Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Expansió Agrària i Creixement Demogràfic (S. XI-XIV)

A partir del segle XI a l'Europa occidental es van introduir una sèrie d'innovacions tècniques en l'agricultura:

• Noves tècniques de conreu: com la rotació triennal, que només deixava un terç de la terra en guaret, i l'ús dels fems dels animals com a adob.
• Nous instruments agrícoles: com l'arada normanda o d'orelló, la collera i l'ús de ferradures en els cavalls, que van millorar el rendiment.

Entre els segles XII i XIV, l'aplicació d'aquests avanços va comportar un augment de la productivitat (més producció per superfície conreada) en una bona part de l'Europa occidental. La població va passar de 45 milions d'habitants al segle XII a uns 75 milions al segle XIV.

El desenvolupament...

L'Imperi Britànic

Al final del segle XIX, Gran Bretanya posseïa l'imperi colonial més gran del món: de l'Índia a l'Àfrica. El seu objectiu era el control de les rutes comercials marítimes.

La principal colònia d'explotació de la Gran Bretanya va ser l'Índia. La seua conquesta havia començat durant el segle XVIII per part d'una companyia privada. Aquesta monarquia va decidir fer-se càrrec de la colònia i la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia (1876).

L'Imperi Francès i altres imperis

El segon imperi colonial era el de França, que s'instal·là especialment a l'Àfrica del Nord i al sud-est asiàtic. La seua competència amb l'imperi britànic va ser enorme. Altres països com Rússia, Portugal o Espanya també...

El Segle XVII: El Declivi de l'Imperi

Felip III: El Govern dels Privats

Felip III va renunciar a exercir les tasques de govern i les va deixar a mans de ministres omniponents, els validos o privats. Durant el seu regnat, es va produir l'expulsió dels moriscos, un fet que va agreujar encara més els problemes agrícoles, especialment al Regne de València, on representaven una part important de la població rural.

Felip IV: La Fi de l'Hegemonia a Europa

Durant el regnat de Felip IV va esclatar la Guerra dels Trenta Anys. El comte-duc d'Olivares, privat del rei, era un partidari decidit de la guerra, amb la qual pretenia mantenir l'*hegemonia* dels Habsburg a Europa i frenar el protagonisme de França.

La guerra va consumir molts recursos i va empobrir...

L'esclat de la Revolució Francesa

El 14 de juliol es va produir l'assalt a la Bastilla; els ciutadans van agafar armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari. La revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial, coneguda com la Gran Por.

Al maig de 1789, es van obrir a Versalles els Estats Generals, presidits per Lluís XVI i formats per la noblesa, el clergat i l'estat pla.

Causes i crisi econòmica

La Revolució Francesa va sorgir d'una crisi econòmica i d'idees. Les grans despeses sumptuàries i les collites dolentes van provocar un desorientament social i l'augment del preu del blat. Es va pressionar el Tercer Estat amb més impostos, i la burgesia es veia cada vegada més ofegada, fet que va...

La crisi econòmica després de la Primera Guerra Mundial

L'hegemonia va passar als Estats Units, que es convertiren en la primera potència industrial del món. La producció manufacturera estatunidenca va arribar a representar el 42,2% del total mundial, mentre que la dels principals països europeus caigué fins al 33,8%.

La readaptació de les economies europees va ser llarga i difícil a causa de la destrucció que va provocar la guerra, l'increment continu dels preus i l'augment de l'atur.

A partir de 1924 hi hagué un creixement de la producció, un descens de l'atur i una millora del nivell de vida a Europa. Aquesta recuperació econòmica va ser possible gràcies a les aportacions de capital britànic i estatunidenc.

La NEP (Nova Política

Organització feudal

Sistema econòmic, social i polític vigent des del segle IX. El rei depenia dels nobles per mantenir l’ordre i protegir el territori.

Vassallatge

• Homenatge: el vassall jura fidelitat i consell.
• Investidura: el senyor dona terres (feu) al vassall.

Església i clergat

Institució amb un gran poder espiritual. Podia excomunicar i decidia què era correcte. No pagava impostos i cobrava el delme (10%). El rei necessitava el seu permís per declarar la guerra.

Monjos i monestirs

Unitat religiosa que exercia el control moral i social. S'encarregaven de les cerimònies, l'ensenyament i l'ajuda als pobres. Vivien segons La Regla (basada en el silenci).

Noblesa

Els nobles eren senyors feudals amb poder i terres. Rebien collites i tributs....

1. Causes de l'imperialisme

• Econòmiques: Els països industrialitzats necessitaven nous mercats per vendre l’excedent de producció i obtenir matèries primeres barates (cotó, carbó, cautxú…). També volien invertir capitals fora d’Europa per obtenir més beneficis.
• Demogràfiques: L’augment de població (450 milions el 1900) va provocar emigracions massives cap a altres continents, especialment d’anglesos, alemanys, italians, espanyols i russos.

2. Organització colonial

• Colònies d’explotació: Control militar i econòmic per explotar recursos. Els europeus dominaven l’administració i la població indígena treballava en condicions molt dures.
• Colònies de poblament: Colonitzadors europeus s’hi establien definitivament. Tenien

Els antecedents de la Revolució Francesa

El francès Montesquieu va elaborar una teoria política fonamentada en la separació de poders:

• Legislatiu: fer lleis.
• Executiu: fer-les complir.
• Judicial: jutjar segons les lleis establertes.

Els tres poders han de residir en organismes diferents per tal d'evitar abusos de poder.

El suís Rousseau i la seva teoria principal consisteixen en el fet que la sobirania resideix en el poble, una idea clau en la democràcia moderna.

Adam Smith, considerat fundador del liberalisme econòmic, defensava:

• A: La riquesa d’un país es basa en el treball dels seus habitants.
• B: Una total llibertat econòmica contra la intervenció de l’Estat.

Una nova forma de pensar: la Il·lustració

A Europa, a la segona meitat del...

Què és l'Estat?

L’Estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat. Els estats estan formats per un conjunt de ciutadans, amb uns drets reconeguts i unes obligacions, com pagar impostos, i per un territori, delimitat per unes fronteres, sobre el qual l’Estat exerceix el poder.

També tenen un govern, que administra el territori i regula la convivència ciutadana i el funcionament de l’Estat a partir de les lleis que aprova, que són de compliment obligat. Als països democràtics, la llei principal és la Constitució –tot i que en alguns estats, com ara el Regne Unit, no és una llei escrita i explícita–, que estableix els principis dels...

Burgesia:grup social puixant que desenvolupà a partir del S.XII a les ciutats europees.És un grup molt divers que compren moltes profesions:banquers,prestamistes,metges...+Patriciat urbà:grup social que es va constituir  com a classe dominant en les medievals d'Europa occidental.+Progroms:atacs violents per part dels cristians contra població jueva o musulmana lo qual els acusaven de la crisi de la B.E.M(persecusions,morts...).+Art gòtic:És un estil artístic i cultural que apareix a Europa durant el S.XIII fins al S.XVI.És un art urbà propi de la brgesia.+Rosetó:Finestra de forma circular,generalment de grans dimensions,que té una vidriera colada i adornada amb diferents dibuixos i colors.+Parlament:Reunions o assamblees extraordinàries...