Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Ciències socials

Evolució de l'art gòtic

Distingim diversos períodes:

• Període inicial (segona meitat del segle XII): partint de models romànics, es van desenvolupar les característiques del nou estil.
• Període clàssic o de plenitud (segles XIII i XIV): època d'expansió de l'estil per Europa occidental.
• Període final o flamíger (segle XV i principis del XVI): l'harmonia constructiva va ser substituïda per la proliferació d'elements decoratius (seguint l'evolució habitual dels estils artístics). Per aquesta època, els italians ja s'havien embarcat en el Renaixement, però altres països com Espanya, Portugal o Anglaterra continuaven fidels a aquest estil gòtic decoratiu.

L'art gòtic es va desenvolupar en el context europeu durant més de tres-cents...

1. El període d'entreguerres

Què és el període d'entreguerres?
És el període d'inestabilitat comprès entre els anys 1918 i 1939, des de la finalització de la Primera Guerra Mundial fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial.

El creixement econòmic dels "feliços anys vint"

El creixement econòmic nord-americà es va basar en:

• La transformació del procés de producció (taylorisme i fordisme).
• L'augment dels salaris.
• Les campanyes publicitàries.
• L'ús de préstecs i compres a terminis.

L'"American way of life"

Es defineix com l'estil de vida dels Estats Units després de la guerra, basat en la prosperitat econòmica. Els seus pilars són: individualisme, dinamisme, pragmatisme, humanisme i la fe en el progrés.

Definició d'estocs

Conjunt de...

Factors Polítics de la Globalització

• Permeabilitat de les fronteres i interdependència: Erosió de la sobirania dels estats, facilitada per les TIC. La globalització ha difuminat les fronteres amb l’aparició de noves realitats com l'OCDE, la UE, i grans organitzacions no governamentals (ONG) com Metges Sense Fronteres.

• El dilema de l'Estat (Daniel Bell): «L’Estat és massa petit per a alguns problemes i massa gran per a altres». La cooperació estatal és necessària.

• Transició d’un món unipolar a un món multipolar.

• Nova burocratització i uniformització:

  • Una nova versió de la burocratització weberiana: La McDonaldització de la societat (George Ritzer).
  • Els «no-llocs» (Marc Augé): Uniformització de l’espai. Aparició d’espais

1. L'economia de l'Antic Règim

El sistema es caracteritzava pel predomini del policonreu, és a dir, el conreu de productes diversos. L'economia era de subsistència: es produïa just el necessari per viure i pocs excedents es destinaven als mercats locals.

2. L'inici de la Revolució Francesa

El primer període de la Revolució Francesa es coneix com els Estats Generals i coincideix amb les sessions que van tenir lloc a Versalles la primavera de 1789.

• El conflicte: El Tercer Estat volia el vot individual, però els privilegiats i el mateix rei s'hi van oposar.
• L'Assemblea Nacional: Un mes i mig després de l'obertura dels Estats Generals, els representants del Tercer Estat van abandonar-los i es van constituir en Assemblea Nacional amb la finalitat

Una economia agrícola i senyorial

L'economia era bàsicament rural: més del 80% de la població es dedicava a feines agrícoles. Al camp encara era vigent el règim senyorial heretat del feudalisme, on els senyors vivien de les rendes dels pagesos. Malgrat el predomini agrícola, la burgesia duia a terme activitats artesanals, manufactures i el comerç d'ultramar durant el segle XVIII.

La monarquia absoluta de dret diví

La forma predominant de govern a tot Europa era la monarquia absoluta de dret diví. El rei Lluís XIV de França, conegut com el «Rei Sol», n'era el màxim exponent. El monarca concentrava tots els poders:

• Dictava lleis.
• Nomenava els magistrats.
• Impartia justícia.
• Comandava l'exèrcit.
• Dirigia la política exterior.

L'augment

Glossari: conceptes històrics del segle XVIII

Introducció: A continuació es presenten definicions clau relacionades amb la política, l'economia i la cultura del segle XVIII. Aquest glossari inclou termes jurídics, econòmics i artístics rellevants per entendre l'ànima de l'època i la influència de la Il·lustració.

Estament

Grup social amb certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, que implicava l'existència d'unes normes per a entrar-hi o sortir-ne.

Divisió de poders

Separació real entre el poder legislatiu (Senat, Parlament o Corts), el poder executiu (el govern pròpiament dit) i el poder judicial (tribunals).

Mercantilisme

Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç...

1. Introducció: La fi d'una dinastia i l'inici de la crisi

Pere III el Cerimoniós va deixar el poder als seus dos fills: Joan I el Caçador, que va morir sense descendència, i Martí I l’Humà, que seria l’últim rei d’aquesta dinastia. Durant el segle XIV, s’aturà bruscament l’etapa de creixement al camp i començà una fase de decadència determinada per una sèrie de causes diverses:

• Conflictes polítics: Tensions a tot Europa entre regnes, comtats i famílies.
• Conflictes al camp: Revoltes de pagesos.
• Conflictes a les ciutats: Revoltes polítiques a viles i ciutats.
• Problemes climatològics: Sequeres, plagues (com la de llagostes a Catalunya) i inundacions.
• Problemes mèdics: L'impacte de les pestes.
• Problemes alimentaris: Crisis

L'Antic Règim: Monarquia Absolutista i Desigualtat

L’Antic Règim és la monarquia absolutista on el rei concentra tots els poders (els tres poders). Aquesta època es caracteritza per una gran desigualtat social. La noblesa viu molt bé perquè té diners, mentre que el poble treballava al camp i era pobre, ja que havia de pagar impostos molt alts. L'Antic Règim entra en crisi perquè les classes populars es van revoltar, ja que la situació no era sostenible.

La Construcció de l'Estat Liberal i la Constitució de 1812

Aquestes són idees que sorgeixen per tota Europa a principis del segle XIX. A partir de la crisi de l’Antic Règim, es vol fer una reforma de l’Estat, transformant-lo en un Estat Liberal. Es busca eliminar la concentració...

La Unió Europea: Una Organització Supranacional

La Unió Europea (UE) és una organització supranacional amb un complex sistema institucional, amb el seu propi parlament i el seu propi sistema judicial. Amb el temps, ha creat un espai polític, financer, econòmic i social comú en el qual es garanteix la lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i informació, gràcies a l’aplicació d’una legislació i uns mecanismes financers propis i una política coordinada entre tots els estats membres.

Evolució dels Estats Membres

L'organització ha arribat a comptar amb 28 membres i supera els 500 milions d’habitants. L'ampliació s'ha realitzat de forma progressiva:

• 1957: França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica i Alemanya.

L'Internacionalisme

L'internacionalisme neix de la necessitat d'unir forces per tal d'aconseguir les reivindicacions del proletariat. Aquest moviment té com a corrents ideològics l'anarquisme i el marxisme, defensa la consciència de classe, la doctrina internacionalista i la lluita contra el capital que ultrapassa fronteres. Això exigeix una coordinació efectiva entre el proletariat.

D'aquí sorgeix la creació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).

1864-1876: La Primera Internacional

• Creació: Londres, 1864. Neix dels contactes entre obrers francesos i anglesos i de la tasca aglutinadora d'exiliats.
• Composició: Delegats d'associacions obreres (anglesos, francesos, emigrants polonesos i alemanys), delegats de societats obreres