Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Secundària

Liberalisme, Nacionalisme i Revolucions al S. XIX

Ciències socials5,67 KB

Liberalisme

El liberalisme és la ideologia política de la burgesia. La base de la burgesia era la Il·lustració. Defensaven la igualtat de l'individu, eren contraris a la monarquia absoluta i estaven a favor de la igualtat de l'impost. Defensaven la divisió de poders (judicial, executiu, legislatiu). Estaven a favor del sufragi masculí i eren contraris al parlament de l'Antic Règim, defensaven el sufragi i la sobirania nacional i defensaven la propietat privada.

Nacionalisme

Nació: Grup de persones que tenen uns interessos comuns com per exemple una mateixa llengua, cultura.

Estat-nació: reagrupació a l'interior d'unes mateixes fronteres dels membres d'una comunitat nacional.

El nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret...

Continua llegint "Liberalisme, Nacionalisme i Revolucions al S. XIX" »

Imperis Colonials: Causes, Organització i Primera Guerra Mundial

Ciències socials3,35 KB

Els imperis colonials eren terres, en la major part, sense estats organitzats, amb estructures econòmiques i polítiques molt febles.

Les Causes del Colonialisme

  • Punt de vista econòmic: Els països necessitaven vendre productes, però també comprar matèries primeres al millor preu i trobar un país on la mà d'obra fos barata.
  • Punt de vista demogràfic: Exés de població al segle XIX i crisis, llavors la població se'n va a altres terres per buscar feina.
  • Punt de vista polític: Fronteres a Europa estabilitzades, per això busquen altres territoris d'interès econòmic.
  • Punt de vista ideològic: Consideren que els homes blancs estan per sobre dels negres i se'ls deixava imposar-se a altres pobles.

Colonialisme: Dominació d'un país o territori...

Continua llegint "Imperis Colonials: Causes, Organització i Primera Guerra Mundial" »

La Dinastia dels Àustries a Espanya: Història dels Habsburg

Ciències socials3,23 KB

La dinastia dels Àustries o Habsburg es va iniciar amb el fill de Joana la Boja i Felip el Bell, Carles I, i va arribar fins al 1700 amb la mort de l'últim monarca d'aquesta dinastia, Carles II. Durant aquest període, Espanya va ser potser la primera potència a Europa i va haver d'enfrontar-se a un imperi immens que era difícil i car de dominar.

Carles I d'Habsburg (1517-1556)

  • Va rebre una herència territorial dels seus pares i avis.
  • Revolta de les Comunitats: Aixecament dels nobles castellans contra els flamencs més ben pagats i contra el propi monarca flamenc Carles I.
  • Les Germanies: Revolta d'artesans i pagesos que demanaven accés a càrrecs municipals i millores en els arrendaments del camp.
  • Al final, l'emperador va acceptar la Pau d'
...
Continua llegint "La Dinastia dels Àustries a Espanya: Història dels Habsburg" »

Guia Completa de les Revolucions Industrials i les Seves Conseqüències

Ciències socials6,61 KB

Revolució Demogràfica: Creixement i Causes

A mitjans del segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement conegut com a revolució demogràfica. Aquest augment de població es va notar especialment a Gran Bretanya. Les causes principals d'aquesta revolució van ser:

  • L'augment de la producció d'aliments.
  • Les millores en la higiene.
  • Els avenços en la medicina.

Gràcies a aquests factors, es va produir una disminució significativa de la mortalitat.

Revolució Agrícola: Innovació i Propietat

L'augment de la població va provocar un increment de la demanda d'aliments i, com a resultat, un augment dels preus agrícoles. Per estimular la producció, la terra es va convertir en una propietat privada en la qual qualsevol persona...

Continua llegint "Guia Completa de les Revolucions Industrials i les Seves Conseqüències" »

Europa al Segle XVIII: Societat, Política i la Crisi de l'Absolutisme

Ciències socials5,38 KB

Europa al Segle XVIII: Context General

Des del punt de vista econòmic, l'agricultura senyorial es caracteritzava per ser una agricultura de subsistència amb un sistema de rotació triennal (guaret). Les collites, sovint amb crisis de subsistència (escassetat d'aliments i pujades de preus), generaven misèria i eren l'origen de revoltes. La terra estava en mans de la noblesa i el clergat, transmesa de generació en generació. La majoria de la població eren pagesos amb forts impostos.

Des del punt de vista polític, la monarquia absoluta significava que el rei tenia poder absolut, una monarquia de caràcter diví que concentrava tots els poders. Els governats no gaudien de cap dret. El rei estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven...

Continua llegint "Europa al Segle XVIII: Societat, Política i la Crisi de l'Absolutisme" »

La Il·lustració i les Revolucions del Segle XVIII: Canvis Polítics i Socials

Ciències socials5,16 KB

La Monarquia Absoluta i l'Antic Règim

La monarquia absoluta era de caràcter diví, és a dir, que tots els poders es concentraven en la persona del rei i no retia comptes amb ningú. En conseqüència, els governats van ser reduïts a la condició de súbdits, que no gaudien de cap tipus de dret. El rei estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven: els Consells d'Estat i el Parlament.

L'Expansió Econòmica del Segle XVIII

El segle XVIII va ser d'una relativa pau internacional. Després dels llargs conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d'Utrecht (1713) va donar pas a un període d'equilibri internacional. Amb aquesta situació, la població va augmentar el doble a causa de l'absència de grans epidèmies i la introducció...

Continua llegint "La Il·lustració i les Revolucions del Segle XVIII: Canvis Polítics i Socials" »

Glossari Històric: Conceptes Clau de la Reconquesta i Regnes Medievals Ibèrics

Ciències socials2,64 KB

Glossari de la Història Medieval Ibèrica

Pelagi (722)

Capdill de les muntanyes asturianes que es va negar a pagar tributs als emirs cordovesos.

Alfons I i Alfons II

Primers monarques del Regne d'Astúries, amb capital a Oviedo.

Marca Hispànica

Per reforçar la frontera del seu regne, Carlemany va crear una zona defensiva al llarg dels Pirineus. Es va dividir en comtats governats per comtes que havien de jurar fidelitat a Carlemany: Regne de Pamplona, comtats aragonesos i comtats catalans.

Reconquesta

Procés de conquesta de les terres d'Al-Àndalus, que es va allargar vuit segles.

Almansor

Capdill andalusí que va intentar recuperar ciutats perdudes mitjançant saquejos ràpids i violents. D'aquesta manera es va frenar l'expansió del Regne de Lleó....

Continua llegint "Glossari Històric: Conceptes Clau de la Reconquesta i Regnes Medievals Ibèrics" »

La Primera Guerra Mundial: Crisi de 1917, Fi i Tractats de Pau

Ciències socials2,49 KB

La Primera Guerra Mundial: Crisi de 1917 i Fi del Conflicte

La Crisi de 1917 i la Fi de la Gran Guerra (1917-1918)

  • Durant l’any 1917 va triomfar a Rússia la Revolució Bolxevic i els revolucionaris, preocupats pels seus problemes interns, van signar la pau amb Alemanya i es van retirar de la guerra.
  • L’abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units que, després de l’enfonsament del transatlàntic Lusitania per un submarí alemany, va decidir entrar en guerra.
  • El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van derrotar Àustria i els seus aliats. L’Imperi Austrohongarès i l’Imperi Otomà van demanar l’armistici i els combats es van aturar.
  • Al front occidental, els alemanys van
...
Continua llegint "La Primera Guerra Mundial: Crisi de 1917, Fi i Tractats de Pau" »

Imperialisme i Segona Revolució Industrial

Ciències socials11,61 KB

Els països industrialitzats d'Europa busquen nous mercats on pogueren vendre l'excedent de la seva producció industrial. També aspiren a comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú...) i productes colonials (sucre, xocolate, te...) al preu més barat possible. Finalment, volen invertir els excedents de capitals en llocs fora d'Europa, on la mà d'obra, més barata, els permet obtenir més beneficis.

Els canvis econòmics al llarg del segle XIX van donar com a resultat un gran augment de la població europea que el 1900 va arribar als 450 milions d'habitants. Aquesta expansió demogràfica va generar un volum de població excedent, sobretot en l'agricultura, que va estimular l'emigració cap a altres continents evitant d'aquesta...

Continua llegint "Imperialisme i Segona Revolució Industrial" »

Desenvolupament de les Ciutats Medievals: Burgesia, Comerç i Crisi

Ciències socials3,3 KB

El Renaixement Urbà i el Desenvolupament Econòmic (Segles XII-XIV)

Entre els segles XII i XIV, a conseqüència de les millores en l'agricultura i de l'augment de la població a Europa, es va iniciar un desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats i de la vida urbana.

La Ciutat Medieval: Centre de Producció i Intercanvi

Les ciutats van passar a ser un centre de producció artesana i d'intercanvi de productes. Estaven situades en un emplaçament pròxim a les principals vies de comunicació i en llocs que cobrien les necessitats més importants dels habitants. Les ciutats estaven envoltades de muralles. Al centre hi havia una plaça, i la majoria de l'espai l'ocupaven els habitatges.

L'Ascens de la Burgesia i l'Estructura

...
Continua llegint "Desenvolupament de les Ciutats Medievals: Burgesia, Comerç i Crisi" »