Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Les Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Demografia, Economia i Política

Ciències socials2,73 KB

Conseqüències de la guerra

Efectes demogràfics i econòmics

  • Pèrdues de vides humanes

    Milions d'invàlids, esguerrats, mutilats i ferits.

  • Generacions buides

    Disminució de la natalitat durant diverses generacions a causa de la mortalitat per manca d'aliments, condicions d'higiene nefastes i l'epidèmia de grip.

Empobriment dels països bel·ligerants

  • Empobriment als països bel·ligerants (França, Alemanya).

  • Es redueix la potència industrial i agrícola a Europa.

  • La situació financera era molt greu. Tots els països estaven endeutats tant a l'interior (préstecs de guerra) com a l'exterior (sobretot a causa dels préstecs dels Estats Units).

Estats Units (Beneficiats)

L'economia passa a ser la capdavantera de les finances mundials. La flota va substituir...

Continua llegint "Les Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Demografia, Economia i Política" »

Història de Catalunya: Societat, Institucions i Conflictes

Ciències socials3,06 KB

Llibre del Consolat de Mar i el Comerç Mediterrani

El Llibre del Consolat de Mar és una recopilació de normes jurídiques de comerç en català que regulava el comerç mediterrani.

Els Grups No Privilegiats i els Marginats

No privilegiats: Es tractava d'una burgesia activa i nombrosa gràcies al desenvolupament de l'artesania i el mercat. Els grups principals eren el patriciat urbà, els professionals i els menestrals.

Els marginats: Eren aquells que no gaudien dels mateixos drets que la resta de la població.

Els Jueus a Catalunya

El rei Jaume I va donar facilitats perquè els jueus s'establissin al seu regne. Es dedicaven principalment a l'artesania o a càrrecs de la cort reial. Tot i això, vivien marginats i eren discriminats (portaven un...

Continua llegint "Història de Catalunya: Societat, Institucions i Conflictes" »

Tipus d'Agricultura, Ramaderia i Pesca: Guia Completa

Ciències socials4,34 KB

Agricultura de Subsistència

Característiques

  • Autoconsum
  • Tècniques de conreu rudimentàries
  • Rendiment molt baix
  • No hi ha excedents per al mercat

Tipus

Agricultura Itinerant per Cremació

  • Característiques: Els camps de conreu s'obtenen cremant boscos o sabana.
  • Productes: Molt diversos, per exemple, tubercles.
  • Llocs: Conca de l'Amazones, Conca del Congo, Indonèsia.

Agricultura Extensiva de Secà

  • Característiques: Rotació de conreus triennals.
  • Productes: Cacauets i mill.
  • Llocs: Zones d'Àfrica.

Agricultura Irrigada de l'Arròs

  • Característiques: L'agricultura és molt intensiva.
  • Productes: Arròs.
  • Llocs: Àsia.

Agricultura de Mercat

Definició

Va començar als països desenvolupats amb la Revolució Industrial. L'agricultura de mercat és l'agricultura destinada...

Continua llegint "Tipus d'Agricultura, Ramaderia i Pesca: Guia Completa" »

Regnes Cristians i Reis Catòlics: Història i Evolució d'Espanya

Ciències socials3,12 KB

Regnes Cristians (718-722)

La Reconquesta, iniciada amb la Batalla de Covadonga, va ser el procés pel qual els cristians hispanovisigots van recuperar els territoris ocupats pels musulmans.

Zona Occidental

Es caracteritzava per un exèrcit de voluntaris i una forta influència de l'Església.

Zona Oriental

Ocupada per musulmans fins al 732. Carlemany va establir la Marca Hispànica per separar el Regne Carolingi del territori musulmà. Es van nomenar comtes, que devien obediència i protecció dels terrenys davant l'amenaça musulmana. Navarra i Aragó es van revoltar contra el Regne Carolingi.

Guifré el Pelós va ajudar Carlemany i va rebre com a símbol la senyera. Posteriorment, Guifré va repartir els comtats entre els seus fills sense autorització...

Continua llegint "Regnes Cristians i Reis Catòlics: Història i Evolució d'Espanya" »

Segona Revolució Industrial i Imperialisme (1860–1919)

Ciències socials2,76 KB

Segona revolució industrial

Segona revolució industrial: etapa de creixements econòmics, creixement demogràfic, intercanvis comercials i la producció va augmentar; millores en els transports.

Explosió demogràfica

Explosió demogràfica: és un important creixement demogràfic a Europa. Per la disminució de la mortalitat,...

Energia i innovacions

L'electricitat i el petroli van ser les dues fonts d'energia més característiques de la segona revolució industrial (tranvia, telèfon, fonògraf, ...)

Motor d'explosió

Motor d'explosió: inventat per Gottlieb Daimler, permet usar el petroli com a combustible per al transport.

Imperialisme

Entre el 1860 i 1914 molts estats europeus es van llançar a una cursa per conquerir territoris. El resultat...

Continua llegint "Segona Revolució Industrial i Imperialisme (1860–1919)" »

El naixement de les civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

Ciències socials2,88 KB

El naixement de les primeres civilitzacions

Alguns pobles es van assentar a la vora dels grans rius i, gràcies a la fertilitat de la terra, van obtenir collites abundants. Com a conseqüència, la població va augmentar i van sorgir dues grans civilitzacions: la mesopotàmica (entorn dels rius Tigris i Eufrates) i l'egípcia (al llarg del riu Nil).

  • Van sorgir oficis nous i, amb aquests, diversos grups socials.
  • La necessitat d'organitzar la ciutat va obligar a crear el Govern i l'Administració.
  • Van aparèixer les lleis i els impostos.
  • L'escriptura va néixer a Mesopotàmia i a Egipte; amb aquesta va començar la història.

Mesopotàmia: La terra entre rius

Formada pels països o regnes d'Assíria, Accad i Sumer, va ser dominada per sumeris i accadis,

...

Continua llegint "El naixement de les civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte" »

Història Moderna: Renaixement, Civilitzacions i Barroc

Ciències socials15,26 KB

El Renaixement: Orígens i Característiques

El Renaixement comprèn des del segle XIV fins a mitjans del segle XVI, i és un moviment artístic i cultural inspirat en la tradició de l'antiguitat clàssica, que té com a trets generals l'antropocentrisme, l'individualisme i el polifacetisme.

Principis Fonamentals del Renaixement

  • Antropocentrisme: Déu deixa de ser el terme central de referència. L'ésser humà és considerat el principal objecte de coneixement i es converteix en el centre d'atenció del pensament científic.
  • Individualisme: L'artista ofereix la seva visió del món a través de la seva obra.
  • Polifacetisme: L'ideal renaixentista és l'ésser humà universal, la persona que domina totes les branques del coneixement.

L'Humanisme:

...
Continua llegint "Història Moderna: Renaixement, Civilitzacions i Barroc" »

Tipus d'administració colonial i causes de l'imperialisme

Ciències socials2,54 KB

Tipus d'administració colonial

Segons el tipus d'organització aplicada per la metròpoli a la colònia, podem distingir els següents tipus:

  • Colònia: Territori dominat totalment per la potència ocupant. Hi havia colònies d'explotació i colònies de poblament; aquestes últimes també van ser anomenades dominis.
  • Protectorat: En el pla teòric, la metròpoli respectava el govern indígena, que s'ocupava de la política interior.
  • Concessió: Assentament de població estrangera per a la realització de negocis.
  • Mandat: Cessió temporal d'un territori a una metròpoli.

Les causes de l'imperialisme

L'imperialisme es va intentar justificar amb diversos arguments. Tots aquests arguments i interessos constitueixen les causes de l'imperialisme:

Causes

...
Continua llegint "Tipus d'administració colonial i causes de l'imperialisme" »

L'Estat: Definició, Elements, Funcions i Tipus de Govern

Ciències socials4,14 KB

L'Estat: Definició i Elements Fonamentals

L'Estat és la unitat política i administrativa d'un territori. Està format per unes fronteres, on viu una població, que és governada per un govern amb unes lleis.

Elements Constitutius de l'Estat

Territori

Els estats tenen un territori on exerceixen els seus poders. Està delimitat per fronteres. Cap estranger pot passar les fronteres sense permís.

Població

És el conjunt de ciutadans. Tenen uns drets i han de respectar obligacions (com el pagament d'impostos). La població no sol ser homogènia (diferents religions, llengües). En els estats democràtics, tots els ciutadans tenen els mateixos drets.

Poder de l'Estat (Sobirania)

L'Estat té unes lleis que s'han de respectar. Crea institucions per a...

Continua llegint "L'Estat: Definició, Elements, Funcions i Tipus de Govern" »

Resum de les etapes de la Revolució Francesa

Ciències socials2,7 KB

L'inici de la Revolució Francesa

L'estament va fer que els diputats de l'estat popular abandonessin la reunió dels Estats Generals. Reunits en un pavelló de Versalles, els representants del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís el desig de la majoria del poble francès. L'esclat de revoltes va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. La tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent.

Fases de la Revolució

L'Assemblea Nacional va iniciar el procés de transformar França en un sistema liberal, desenvolupat en diferents fases:

1. Monarquia constitucional (1789-1792)

La burgesia conservadora...

Continua llegint "Resum de les etapes de la Revolució Francesa" »