Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

El Segle XVIII: L'Antic Règim

La Pervivència de l'Antic Règim

Durant aquest segle, es va mantenir l'estructura social i econòmica dels segles anteriors. Tanmateix, es van produir canvis intensos que van posar fi al sistema.

Què Anomenem Antic Règim?

L'Antic Règim es defineix com el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les monarquies europees d'aquest segle:

• Societat estamental: grups tancats establerts per naixement, oposats a la meritocràcia.
• Sistema econòmic: basat principalment en el sector primari, amb predomini de l'agricultura, tot i que el comerç guanyava importància.
• Monarquia absoluta: el rei concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial. Amb la centralització del sistema administratiu,

El desenvolupament econòmic

Es va haver de posar en pràctica el Pla d'Estabilització (1959), un programa econòmic de sanejament que va obrir l'economia al mercat mundial. Es van liberalitzar els preus i el comerç, es va devaluar la pesseta i es van congelar els salaris. El pla va tenir èxit i es van poder posar en marxa plans de desenvolupament quadriennals.

Altres motors de l'economia de l'època van ser:

• L'arribada de tecnologia i capital estrangers, especialment americans.
• El boom turístic.
• Els diners enviats per emigrants espanyols des d'altres països.

Tots els sectors van créixer gràcies a la mecanització del treball, la industrialització i el turisme de sol i platja. Aquest procés va modernitzar el país, però va augmentar les...

L'imperialisme va tenir motivacions principalment econòmiques. Aquest document recull i ordena les causes i les conseqüències principals del fenomen, corregint l'ortografia i la gramàtica sense eliminar contingut.

Causes

• Necessitat de nous mercats: calien espais on vendre l'excedent de la seva producció industrial.
• Accés a matèries primeres: buscaven carbó, ferro, cotó i productes colonials com el te i el sucre al millor preu.
• Inversions de capital: van invertir els seus excedents en llocs fora d'Europa on la mà d'obra era més barata per obtenir més benefici.
• Transformacions demogràfiques: l'augment de la població va estimular l'emigració cap a altres continents.

Conseqüències

Les conseqüències de l'imperialisme van ser múltiples...

Taula Comparativa: Colonialisme i Imperialisme

Colonialisme (Segles XV-1850)

• Economia: Edat Moderna, Mercantilisme i Esclavisme.
• Metròpolis: Regne Unit (UK), França, Portugal, Països Baixos (NL), Espanya.
• Zones Colonitzades: Amèrica (inferior) i costes d'Àfrica i Àsia.
• Continents Colonitzats: Amèrica.
• Objectius: Metalls preciosos, espècies, cacau, cafè, cotó, tabac.
• Tecnologies Clau: Vaixell de vela, pólvora, cavall.

Imperialisme (Segles 1850-1970)

• Economia: Revolució Industrial (especialment la 2a).
• Metròpolis: UK, França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, NL, Portugal, EUA, Japó i Rússia.
• Zones Colonitzades: Interior d'Àfrica i Àsia.
• Continents Colonitzats: Àfrica, Àsia del Sud i de l'Est.
• Objectius: Matèries primeres, combustibles, aliments,

La Primera Revolució Industrial (Segle XVIII)

La Revolució Industrial es va desenvolupar a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII. La font d'energia principal era el carbó.

Precedents de la Revolució Industrial

• Revolució Agrària: Millores en el món agrari i canvis en la propietat de la terra que van produir una major productivitat.
• Revolució Demogràfica: Augment de la població que va ajudar al creixement de les ciutats. Va augmentar la demanda de productes, la qual cosa va requerir incrementar la producció i, per tant, més mà d'obra.

Causes de la Revolució Industrial a Gran Bretanya

• Avenços tècnics que van ajudar a l'augment de la producció.
• Gràcies a les colònies, Gran Bretanya disposava de matèries primeres i fonts d'energia

Els Regnes Germànics i l'Imperi Bizantí

Els Regnes Germànics (segles V-VIII)

Els pobles germànics van formar regnes independents com l'ostrogot, el visigot i el franc. Es van organitzar en monarquies que van conservar elements romans com el llatí, el dret i el cristianisme.

Es va produir una ruralització de la societat. L'activitat comercial i l'artesania van disminuir, provocant el despoblament de les ciutats. L'agricultura es va convertir en la principal activitat econòmica i la població es va refugiar als llogarets.

L'Imperi Bizantí (segles VI-XV)

Al segle VI, l'emperador Justinià va intentar restaurar l'Imperi Romà i va iniciar una expansió territorial pel Mediterrani occidental. Va ser un període de prosperitat econòmica. A més,...

Què anomenem Catalunya Vella i Catalunya Nova?

A la zona nord de Catalunya, l'ajuda dels reis francs va ser decisiva per expulsar-ne els àrabs. Aquest territori va quedar sota el control d'uns comtes que depenien del monarca franc. Com que el control islàmic en aquesta zona hi va ser molt breu, no va arribar mai a islamitzar-se; va ser anomenada Catalunya Vella.

Els territoris del sud i de l'oest de Catalunya van restar més de tres-cents anys sota el control d'al-Àndalus i van adoptar la llengua àrab, la religió i els costums islàmics. Es coneixien com la Catalunya Nova.

Què era la Marca Hispànica i quins territoris comprenia?

La Marca Hispànica era una franja ben fortificada al llarg dels Pirineus que anava des de Pamplona fins a Barcelona....

La Monarquia dels Reis Catòlics

Es van unir en matrimoni el príncep Ferran, fill de Joan II, rei de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella. A la mort del seu pare, Ferran es va convertir en rei de la Corona d'Aragó. Al mateix any, Isabel es va imposar com a reina de Castella després d'una guerra civil. Cada regne va mantenir les seues fronteres, moneda, sistema fiscal, lleis i institucions.

L'Expansió Territorial

Els Reis Catòlics pretenien unir tots els territoris peninsulars. Van conquistar el Regne de Granada, últim reducte musulmà a la península. Navarra, que s'havia aliat amb França, va ser envaïda per un exèrcit castellà. Van desenvolupar una política d'enllaços matrimonials amb Portugal;...

La Revolució Francesa (1789)

França es trobava en una crisi econòmica i social. Les males collites van provocar l'alça del preu dels aliments i un gran descontentament popular.

Factors clau de la crisi

• La burgesia: Estava descontenta davant la seva marginació política. Animada per les idees il·lustrades, volia posar fi a l'absolutisme i al sistema de l'Antic Règim.
• Monarquia: Patia una crisi financera provocada per les despeses elevades de l'Estat i de la cort, així com pel cost de l'ajuda francesa a la independència dels Estats Units. La solució va ser una reforma fiscal que obligués l'aristocràcia a pagar impostos, però el monarca absolut temia descontentar els privilegiats, que eren el seu suport social principal.

Començament de

Les universitats i l'educació medieval

A les universitats, només una petita minoria podia estudiar. Les assignatures que s’estudiaven es dividien en Trívium (lletres) i Quadrivium (ciències). Els estudis superiors incloïen: teologia, dret, medicina i arts liberals.

La Pesta Negra: L'epidèmia del segle XIV

La Pesta Negra va ser una epidèmia que va afectar la població de l’Europa occidental al segle XIV. Es traspassava a través de les puces a causa de la mala higiene i la mala alimentació. La malaltia la van portar els mercaders d’Orient.

Conceptes clau: Delmes i Concilis

Delmes: Eren drets d’una desena part o d’una fracció variable de la collita, que es pagava a l’Església, al rei o a altres senyors.

Concili: Tribunal eclesiàstic...