expandir la seva influència a Àsia i substituir les potències colonials europees. Les semblances entre els seus projectes expansionistes i la coincidència d'enemics comuns van unir Alemanya, Itàlia...

Continua llegint "La Segona Guerra Mundial: Causes, Combatents i Expansió del Conflicte" »

L'Alemanya Nazi: Repressió, Economia i Propaganda

Ciències socials2,33 KB

Repressió

La dictadura nazi va suprimir els partits polítics i els sindicats, excepte el partit únic (NSDAP) i el sindicat vertical (Front del Treball Nacionalsocialista). Els estats federals (Länder) van ser abolits i els seus poders transferits al Reich.

La SS, dirigida per Heydrich, va substituir gradualment la policia. El 1933 es van obrir els primers camps de concentració (Dachau) i l'any següent (1934) ja n'hi havia 50. La Gestapo (Policia Secreta dirigida per Himmler) va ser creada per reprimir els opositors al règim.

Després de la Nit dels Ganivets Llargs (1934), amb l'assassinat de Röhm i més de 300 dirigents de la SA, el control de Hitler sobre el partit i l'Estat alemany va ser absolut.

Economia

En el pla econòmic, Goering...

Continua llegint "L'Alemanya Nazi: Repressió, Economia i Propaganda" »

L'Antic Règim: Característiques Polítiques, Socials i Econòmiques

Ciències socials3,96 KB

L'Antic Règim

El terme Antic Règim podria definir-se com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics que caracteritzaren a Europa i les seves colònies al llarg dels segles XVII i XVIII.

Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per tal de designar despectivament l’estructura política i social de la França del moment, a les quals havia posat fi la Revolució Francesa.

Posteriorment, s’utilitzà per tal de designar aquella realitat política i institucional, estesa a altres països a més de França.

Característiques de l'Antic Règim

La situació econòmica

L’economia de l’Antic Règim era bàsicament rural. La producció agrícola i la propietat de la terra constituïen la principal font de riquesa....

Continua llegint "L'Antic Règim: Característiques Polítiques, Socials i Econòmiques" »

La Creació de la Unió Europea: Un Procés Històric i Polític

Ciències socials3,52 KB

La Creació de la Unió Europea

El febrer de 1986 va aprovar-se l’Acta Única Europea, a través de la qual va crear-se un espai econòmic i social comú per als Estats integrants de la Comunitat Econòmica Europea. L’Acta va reforçar la capacitat de decisió del Parlament i va contribuir de forma decisiva a la constitució de la Unió Europea (UE) cinc anys després.

Aspectes Clau de l'Acta Única

  • S’articulava el mercat interior.
  • Política monetària.
  • Cohesió econòmica i social.
  • Parlament Europeu.
  • Poder executiu de la Comissió.

Els fets de 1989, amb la caiguda de la URSS, van obligar a replantejar tot el procés de construcció europea. Al 1992, els Quinze van aprovar el Tractat de la Unió, la resposta europea al món nascut el 1989 amb...

Continua llegint "La Creació de la Unió Europea: Un Procés Històric i Polític" »

Conquesta i Formació del Regne de València: Jaume I

Ciències socials2,94 KB

Durant el regnat de Jaume I (1213-1276), aprofitant la debilitat musulmana després de la derrota de Las Navas de Tolosa (1212), la Corona d'Aragó va decidir avançar cap al sud peninsular.

La Conquesta del Regne de València

Jaume I va comptar amb el suport dels nobles aragonesos. La conquesta va ser ràpida i es va fer de nord a sud. Després de la presa de Morella (1232), Jaume I va conquerir Borriana i va avançar fins a València, que es va rendir el 1238 després de cinc mesos de setge. Finalment, el 1245 va sotmetre el castell de Biar.

La fase final de la conquesta va suscitar un enfrontament amb el Regne de Castella, perquè Jaume I havia conquerit territoris més enllà del port de Biar que, segons s'havia acordat en tractats anteriors...

Continua llegint "Conquesta i Formació del Regne de València: Jaume I" »

Imperialisme: Causes, Conquesta i Conseqüències

Ciències socials2,28 KB

Factors Impulsors de l'Imperialisme

Els canvis econòmics i tecnològics de la Segona Revolució Industrial van facilitar l'expansió europea per Àfrica, Àsia i el Pacífic. Els motius van ser diversos:

  • Econòmics: Cerca de nous mercats per a excedents i matèries primeres.
  • Demogràfics: Necessitat de territoris per a l'excedent poblacional europeu.
  • Polítics: Augment del prestigi de les potències europees.
  • Ideològics: Creença en la superioritat d'algunes nacions i el seu dret a imposar-se.

Conquesta, Organització i Explotació Colonial

La conquesta va ser ràpida i fàcil. L'ocupació va prendre tres formes:

  • Colònies d'explotació.
  • Colònies de poblament.
  • Protectorats.

Les potències europees aspiraven a augmentar el seu prestigi amb territoris...

Continua llegint "Imperialisme: Causes, Conquesta i Conseqüències" »

La Transformació de la Indústria: Tecnologia, Globalització i Treball

Ciències socials2,59 KB

Empresa Industrial i Planificació: L'Era Digital

Les innovacions tècniques permeten obtenir molta informació, transmetre-la a grans distàncies en temps real i aplicar-la tant en els dissenys industrials com en el procés de producció i fins i tot en l’emmagatzematge i la distribució dels productes.

Impacte de la Tecnologia i la Globalització

Els canvis tecnològics que han representat les facilitats en les comunicacions i les noves tecnologies de la informació (TIC) permeten, d’una banda, fluxos materials de mercaderies i de persones i, d’una altra, fluxos immaterials de capital i d’informació que s’entrecreuen a les xarxes cada vegada més denses i complexes que abracen tot el món.

La gestió i l’estudi de com i on cal invertir...

Continua llegint "La Transformació de la Indústria: Tecnologia, Globalització i Treball" »

L'Imperialisme al Segle XIX: Tipus de Dominació i Causes

Ciències socials3,24 KB

Tipus de dominació colonial principals

L'imperialisme va generar diverses formes d'administració i control sobre els territoris conquerits:

Colònia

El territori conquerit no tenia govern propi i depenia totalment de la metròpoli. El governador, un grup reduït de funcionaris i un exèrcit d'ocupació hi exercien el control.

  • Exemples: Congo, Rhodèsia.

Protectorat

El territori conservava un govern indígena, tot i que gran part de les funcions rellevants les exercia la metròpoli, com ara el comandament de l'exèrcit i la política exterior.

  • Exemples: Marroc, Tunísia, Laos i Cambodja.

Domini

El territori tenia una organització política pròpia, però estava sotmès a la sobirania britànica.

  • Exemples: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda.

Concessió

Era...

Continua llegint "L'Imperialisme al Segle XIX: Tipus de Dominació i Causes" »

Organització de les Colònies: Racisme i Conquesta

Ciències socials2,65 KB

Racisme
La creença que la pròpia raça era superior a la resta, creença que només es podia demostrar exercint algun domini sobre nosaltres.

Conquesta de les Colònies
• Les metrópolis conquerien fàcilment i ràpidament les colònies.
• La superioritat militar era tan evident que les resistències indígenes eren xafades ràpidament.
• Després de conquerir el territori, la submissió es conseguia reclutant tropes dels mateixos territoris o aliant-se amb una de les tribus o ètnies enfrontades.

Diversa Organització de les Colònies
Les colònies de poblament o domini.
Exemple: Canadà, Nova Zelanda.
Objectiu: Atraure immigrants blancs.
Organització: Gran autonomia en política interior (governs i parlaments), però la metròpoli decidia...

Continua llegint "Organització de les Colònies: Racisme i Conquesta" »