Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Universitat

Factors Polítics de la Globalització

• Permeabilitat de les fronteres i interdependència: Erosió de la sobirania dels estats, facilitada per les TIC. La globalització ha difuminat les fronteres amb l’aparició de noves realitats com l'OCDE, la UE, i grans organitzacions no governamentals (ONG) com Metges Sense Fronteres.

• El dilema de l'Estat (Daniel Bell): «L’Estat és massa petit per a alguns problemes i massa gran per a altres». La cooperació estatal és necessària.

• Transició d’un món unipolar a un món multipolar.

• Nova burocratització i uniformització:

  • Una nova versió de la burocratització weberiana: La McDonaldització de la societat (George Ritzer).
  • Els «no-llocs» (Marc Augé): Uniformització de l’espai. Aparició d’espais

El caràcter de la crisi finisecular (1871-1890)

Entre 1871 i 1872 comença la crisi final del segle XIX. Aquesta crisi es produeix quan hi ha un excés de producció, fet que provoca una baixada de preus i, conseqüentment, atur. Aquest període dura des dels anys 70 fins als 90, coincidint amb grans infraestructures (com el Canal de Suez) i l'abaratiment del transport oceànic gràcies al vapor.

1. Causes de la crisi

• Configuració del mercat agrari globalitzat: A partir dels anys 70, els agricultors europeus es troben amb l'arribada de productes agraris d'altres llocs. Per què els preus són baixos? Perquè es cultiven terres verges amb molta producció, els pagesos no paguen renda, les explotacions són grans i els costos de transport són

Les causes de la Primera Guerra Mundial

L'increment del colonialisme va produir una conflictivitat creixent entre les potències econòmiques, especialment pel control d'Àfrica, on es van produir diverses guerres. A les colònies, es van iniciar aliances entre països europeus per ajudar-se mútuament en el control dels seus territoris.

Rivalitat econòmica i mercats exteriors

Si Alemanya volia seguir creixent, havia de conquerir mercats exteriors. A finals del segle XIX, els productes alemanys estaven invaint el mercat britànic i eren percebuts com un perill. Es va començar a etiquetar els productes com "MADE IN GERMANY", ja que era necessari conquerir més mercats perquè aquest model fos rendible.

Nacionalisme i noves potències mundials

En...

1. La Transformació Agrària Liberal al Segle XIX

1.1. La Consolidació de la Propietat Privada de la Terra

Es va emprendre una reforma agrària liberal, l'objectiu de la qual era l'alliberament de les terres de les traves que posava l'Antic Règim al desenvolupament de la propietat privada i de l'economia de mercat. Les mesures principals van ser:

• L'abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals.
• La desvinculació de la propietat privada.
• La desamortització de les terres en mans de l'Església i els ajuntaments.

La terra va passar a ser venuda i comprada lliurement.

1.2. Els Efectes de la Reforma Agrària

L'abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals no va significar la pèrdua de drets sobre la terra per als antics senyors; la majoria...

La Revolució Russa de 1917

El 1917, una revolta popular va enderrocar el règim autocràtic del tsar i va provocar una transformació total del sistema polític, econòmic i social. El nou règim polític, inspirat en el marxisme, significava un canvi radical respecte a la situació anterior i va rebre el nom de dictadura del proletariat.

Fases de la Revolució

• 1) Revolució de febrer a Sant Petersburg: Va ocórrer de manera gairebé espontània durant les protestes contra el règim tsarista per l'escassetat d'aliments a la ciutat. A principis de febrer, les protestes es van tornar cada cop més violentes fins a convertir-se en una veritable revolució que va obligar el tsar a abdicar. Després d'una transició, es va constituir un nou govern

Orígens del Feudalisme

Després de la mort de Carlemany, l'Imperi Carolingi es va enfonsar en lluites contínues entre els successors i a causa de les invasions dels musulmans, normands, hongaresos i búlgars. Aquesta situació va donar lloc al feudalisme.

Els comtes i ducs de l'Imperi Carolingi, davant la feblesa dels monarques, van acabar com a amos de les terres. Després van transmetre el poder als seus fills.

Davant del desordre provocat per les guerres i les lluites entre nobles poderosos, el rei no podia protegir els pagesos perquè no disposava de prou exèrcit.

Els pagesos van acudir al senyor feudal per refugiar-se al seu castell. Es van convertir en els seus serfs.

El Feu

Gran extensió de terra (latifundi) propietat d'un senyor feudal,...

Orígens i primeres escoles de Treball Social

Els esforços que van fer els precursors del segle XIX van provocar el naixement de la que seria la primera escola del treball social. L'Escola d'Instrucció de Filantropia Aplicada, que va organitzar els primers cursos a Nova York amb una durada inicial de sis setmanes, es va anar aplicant progressivament.

Aquesta iniciativa va ser promoguda per Mary Richmond i el seu objectiu era formar els agents de la C.O.S. (Charity Organization Society). Va ser a Amsterdam on es va crear la primera escola de treball social; després van sorgir escoles als Estats Units i a Europa, fins que finalment es va convertir en una professió.

L'evolució professional al segle XX

L'evolució del treball social sorgeix als...

L'Antic Règim (A.R.): Característiques Generals

Característiques Econòmiques

La gran majoria de la població eren pagesos i camperols que treballaven al camp. Treballaven les terres dels privilegiats i, a canvi, els donaven drets senyorials. Era una agricultura de subsistència.

Característiques Polítiques

Les monarquies autoritàries es van caracteritzar per acumular el poder polític que la noblesa tenia a l'Edat Mitjana i van fonamentar el seu poder en l'exèrcit.

Característiques Socials: La Societat Estamental

Els privilegiats (clergat i noblesa) gaudien de nombrosos avantatges:

• No havien de pagar impostos.
• Podien portar armes.
• Podien participar en la política i l'exèrcit.
• Tenien molts privilegis.

La Primera Monarquia Parlamentària: Gran

Mesures per superar la recessió al Japó

• Augment de la despesa pública: El Govern del Japó aprova l’augment de la despesa pública per intentar estimular la demanda interna. El problema és que aquesta demanda interna no es va recuperar i aquest augment de la despesa pública va agreujar el dèficit del sector públic.

• Reducció del tipus d’interès: Es va dur a terme una política de reducció del tipus d’interès (fins a arribar a un 0%), però amb aquesta mesura la demanda interna no s’ha recuperat.

• Reformes estructurals: S’implanten reformes estructurals com, per exemple, reformes destinades a sanejar el sector bancari, obertura econòmica exterior i major liberalització econòmica.

Malgrat totes aquestes mesures destinades a...

L'Imperialisme Colonial a Àfrica

Potències colonials i els seus territoris:

• França: Magrib (protectorat del Marroc, Algèria, Tunísia); Àfrica Occidental Francesa (Mauritània, Senegal, Mali, Guinea, Costa d'Ivori, Níger, Burkina Faso i Benín); Àfrica Equatorial Francesa (Gabon, Congo francès, República Centreafricana, Txad); Madagascar.
• Alemanya: Togo, Camerun, Àfrica Sud-occidental (actual Namíbia), Tanganyika.
• Bèlgica: Congo Belga (o Zaire).
• Portugal: Angola, Moçambic, Guinea Bissau, Cap Verd, Madeira.
• Itàlia: Líbia, Somàlia.
• Espanya: Protectorat del Marroc; Río de Oro (Sàhara Occidental), Guinea Equatorial.

Enfrontaments Colonials a Àfrica

• Guerres dels Bòers (Sud-àfrica): Conflictes entre britànics i holandesos (bòers o afrikaners)