Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

La Primera Revolució Industrial (1780-1860): Causes i Conseqüències

Ciències socials2,98 KB

La Primera Revolució Industrial (1780-1860)

La Industrialització, la Fàbrica i la Mecanització

Al segle XVIII, els telers van començar a ser substituïts per fàbriques, establiments en els quals els obrers utilitzaven màquines per a treballar. Les primeres màquines funcionaven amb una nova font d'energia, el vapor, que es generava cremant carbó mineral. En 1769, James Watt va inventar la primera màquina de vapor.

Les activitats industrials es van concentrar en llocs determinats. A més, cada obrer s'especialitzava en una única tasca (divisió del treball), tenia un horari fix i havia de treballar al ritme de la màquina.

La divisió del treball va augmentar la productivitat i els preus dels productes van disminuir.

La Gran Bretanya, Centre

...
Continua llegint "La Primera Revolució Industrial (1780-1860): Causes i Conseqüències" »

Revolucions industriales: causes, innovacions i impactes

Ciències socials2,84 KB

La primera revolució industrial

Al segle XVIII la natalitat no va variar, però la mortalitat va baixar. El brot de pesta bubònica va remetre i la població va créixer ràpidament.

Aquest augment demogràfic va constituir un factor molt important per al progrés econòmic a Europa i això va permetre un augment del consum.

Expansió agrícola del segle XVIII

  • Tècniques agrícoles: Es van millorar les tècniques agrícoles. El guaret es va substituir per la rotació contínua de conreus i, d'aquesta manera, es va evitar l'esgotament de les terres.
  • Ramaderia: Es va reformar la ramaderia. Part de les terres de cultiu es van destinar a produir farratges per alimentar els animals.
  • Estructura agrària: Van canviar les estructures agràries: les revolucions
...
Continua llegint "Revolucions industriales: causes, innovacions i impactes" »

Conceptes Clau: Moviment Obrer, Ideologies i Revolució Industrial

Ciències socials3,22 KB

Conceptes Clau del Moviment Obrer i Ideologies

Sindicat

Associació de treballadors que té com a objectiu millorar les condicions de vida i laborals dels seus membres.

Ludisme

Forma de protesta que consisteix a frenar intencionadament les màquines i les fàbriques.

El Moviment Ludita

Moviment que consistia en la destrucció de màquines per part dels obrers. Es va iniciar com a protesta per les dures condicions de treball, ja que creien que les màquines els prenien la feina.

Vaga

Instrument de lluita dels treballadors que consisteix en un cessament temporal de la producció.

Socialisme

Doctrina política i econòmica que defensa la propietat i l'administració dels mitjans de producció per part de les classes treballadores.

Comunisme

Doctrina econòmica,...

Continua llegint "Conceptes Clau: Moviment Obrer, Ideologies i Revolució Industrial" »

Antic Règim, Liberalisme i Capitalisme: Característiques Clau

Ciències socials3,07 KB

Antic Règim: Societat, Economia i Cultura (Segles XVI-XVIII)

Anàlisi de la societat, economia i cultura dels països europeus durant els segles XVI, XVII i XVIII.

Característiques Polítiques

  • Monarquia Absoluta: El rei concentra tots els poders de l'Estat: legislatiu, executiu i judicial.

Característiques Econòmiques

  • Feudalisme: Sistema econòmic basat principalment en l'agricultura de subsistència.

Característiques Socials

  • Societat Estamental: Grups socials definits pel naixement.
  • Privilegiats: Noblesa i clergat (no paguen impostos).
  • No Privilegiats: Tercer Estat (+90% de la població).

Conceptes Polítics Fonamentals

Monarquia

Forma de govern d'un estat.

Monarquia de Dret Diví

El poder del rei prové de Déu; el monarca és considerat el representant...

Continua llegint "Antic Règim, Liberalisme i Capitalisme: Característiques Clau" »

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política a l'Edat Moderna

Ciències socials2,7 KB

Què anomenem Antic Règim?

Anomenem Antic Règim al conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzava els estats europeus en l'Edat Moderna. Té tres característiques fonamentals:

  • El manteniment de la societat estamental d'origen feudal.
  • Un sistema econòmic que es basava en el sector primari.
  • Un sistema polític en què els reis intentaven acumular tot el poder.

Al llarg del segle XVIII, els monarques es van veure influenciats per les idees de la Il·lustració i va sorgir el despotisme il·lustrat.

El manteniment de la societat estamental

La societat estamental es va crear en l'Edat Mitjana i dividia la societat en tres estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. Tenia dues característiques fonamentals:

  • L'immobilisme
...
Continua llegint "L'Antic Règim: Societat, Economia i Política a l'Edat Moderna" »

Història de la Marca Hispànica i Jaume I el Conqueridor

Ciències socials2,42 KB

Marca Hispànica

Al segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va travessar els Pirineus per realitzar diverses expedicions militars contra Al-Andalus. Tot i que va aconseguir el control de Saragossa, va haver de retirar-se a les seves terres. Davant la inseguretat de la frontera del regne, els reis francs van crear un territori fortificat al llarg dels Pirineus per defensar-se dels musulmans. Aquesta franja, que s'estenia des de Pamplona fins a Barcelona, va rebre el nom de Marca Hispànica. El territori català sota domini francès es va dividir en diferents comtats. Cada comtat estava governat per un comte. La Marca Hispànica: Comtats de Sobrarb, Ribagorça i Pamplona.

Origen de l'Escut de Catalunya

Segons aquesta llegenda, el rei dels francs,...

Continua llegint "Història de la Marca Hispànica i Jaume I el Conqueridor" »

Les Cinc Dimensions de la Ciutadania: Drets, Economia i Cultura

Ciències socials3,03 KB

Les Cinc Dimensions Fonamentals de la Ciutadania

La ciutadania es pot entendre des de diverses perspectives que defineixen els drets i les responsabilitats de l'individu dins de l'Estat i la societat.

Ciutadania Política: Drets Civils i Participació

Als ciutadans de qualsevol estat se'ls reconeixen dos tipus de drets essencials:

  • Drets Civils: Consisteixen bàsicament en el dret de tot ciutadà a poder desenvolupar la seva vida en un ambient de pau i de seguretat.
  • Drets Polítics: Impliquen que els ciutadans poden participar en els assumptes públics, prendre part en les deliberacions i en les decisions col·lectives.

Ciutadania Social i l'Estat de Benestar

Aquesta ciutadania defensa que són ciutadans aquelles persones que, a més dels drets civils...

Continua llegint "Les Cinc Dimensions de la Ciutadania: Drets, Economia i Cultura" »

Factors de la descolonització i evolució urbana i social

Ciències socials2,85 KB

Factors determinants de la independència

  • 1. La debilitat de les grans metròpolis colonials.
  • 2. La propaganda de llibertat i democràcia dels aliats contra el nazisme, que va enfortir els moviments independentistes.
  • 3. Els valors defensats per l'antifeixisme, que estaven clarament en contradicció amb el colonialisme.
  • 4. Els moviments nacionalistes.
  • 5. L'actitud de les dues grans potències, els EUA i l'URSS, que eren contràries al colonialisme clàssic d'ocupació i d'explotació de territoris.
  • 6. L'ONU es va convertir en un fòrum internacional de protesta constant contra el colonialisme.
  • 7. Entre l'opinió pública dels països desenvolupats, les potències colonials incloses, creixia l'actitud a favor de la independència.

És evident que el...

Continua llegint "Factors de la descolonització i evolució urbana i social" »

La Conferència de Potsdam i la creació de l'ONU

Ciències socials2,78 KB

Conferència de Potsdam (agost de 1945)

Es va fer evident la impossibilitat que els vencedors arribessin a acords conjunts. Els soviètics, que havien ocupat una bona part de l'Europa oriental i central, consideraven inútil consultar anglesos i americans sobre la reorganització d'aquesta àrea; els aliats van fer el mateix a les zones que havien ocupat a la Mediterrània i a l'Àfrica.

Es va arribar a pocs acords:

  • Tractats de pau amb els estats satèl·lits alemanys.
  • Els nazis supervivents haurien de ser jutjats, la qual cosa va tenir com a escenari principal la ciutat de Nuremberg.
  • Desnazificació.

Conferència de París (1946)

Es van elaborar els tractats de pau amb Itàlia, Romania, Bulgària, Hongria i Finlàndia. Aquests van suposar pèrdues...

Continua llegint "La Conferència de Potsdam i la creació de l'ONU" »

Els Grans Viatges Marítims: Objectius, Expedicions i Descobriments

Ciències socials4,06 KB

Els Grans Viatges Marítims

1. Objectius dels Grans Viatges

A l'Edat Mitjana, el comerç europeu amb Orient (seda i espècies) es feia a través de la Ruta de la Seda, que recorria el Mediterrani, arribava a Constantinoble i travessava l'Àsia central. L'any 1453, els turcs van conquerir Constantinoble i van obstaculitzar les vies tradicionals de comerç amb Orient.

Es van trobar noves vies marítimes per accedir als productes de luxe que procedien d'Orient. A partir del segle XV, mariners i comerciants van impulsar una sèrie d'expedicions marítimes a través de l'Atlàntic amb el propòsit d'obrir noves rutes comercials. Com a resultat, van arribar a un nou continent i van ampliar el món fins més enllà d'on havien conegut els europeus.

2.

...
Continua llegint "Els Grans Viatges Marítims: Objectius, Expedicions i Descobriments" »