Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Cronologia de l'Edat Mitjana

Alta Edat Mitjana:

• 395-476: Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
• 527-565: Regnat de Justinià I el Gran a l'Imperi Bizantí.
• 622: L'Hègira: Mahoma i els seus seguidors són expulsats de la Meca.
• 630: Els musulmans conquereixen la Meca.
• 632-661: Califes ortodoxos.
• 661-750: Dinastia Omeia.
• 711: Batalla de Guadalete.
• 722: Batalla de Covadonga.
• 732: Batalla de Poitiers.
• 814: Mort de Carlemany i regnat del seu fill, Lluís el Pietós.

Plena Edat Mitjana:

• 1086: Batalla de Sagrajas.
• 1137: Matrimoni entre Berenguer IV i Peronella d'Aragó.
• 1145: Els almohades envaeixen Al-Àndalus.
• 1212: Batalla de les Navas de Tolosa.
• 1230: Unió definitiva dels regnes de Castella i Lleó sota Ferran III el Sant.
• 1238: Jaume I el Conqueridor conquista

Causes econòmiques del colonialisme

1) Els països industrialitzats d’Europa necessitaven cercar nous mercats per vendre l’excedent de la seva producció industrial. I volien comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú…) i productes colonials (sucre, xocolata, te…) al millor preu possible. Finalment, volien invertir els seus excedents de capital a llocs fora d’Europa, on la mà d’obra, més barata, els permetés obtenir beneficis més grans.

Les transformacions econòmiques al llarg del segle XIX varen donar com a resultat un gran augment de la població europea, que va arribar als 450 milions d’habitants el 1900. Aquesta expansió demogràfica va generar un volum de població excedentària, sobretot en l’agricultura,...

Etapes de l'Europa medieval

La història medieval es divideix en tres etapes principals:

• Alta edat mitjana (segles V-X): marcada per la consolidació del feudalisme.
• Plena edat mitjana (segles XI-XIII): període de creixement agrícola, comercial i urbà.
• Baixa edat mitjana (segles XIV-XV): caracteritzada per crisis econòmiques, demogràfiques i socials.

Poders universals a l'edat mitjana

Eren institucions que intentaven exercir autoritat sobre tota la cristiandat: el Sacre Imperi i el papat. Els emperadors i els papes rivalitzaven constantment pel poder polític i religiós.

Els cismes religiosos

Cisma d'Orient (1054)

Va dividir la cristiandat en l'Església catòlica (Roma) i l'ortodoxa (Constantinoble).

Cisma d'Occident (1378-1417)

Va generar papes...

Les Revolucions Industrials: Resum i Impacte Global

Primera Revolució Industrial (Segle XVIII)

A mitjans del segle XVIII la població augmenta, fet que comporta dues causes principals:

Revolució Demogràfica

• Disminució de la mortalitat: Hi ha més aliments, més higiene i menys epidèmies.
• Augment de la natalitat.

Revolució Agrícola

• La privatització de les terres.
• Innovacions a les tècniques de conreu: Rotació quadriennal i noves [tècniques].

Revolució Industrial i Sistema Fabril

També s'innova i es comença a aprofitar la força del vapor per augmentar beneficis i reduir costos. Així es crea el sistema fabril: es fa divisió del treball, on cada obrer realitza una tasca específica. Així neixen les fàbriques.

El primer sector a mecanitzar-...

Sistemes d'agricultura tradicional i extensiva

Agricultura itinerant per cremació: s'obté cremant els boscos (tallen els matolls). Es fan uns forats al sòl per a les llavors. Els camps només són productius durant 3 o 5 anys; després, canvien de lloc.

Agricultura extensiva de secà: es basa en l’associació de les activitats agrícoles i ramaderes. L’adob permet l’explotació permanent del sòl. Les terres estan dividides en tres parts separades per tanques; una part es deixa en guaret.

Agricultura irrigada de l’arròs: les pluges són abundants, els hiverns són càlids i les terres són fèrtils. S’hi conrea l’arròs, que no empobreix el sòl. És una agricultura molt intensiva, ja que es fan dues collites: hivern i estiu.

La

Emirat dependent (711-756)

A principis del segle VIII, el regne visigot estava dividit en dos: un governat per Roderic i l'altre per Àkhila. L'any 710, Roderic es va apoderar de Toledo, la capital del regne visigòtic, i Àkhila va demanar ajuda als musulmans, que ja havien envaït una bona part del nord d'Àfrica. Així va començar la invasió musulmana a la península Ibèrica. Els musulmans van anomenar Al-Àndalus el territori conquerit, van establir la capital a Còrdova i el van convertir en un emirat dependent de Damasc. El 720, gairebé tota la península estava conquerida. El 732, la batalla de Poitiers va enfrontar musulmans i francs, amb la derrota dels primers i la fi de l'expansió musulmana. Van sorgir enfrontaments entre àrabs,...

L'ascens dels EUA com a potència mundial

Els països europeus que van participar en la Primera Guerra Mundial van patir una greu crisi econòmica. En canvi, els EUA en van sortir molt beneficiats.

La venda d’aliments, armes i productes industrials als aliats va estimular el creixement econòmic i la supremacia comercial americana. Les pèrdues materials i humanes van ser petites en comparació amb les dels altres països.

En acabar la guerra, els Estats Units s’havien convertit en la primera potència econòmica i financera mundial.

La producció agrícola era molt elevada i la producció industrial representava el 44,8% del total mundial.

Els Estats Units eren els creditors principals del món com a conseqüència dels préstecs de guerra....

El Sistema de Serveis Socials a Catalunya

Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya

La Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials de Catalunya, estableix el marc legal per a la provisió i regulació dels serveis socials al territori català.

El Preàmbul: Drets i Principis Rectors

El preàmbul, com a part expositiva de la llei, inclou el dret als serveis socials i estableix principis rectors de les polítiques públiques, entre d'altres:

• Foment de la Cohesió Social.
• Promoció de Polítiques Preventives i Comunitàries que garanteixin la qualitat del servei i la gratuïtat en els serveis bàsics.
• Defineix els Serveis Socials com un dels sistemes de benestar social.
• Destaca com a mesura de política social que la reducció

Oració: subjecte i predicat

Oració: subjecte + predicat.

Sintagma nominal (SN)

Sintagma nominal: (determinant) + nom + (cn). El cn pot ser un sintagma adjectival; l'adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom. També pot aparèixer un sintagma preposicional (sprep) —preposició + sintagma nominal— o una oració (que és un sintagma oracional). Per exemple: "que" + (SN) + SV.

El predicat

El predicat: pot ser predicat nominal o predicat verbal.

• Predicat nominal: el verb actua com a lligam entre el subjecte i els complements; funciona amb verbs copulatius o atributius.
• Predicat verbal: el nucli és un verb predicatiu i pot portar complements.

L'atribut

L'atribut: és el complement introduït per un verb copulatiu (per exemple, ser, estar, semblar)...