Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Batxillerat

Motí de Squillace (1766)

Causes i Conseqüències

La revolta popular a Madrid el 1766, motivada per un decret del ministre de Carles III, Squillace, que prohibia l'ús de capa llarga i barret d'ala ampla, va tenir causes més profundes que la simple indumentària. L'encariment del pa, a causa de les males collites, i l'odi cap a Squillace, per ser estranger i per mesures com l'alliberació del comerç de grans, van alimentar el descontentament. La prohibició de la vestimenta tradicional va ser la guspira que va encendre la revolta.

Els revoltats es van enfrontar a les tropes, van saquejar i es van presentar al palau reial. Carles III va haver de cedir a les seves exigències: destitució de Squillace, rebaixa de preus i revocació de la pragmàtica...

Conceptes Clau d'Història Social i Econòmica

A continuació, es presenten definicions de termes fonamentals per comprendre la història social i econòmica.

Definicions de Conceptes Polítics i Socials

Anarquisme

Teoria política fonamentada en els pensaments de Mikhaïl Bakunin que defensa la construcció d'una societat col·lectivista sense classes, l'apoliticisme i la utilització de la vaga general com a instrument fonamental per aconseguir la revolució.

Cens

Informe que s'elaborava cada 10 anys i que actualitzava les dades sobre el recompte de població i les seves característiques socials.

Caciquisme

Sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits...

La Revolució Industrial (R.I) és un conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques que neix a Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII. Va suposar un canvi radical en la manera de produir i en la societat.

Característiques de la Revolució Industrial

• Canvi de l'economia: del model agrícola a l'economia industrialitzada.
• Noves tecnologies: canvi en l'organització del treball.
• Aparició de noves classes socials: creixement demogràfic i nou sistema de producció.

Capitalisme

El capitalisme és un sistema d'iniciativa lliure no planificat que té com a objectiu obtenir el màxim benefici individual. Els propietaris intenten maximitzar el benefici, mentre que el proletariat busca salaris més alts.

Revolució Agrícola

La revolució...

Moviment Obrer: La Lluita pels Drets

El Moviment Obrer va ser la presa de consciència del proletariat sobre la seva pertinença a una classe social comuna i la necessitat de defensar els seus drets. L'objectiu principal era millorar les condicions laborals i de vida dels treballadors.

• Reivindicacions clau: Drets fonamentals com la salut, el descans i l'educació.
• Ideologia: La seva ideologia principal era el socialisme.

Procés d'Urbanització: De la Ruralia a la Ciutat

El procés d'urbanització va implicar el trasllat massiu dels treballadors del camp a la ciutat, sovint per viure a la rodalia de les fàbriques. Aquest fenomen va propiciar el creixement exponencial de les ciutats i la consolidació d'una societat urbana.

El ràpid creixement de...

Prehistòria

La Prehistòria abasta des de l'aparició dels primers humans fins a la invenció de l'escriptura. Es caracteritza per la caça, la recol·lecció i, posteriorment, la transició cap a l'agricultura i la ramaderia. Els humans eren principalment nòmades.

Paleolític

• Període: Des dels primers homínids fins a l'aparició de l'agricultura (fa aproximadament 3 milions d'anys).
• Activitat principal: Pesca, caça i recol·lecció.
• Mode de vida: Nòmades, vivien en coves, cabanyes o a l'aire lliure.
• Eines: Ganivets, raspadors, arpons.
• Art: Pintures rupestres i figures de pedra.

Neolític

• Activitat principal: Desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.
• Mode de vida: Sedentaris, vivien en comunitats estables.
• Eines: Falç i molins.
• Innovacions:

Isabel II (1833-1868) - Transformacions Econòmiques i Socials

1.1 Canvis Demogràfics

El creixement de la població va ser gràcies a la desaparició d'epidèmies, la millora de la dieta i l'expansió del conreu de blat de moro i patata. També va influir l'alta natalitat i la disminució de la mortalitat, amb l'augment de l'esperança de vida. El procés d'urbanització va implicar el desenvolupament de la població urbana i el creixement de les ciutats (limitat). Pel que fa a les migracions, hi va haver migracions interiors (del camp a la ciutat o de l'interior a la costa) i migracions exteriors (ultramarines). Finalment, es va produir un augment del sector terciari i secundari, amb una evolució diferent entre Espanya i Catalunya, mentre...

Organització Política i Administrativa dels Regnes Peninsulars

Aquest document explora l'organització política i administrativa dels regnes d'Aragó i Castella, així com l'evolució política d'Al-Àndalus durant l'edat mitjana.

El Regne de Castella: Evolució i Estructura

El Regne de Castella era un comtat independitzat d'Astúries al segle X. Al segle XI, aconseguí una primera unificació, que esdevingué definitiva al segle XIII.

Organització Política i Institucional Castellana

En l'organització castellana, els amplis poders de la Corona respecte a les altres institucions feien que les Corts fossin l'òrgan de representació estamental. Es mantenien unes úniques Corts sotmeses al poder reial. El territori estava dividit en merindades...

Reorientació del comerç exterior espanyol

Les relacions comercials amb l’exterior es van veure alterades a conseqüència de la pèrdua de les colònies americanes, que fins a la seva independència eren els principals socis comercials d’Espanya. A partir de l’any 1850, Espanya es va anar vinculant cada vegada més a les economies més avançades d’Europa, i els mercats colonials van ser substituïts per França i la Gran Bretanya. De tota manera, el comerç amb Cuba i Puerto Rico es va mantenir durant tot el segle. La venda de productes catalans a les Antilles, sobretot vins i aiguardents, va ser molt important i va permetre finançar l’adquisició del cotó en floca nord-americà i del carbó gal·lès.

Lliurecanvisme i proteccionisme:

Problemes Socioeconòmics a l'Espanya del Segle XIX

L'Agricultura: Un Problema Estructural

El sector agrari espanyol del segle XIX patia un problema estructural de la terra, que estava mal repartida. Es distingien principalment dues formes de propietat:

• Minifundi: Petita propietat de terra, sovint insuficient per al propietari.
• Latifundi: Propietat agrària de grans porcions de terra, pertanyent a un sol propietari.

Als latifundis, els propietaris eren sovint absentistes, vivien fora de les seves terres i hi havia una part que no cultivaven ni invertien.

Formes d'Arrendament i Propietat de la Terra

Els arrendaments podien ser a curt o a llarg termini. En els de llarg termini, l'arrendatari tenia la seguretat que tindria la terra i hi hauria inversions,...

Economia Agrària i Senyorial

Era poc productiva i endarrerida. La major part de la terra era vinculada a un títol nobiliari, corona o església. Els pagesos havien de pagar prestacions i rendes al senyor, tributs a l'Estat i el 10% a l'Església. L'agricultura de subsistència es dedicava al policonreu i a l'autoconsum. El comerç interior era escàs, es comprava l'indispensable.

La població estava estancada al segle XVIII. La subalimentació i la falta d'higiene provocaven una alta mortalitat i una baixa esperança de vida, tot i una alta natalitat. El creixement demogràfic era nul o escàs. Les crisis de subsistència, quan la producció d'aliments no creixia al ritme de la població, i els períodes d'escassetat, juntament amb malalties...