Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Història de la Primera Guerra Mundial: Causes, Fases i Versalles

Ciències socials3,46 KB

Causes Profundes de la Primera Guerra Mundial

Sistema d'Aliances i la Pau Armada

  • Creació d'un sistema d'aliances:
    • Triple Entesa: França, Rússia, Anglaterra.
    • Triple Aliança: Alemanya, Imperi Austrohongarès, Itàlia.
  • Pau Armada: Els països es preparen per a la guerra mitjançant l'armament i el servei militar obligatori.

Conflictes als Balcans i l'Espurna Inicial

Fins al final del segle XIX, els territoris balcànics formaven part de l'Imperi Turc. Romania, Bòsnia, Sèrbia i Bulgària es van independitzar.

  • Rússia s'alià amb Sèrbia, que pretenia que els territoris balcànics independitzats s'unissin.
  • L'Imperi Austrohongarès ocupa Bòsnia, un fet que augmenta la tensió.
  • L'Espurna: Un estudiant serbi assassina l'hereu d'Àustria quan visita Bòsnia.
...
Continua llegint "Història de la Primera Guerra Mundial: Causes, Fases i Versalles" »

Guia completa sobre activitats econòmiques i sistemes

Ciències socials3,3 KB

Què són les activitats econòmiques?

Les activitats econòmiques són el conjunt d'accions que duen a terme els éssers humans per satisfer les necessitats de les persones i les societats, ja sigui produint béns o prestant serveis.

El procés de producció

  • Producció: Les empreses decideixen quins béns produeixen, en quina quantitat i quins mitjans emprar. Es divideixen en:
    • Béns de producció: materials, màquines, eines, etc.
    • Béns de consum: satisfan directament les necessitats.
    • Serveis: sanitat, transport públic, etc.
  • Comercialització: Inclou els processos d'emmagatzematge, transport i venda. Es distingeix entre la venda a l'engròs (grans quantitats) i la venda al detall (petites quantitats al públic).
  • Consum: L'acte de comprar, utilitzar
...
Continua llegint "Guia completa sobre activitats econòmiques i sistemes" »

Socialisme i anarquisme: idees, revolució i imperialisme

Ciències socials3,2 KB

Socialisme i anarquisme: canvi social, econòmic i polític

El socialisme i l'anarquisme són ideologies que proposen un canvi social, econòmic i polític amb la desaparició del capitalisme i amb una societat igualitària sense classes socials.

Anarquisme

Anarquisme: l'ideòleg de l'anarquisme va ser Bakunin. Propugna la llibertat humana, la revolució espontània, i s'oposa a qualsevol forma d'autoritat: ni govern, ni exèrcit, ni església. Defensa la lliure associació en comunitats o comunes autosuficients, la propietat col·lectiva i una societat sense classes. Sorgeixen dos corrents: l'anarcocomunisme (terrorisme individual) i l'anarcosindicalisme (lluita sindical).

Socialisme utòpic

Socialisme utòpic: Fourier i Owen proposen una societat...

Continua llegint "Socialisme i anarquisme: idees, revolució i imperialisme" »

El Procés Industrial i el Sector Terciari: Guia Completa

Ciències socials3,2 KB

Procés de l'activitat industrial

Les matèries primeres i les fonts d'energia es transformen a les fàbriques per produir:

  • Productes elaborats: dirigits directament al consum.
  • Productes semielaborats: que serveixen de base a altres indústries.

Cronologia de la indústria

Abans de la revolució industrial, els artesans produïen als seus tallers teles, calçats, bótes, cordes, etc., mitjançant un procés manual.

El pas de la producció artesana a la industrial es va iniciar a mitjan segle XVIII, quan el treball manual i les eines van ser substituïts progressivament per màquines, fet que va augmentar la rapidesa, l'eficàcia i la productivitat. La indústria actual es caracteritza per:

  • L'automatització i la sofisticació dels processos.
  • La reducció
...
Continua llegint "El Procés Industrial i el Sector Terciari: Guia Completa" »

Anarquisme i Marxisme: Diferències, Similituds i Conceptes Clau

Ciències socials4,38 KB

Anarquisme: Principis i Característiques

L'anarquisme, a diferència del marxisme, no posseeix un cos teòric tan homogeni ni una teoria tan elaborada. Es caracteritza per ser un pensament individual dels seus ideòlegs i per una sèrie de propostes diverses, poc connectades entre si, però amb alguns punts en comú.

Precursors i Figures Clau de l'Anarquisme

Proudhon, considerat un socialista utòpic i precursor, va ser una figura inspiradora per a l'anarquisme. Les seves idees van influir significativament en els anarquistes, especialment la seva afirmació que "la propietat privada és un robatori" i la seva defensa del cooperativisme.

Els dos representants més importants de l'anarquisme són Mikhaïl Bakunin i Piotr Kropotkin.

Principis Fonamentals

...
Continua llegint "Anarquisme i Marxisme: Diferències, Similituds i Conceptes Clau" »

Marxisme, Capitalisme i Socialisme Utòpic: Conceptes Clau

Ciències socials4,17 KB

Economia del Marxisme i Lluita de Classes

Elements clau que defineixen l'economia del marxisme:

  • Modes de producció
  • Forces de producció
  • Relacions de producció

Aquests elements defineixen les classes socials (entre dominats i dominadors), generant antagonisme i, per tant, la lluita de classes.

L'Economia Capitalista: Explotació i Plusvàlua

  • Mode de producció: Capitalisme.
  • Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines).
  • Relacions de producció: Dividides entre el proletariat (classe dominada) i el capitalista (classe dominant).

Aquesta relació genera l'explotació, que es tradueix en la Plusvàlua (benefici de capitalització) i augmenta la diferència entre rics i pobres.

El Socialisme Utòpic

És un concepte vague i ambigu que...

Continua llegint "Marxisme, Capitalisme i Socialisme Utòpic: Conceptes Clau" »

L'Estat: Definició, Funcions i Organització Política

Ciències socials2,81 KB

Què és l'Estat?

L'Estat és la unitat política i administrativa que regeix un territori. Està format per un territori amb fronteres clares i reconegudes per tot el món, on viu una població que es regeix pel mateix govern i les mateixes lleis.

Elements fonamentals de l'Estat

Territori: Tots els estats en tenen un sobre el qual exerceixen el seu poder. Es delimita per fronteres que el diferencien de la resta d'estats.

Població: El conjunt de persones que viu en el territori d'un estat és el conjunt de ciutadans d'aquest.

El poder de l'Estat: L'Estat dicta una sèrie de lleis que totes les persones han de complir. Crea un conjunt d'institucions la missió de les quals és fer efectives les decisions preses per l'Estat: policia, exèrcit, un

...
Continua llegint "L'Estat: Definició, Funcions i Organització Política" »

Comerç, Burgesia i Govern a les Ciutats Medievals

Ciències socials2,45 KB

L'Expansió Econòmica i el Comerç Medieval

Organització dels Artesans: La Jerarquia Gremial

Els artesans s'organitzaven per mantenir una sèrie de normes, estructurades de manera jeràrquica:

  • Aprenents
  • Oficials
  • Mestres artesans

Fires i Mercats: Centres de Comerç

Els nuclis urbans acollien el mercat, al qual acudien els *agricultors* de la zona per intercanviar productes agrícoles per manufactures. Van sorgir les **fires**, mercats periòdics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.

Les Grans Rutes del Comerç Medieval

El comerç marítim va adquirir importància davant el terrestre per a les llargues distàncies, gràcies a la major capacitat i velocitat dels vaixells. Es van establir dues grans rutes principals:...

Continua llegint "Comerç, Burgesia i Govern a les Ciutats Medievals" »

Transformació social i monarquies autoritàries al segle XV

Ciències socials2,55 KB

La transformació social

La societat continuava dividida en tres estaments com en l'edat mitjana, malgrat que s'hi van produir canvis importants.

La noblesa i el clergat van continuar sent els estaments privilegiats: no pagaven impostos directes, dominaven la societat i ocupaven els càrrecs principals. Eren grups minoritaris, tot i que el nombre de components que els formaven va créixer molt.

Dins l'estament no privilegiat, la burgesia va assolir una gran preeminència. Formada per les famílies dels grans comerciants i banquers, que tenien enormes riqueses i poder, alguns dels seus membres es van enllaçar amb famílies nobles per buscar més reconeixement social. Entre aquestes famílies burgeses algunes van aconseguir un gran poder polític,...

Continua llegint "Transformació social i monarquies autoritàries al segle XV" »

El Feudalisme a Europa: Societat, Vassallatge i Església

Ciències socials4,86 KB

El Feudalisme: Sistema Polític, Econòmic i Social

El feudalisme va ser el sistema polític, econòmic i social predominant a l'Europa medieval.

Origen i Context de l'Europa Feudal

L'Origen del Feudalisme

  • Mort de Carlemany.
  • Tractat de Verdun (843).

Les Grans Invasions (Segles IX i X)

Europa va patir invasions que van desestabilitzar el territori:

  • Normands (víkings).
  • Musulmans.
  • Hongaresos.

El Pacte de Vassallatge

El vassallatge era un vincle de fidelitat personal entre el rei i els nobles, estructurat en dos actes principals:

  1. Homenatge: El vassall, agenollat davant el rei, li prometia fidelitat i servei militar.
  2. Investidura: El rei lliurava al vassall unes terres (el feu) per governar-les i administrar-les.

L'Estructura de la Societat Feudal

La societat feudal...

Continua llegint "El Feudalisme a Europa: Societat, Vassallatge i Església" »