Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Organització Feudal

El feudalisme a l'Europa medieval consistia en un vincle voluntari. Aquest vincle s'establia entre nobles.

El Sistema Feudal

El sistema feudal (monarca, nobles i el rei) es basava en una jerarquia. Per davall del rei es trobava la noblesa dividida en:

• Alta noblesa: Formada pels grans senyors.
• Petita noblesa: Composta per nobles de menor rang.

Així es generava una piràmide de fidelitats que mantenia units els nivells més alts de la societat.

Senyors i Vassalls

Quan un noble es convertia en vassall del rei se celebrava una cerimònia de vassallatge que constava en:

• Homenatge o jurament de fidelitat (que el vassall prestava al seu senyor).
• La investidura (acte en el qual el senyor atorgava un benefici al seu nou vassall).

El Feu i

El territori

El territori: els estats s'identifiquen amb el territori que administren. Aquest territori exerceix poder i està delimitat per fronteres.

La població

La població: les persones que viuen al territori tenen una sèrie de drets i obligacions.

El poder

El poder té diverses funcions principals, entre les quals destaquen:

• Establir lleis que regulin les relacions socials de la població.
• Responsabilitat de la seguretat exterior i de l'ordre interior.
• Dirigir l'economia.

Democràcia i divisió de poders

Democràcia: els estats de dret han de respectar la Constitució, que és el conjunt de lleis fonamentals aprovades per votació.

Divisió de poders

• Parlament: elabora i vota les lleis. Funció legislativa.
• Govern: determina la política que ha

El Neolític (V-III mil·lenni aC)

A la societat neolítica hi havia una economia productora; produïen els seus propis aliments a través de l’agricultura i la ramaderia. Els primers indicis d’una economia productora a nivell mundial daten del 10.000 aC, i a nivell peninsular al 5.000 aC.

L’economia productora permetia el sedentarisme: es varen crear els primers poblats en territoris plans i fèrtils. No estaven emmurallats i hi havia petites cabanes sense divisió interna. A més, també es varen construir les primeres necròpolis; s’enterrava els morts seguint ritus funeraris i amb un aixovar funerari (recipients ceràmics amb menjar, joies, escultures...), per tant, hi havia una creença en la vida després de la mort.

La societat...

Les transformacions agrícoles

La reforma agrària que va tenir lloc a Espanya durant el segle XIX es va traduir en més mà d’obra per a la indústria. Ho veurem per parts.

L’agricultura a principis del segle XIX

Al començament del segle XIX, el progrés de l’agricultura espanyola, a la inversa del que passava a Europa, resultava pràcticament impossible. Espanya va mantenir una lluita a favor de la modernització, però va trobar la resistència dels terratinents, poc partidaris de fer nous experiments i massa arrelats a l’agricultura tradicional.

Els polítics il·lustrats del segle XVIII ja van intentar modernitzar l’agricultura, però es van topar amb el sistema de propietat de la terra, que pertanyia gairebé en la seva totalitat...

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política

L'Antic Règim era el sistema econòmic, social i polític hereu del feudalisme medieval vigent a l'Europa del segle XVIII. El sistema de govern era l'absolutisme monàrquic, la societat era estamental i fonamentada en els privilegis d'una minoria (noblesa i clergat). El segle XVIII va ser un segle de transició entre el vell món aristocràtic en declivi i el nou món burgès que emergia amb força, marcant la gestació d'un món contemporani.

Economia Agrícola i Senyorial

L'economia era bàsicament rural; més del 80% de la població es dedicava a les feines agrícoles. La propietat de la terra estava vinculada (no es podia ni comprar ni vendre) i pertanyia a l'Església i a la noblesa. Sota el...

L'Estat com a organització política de la societat

L'Estat és el conjunt d'institucions per a organitzar la vida de les persones que viuen al mateix territori i sota el mateix poder.

Territori: Solen estar limitats per unes fronteres. Fora de les fronteres, l'Estat no pot prendre decisions.

La població: Les persones dins un Estat tenen drets i obligacions. De vegades, certes parts d'un Estat tenen lleis i administracions a part a causa dels seus trets culturals diferents.

El poder: Les funcions del poder de l'Estat són: establir les lleis, que s'elaboren al Parlament; el poder judicial fa complir les lleis; vigila la seguretat; estableix relacions amb altres estats; recapta impostos; dirigeix l'economia i els serveis públics; i administra...

L'Estat: Població, Territori i Poder

L'Estat es defineix per la seva població i el seu territori.

(Per sota) El poder de l'Estat consisteix a dictar les lleis, fer complir les lleis i governar.

Fronteres: Delimiten el territori de l'Estat i permeten distingir-lo d'altres estats.

La població: Els habitants d'un estat tenen drets i obligacions. En un mateix estat poden conviure cultures i nacionalitats diferents.

El poder de l'Estat

• Estableix les lleis, que són elaborades al Parlament.
• Vetlla pel compliment de les lleis a través del poder judicial.
• És responsable de l'ordre a l'interior del territori i de la seguretat exterior mitjançant els cossos policials i, gairebé sempre, un exèrcit.
• Recapta impostos per finançar els serveis públics i

Orígens del Constitucionalisme Modern

El Model Constitucional dels Estats Units

Neix de la influència del model britànic després de la descolonització de les 13 colònies.

Influència Britànica i Formació de les Colònies

• Els colons tindran elements d'Anglaterra i d'altres països europeus sotmesos al Common Law, com una homogeneïtat institucional i l'existència d'un ordre jurídic.
• També tindran elements sorgits amb la formació de les colònies.
• Les colònies tenen una organització autònoma, ja que no depenen de les altres ni de cap ens estatal.
• Totes les colònies tindran una consciència política semblant, fet que donarà lloc a la formació d'una classe dirigent que es resisteix a les polítiques angleses que consideren nefastes.

La política dels Reis Catòlics

Ferran i Isabel van aconseguir la pacificació interna dels seus regnes i van reforçar l’autoritat del poder reial.

Els aspectes fonamentals de la seva política van ser els següents:

• A Castella van nomenar corregidors, que eren funcionaris que imposaven les decisions dels reis als municipis.
• Van fundar el Tribunal de la Inquisició el 1478 per lluitar contra les heretgies. Aquesta institució va crear un clima de terror i d’intolerància religiosa que culminà amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492.
• Van crear també la Santa Hermandad, que es va dedicar a perseguir els delictes comesos al camp. Ben aviat va ser coneguda pel rigor de les penes que imposaven.
• Van impulsar una política d’expansió

Al segle XV es va iniciar una recuperació econòmica que va permetre un augment de la població, ja que els intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament de la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot això va anar configurant el capitalisme comercial i la consolidació de la burgesia a les ciutats. Els monarques es van beneficiar de l'ascens econòmic d'aquesta burgesia i es van poder imposar sobre la noblesa, per passar d'una monarquia feudal a una monarquia autoritària. A la Península Ibèrica, la unió dinàstica dels Reis Catòlics va propiciar la introducció de noves institucions per implantar la monarquia autoritària en uns regnes hispànics molt diferents quant a legislació, funcionament i estructura interna....