Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Gènere i Vot: Anàlisi del Sufragi Femení i el Gender Gap Electoral

Ciències socials2,68 KB

Gènere i Vot

1. El Sufragi Femení: Principals Explicacions

L’extensió del sufragi planteja un dilema fonamental: és un mecanisme mitjançant el qual el grup que ostenta el poder polític decideix compartir-lo amb un altre grup que estava exclòs.

Explicacions Tradicionals

  • Canvi cultural i por a la revolta.

Explicacions Alternatives

  • Guerra.
  • Càlcul partidista (les elits no són un actor unitari; en certs contextos poden preferir estendre el sufragi).
  • Càlcul econòmic (els drets de les dones són un mecanisme per garantir l’educació de la descendència).
  • Contagi, xocs, influència externa.

2. Conseqüències del Sufragi Femení

Quan s’estén el sufragi, la participació femenina es va situar al voltant de 10 punts per sota de la masculina. Aquest...

Continua llegint "Gènere i Vot: Anàlisi del Sufragi Femení i el Gender Gap Electoral" »

La Segona Revolució Industrial i el pensament de Marx

Ciències socials2,17 KB

La Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial es va produir durant el segle XIX a Europa, quan es va desenvolupar el ferrocarril, es va introduir l'electricitat i l'expansió d'indústries químiques i d'acer. La població rural va abandonar el camp i emigrar a les ciutats per treballar a les fàbriques. Així va sorgir la classe proletària, que a causa de les seves males condicions, van començar a exigir millores socials i laborals, provocant així les primeres lluites obreres. D'aquesta manera van sorgir els primers sindicats i les primeres iniciatives socialistes. En la filosofia, va destacar el positivisme, que defensava que la ciència resolia tots els problemes de la humanitat, i també va destacar el pensament marxista
...
Continua llegint "La Segona Revolució Industrial i el pensament de Marx" »

Crisi Econòmica Post-Guerra i Crack del 29: Causes i Impacte Global

Ciències socials4,17 KB

L'Economia Global Post-Primera Guerra Mundial

Després de la Primera Guerra Mundial, l'economia dels països europeus participants va patir un enfonsament significatiu. Aquest col·lapse es va deure a diversos factors clau:

  • La destrucció d'una desena part dels mitjans de producció.
  • L'augment del preu dels productes de primera necessitat.
  • La devaluació de la moneda europea.
  • Un fort endeutament amb els EUA, que havia concedit nombrosos préstecs durant el conflicte.

A més, es va produir una desestabilització monetària internacional, agreujada pels tractats de pau, com el de Versalles, i la pèrdua generalitzada de la confiança dels inversors.

La recuperació d'Alemanya es va veure greument obstaculitzada pel pagament de les fortes reparacions

...
Continua llegint "Crisi Econòmica Post-Guerra i Crack del 29: Causes i Impacte Global" »

Materialisme històric i lluita de classes: l'anàlisi de Marx

Ciències socials2,54 KB

1. El Materialisme Històric de Marx

Marx va insistir que les forces econòmiques de la societat són les que provoquen els canvis i, d'aquesta manera, impulsen la història cap endavant. En societats esclavistes, la producció estava basada en el treball dels esclaus, i els ciutadans no tenien cap necessitat d'incrementar la producció amb invents pràctics. Per a Marx, les relacions materials, econòmiques i socials van ser considerades com la base de la societat i la superestructura d'una societat és un reflex d'aquesta base. El materialisme històric fa veure que l'ésser humà és història, que la història de la humanitat és la història de la lluita de classes. Generalment, és la classe dominant d'una societat la que decideix què...

Continua llegint "Materialisme històric i lluita de classes: l'anàlisi de Marx" »

Unió Europea: Institucions, Fons i Criteris d'Unificació

Ciències socials3,01 KB

Unificació Monetària: Criteris i Països

L'euro i els seus criteris d'accés

L'any 1999, amb l'establiment del Banc Central Europeu, es va aconseguir la unió econòmica i monetària. Per arribar a aquesta fita, es van eliminar les barreres a la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals. Es va establir una moneda única, l'euro, i per accedir-hi, els països havien de complir uns criteris comuns dividits en tres fases: control de la inflació, tipus d'interès específics, i dèficit i deute públic sota control.

Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal van aconseguir aquesta convergència dins del calendari fixat i van començar a utilitzar...

Continua llegint "Unió Europea: Institucions, Fons i Criteris d'Unificació" »

Feliços Anys 20 i Crac del 29: Causes i Conseqüències

Ciències socials2,96 KB

Els Feliços Anys 20: Prosperitat i Desigualtat

L'augment de la demanda interna, després de la Primera Guerra Mundial, va fomentar una etapa de prosperitat coneguda com els "Feliços Anys Vint". Aquesta etapa es va basar en:

  • Millora de la productivitat.
  • Disminució dels costos de producció.
  • Ús de nous productes com el telèfon i l'automòbil.

Es va popularitzar l'ús de béns de consum, gràcies al crèdit i la venda a terminis, encara que els costos inicials fossin elevats. La indústria de l'automòbil va impulsar el desenvolupament d'altres sectors industrials, i la construcció, a causa del fort creixement urbà, també va experimentar una gran expansió. Les ciutats van créixer i l'economia va augmentar a una taxa propera al 5%, creant...

Continua llegint "Feliços Anys 20 i Crac del 29: Causes i Conseqüències" »

Monarquia a Castella i Aragó: De la Unió dels Reis Catòlics a la Monarquia Hispànica

Ciències socials3,43 KB

La Monarquia a la Corona de Castella

A la Corona de Castella, la monarquia tenia molt més poder que a la Corona d’Aragó. El rei ostentava el poder de declarar la guerra, el poder judicial i el poder executiu.

Les Corts de Castella

Les Corts, amb representants de la noblesa, del clergat i de les ciutats (burgesia), tenien un poder consultiu i la capacitat de decidir sobre subsidis.

El Govern Municipal Castellà

Els municipis, inicialment regits pels consells oberts (assemblees dels pares de família), van evolucionar al segle XIII amb la creació dels ajuntaments. En aquests, els regidors eren triats per la burgesia, mentre que un corregidor, designat pel rei, era qui realment exercia el poder.

La Monarquia a la Corona d'Aragó

A la Corona d’Aragó,...

Continua llegint "Monarquia a Castella i Aragó: De la Unió dels Reis Catòlics a la Monarquia Hispànica" »

La industrialització a Europa i Espanya

Ciències socials5,84 KB

Industrialització de les societats europees

1. Augment demogràfic i expansió agrícola

La revolució industrial va ser el resultat dels canvis econòmics i tecnològics produïts per primer cop a Gran Bretanya a mitjans segle XVIII. En aquella època la població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput i més a Gran Bretanya. Les causes d'aquest canvi demogràfic van ser l'augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i la medicina, que van significar una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat. Com a conseqüència d'aquest creixement demogràfic va augmentar la demanda d'aliments i l'alçada dels preus cosa que va dur els propietaris a millorar la producció agrícola. Per a...

Continua llegint "La industrialització a Europa i Espanya" »

Causes de l'Imperialisme Europeu al Segle XIX

Ciències socials2,18 KB

Context Econòmic

Europa es trobava en el context de la Segona Revolució Industrial, que va significar la separació del món en dos blocs: països industrialitzats i països no industrialitzats. La crisi de la dècada de 1870, amb la sobreproducció, va fer que les empreses que sobrevisqueren sortissin molt reforçades. Es va sortir de la crisi amb reformes empresarials i innovacions tècniques. A més, les polítiques proteccionistes impulsaven aranzels molt elevats als productes estrangers, de manera que els països europeus no es compraven entre si. Per tant, era necessari cercar mercats nous i exteriors.

El Règim de Monopoli

Una de les causes més importants de l'imperialisme va ser el règim de monopoli. La colònia havia de comprar tot...

Continua llegint "Causes de l'Imperialisme Europeu al Segle XIX" »

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Impacte i Anàlisi

Ciències socials2,48 KB

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

La guerra va comportar moltes pèrdues humanes, un greu desastre econòmic, una profunda reestructuració territorial d’Europa i importants canvis socials i culturals.

Efectes demogràfics

La guerra va produir un nombre elevadíssim de morts, invàlids, ferits… Aquest aspecte va afectar principalment als homes d’entre 20 i 40 anys, provocant així una disminució de la natalitat (generacions buides). Això vol dir que hi haurà una disminució de la població activa, homes en edat de treballar.

  • Gran nombre de baixes, tant militars com civils.
  • Descens de la natalitat en els anys afectats.

Efectes econòmics

Va provocar la destrucció de milions d’hectàrees de conreu, ciutats, indústries, i de les...

Continua llegint "Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Impacte i Anàlisi" »