Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Universitat

Estructura agrària

- Factors productius:

• Terra: bé limitat, monopolitzable per la societat, que demana una renda pel seu ús.
• Treball: energia humana. Diversitat de situacions (propietaris, esclaus, jornalers...).
• Capital: instruments, màquines, ...

Tipus de conreus

- Monoconreus. Policonreu.

- Zona mediterrània: secà i regadiu.

- Conreus:

• Arboris o llenyosos: fruita fresca com pomes, peres, cítrics... en general, de regadiu.
• Vinya, fruita secs com ametlles, avellanes...
• Herbacis: hortalisses amb regadiu intensiu, fins a 2-3 collites. Lleguminoses, cereals, farratges, conreus industrials.

- Tipus de parcel·les:

• Feixes o bancals en zones de muntanya, limitats per una paret per retenir humitat i pedres.
• Zones planes amb vallats de pedra per parar el

1. Entre el 1815 i la Primera Guerra Mundial, el comerç internacional experimenta: b) Una major diferenciació entre les àrees que ofereixen productes primaris i les que ofereixen productes industrials.
2. El tractat Cobden-Chevalier de 1860 fixava que: b) Gran Bretanya abolia tots els drets de duanes sobre productes manufacturats francesos i reduïa els drets sobre el brandi.
3. La crisi financera iniciada el 1873 va comportar: c) L’aplicació d’una política proteccionista tant a la indústria com a l’agricultura.
4. El sistema patró or es va estendre a nivell internacional entre: b) 1872-1914.
5. El sistema patró or va facilitar: a) Els moviments internacionals de capital.
6. La Segona Revolució Tecnològica/Industrial va significar: a) L’aplicació

Efectes Econòmics del Final de la Primera Guerra Mundial

Tractats de Pau i Reparacions

El 28 de juny de 1919 es va signar el Tractat de Versalles, que va suposar la pau amb Alemanya. França volia que Alemanya pagués una quantitat molt elevada, similar al que ells van haver de pagar el 1871. D'altra banda, els britànics, tot i no ser tan durs com França, també volien que Alemanya pagués per poder saldar el seu deute amb els Estats Units.

Per una banda, els Estats Units volien cobrar tots els crèdits que havien concedit als països europeus. França i Gran Bretanya van intentar que els Estats Units cobressin directament a Alemanya, però com que sabien que era probable que no paguessin, no ho van acceptar.

Finalment, tot i que es considerava...

Colonialisme al Segle XIX: Expansió Global

El colonialisme, entès com l'expansió dels mercats captius, no és un fenomen nou, però al segle XIX es globalitza a causa del seu abast geogràfic i el caràcter global que adquireix. En aquest moment, el colonialisme representa un 40% de la superfície mundial i el 31% de la població total.

El 1830, Gran Bretanya era el país amb més colònies, sobretot a Àsia. El 1913, Gran Bretanya continuava sent el més important, però també s'hi van sumar altres països europeus, els EUA i el Japó. En aquesta època, el continent més colonitzat era Àfrica.

Impacte del Colonialisme: Aspectes Negatius per a les Metròpolis

Tenir colònies no sempre va ser positiu per a les potències colonials:

• Exceptuant

Què són els Models d'Estat del Benestar?

Explorem les característiques distintives dels models familiarista/conservador, liberal i socialdemòcrata.

Estat del Benestar Familiarista / Conservador

Aquest model proveeix drets amplis als assegurats, però els beneficis depenen gairebé exclusivament de les contribucions i, per tant, de l'ocupació. Qui no treballa no obté prestacions. Això significa que l'Estat del Benestar només intervindrà si la família no pot fer-ho, per la qual cosa el model no estimula la participació econòmica de la dona ni la independència dels joves. L'Església té una forta presència en aquests models, per això es troben molt compromesos amb la família tradicional. De la Seguretat Social estan excloses les...

Límits de l'Expansió Agrària a Espanya (1800-1888)

Durant el període de 1800-1888, la superfície cultivada va augmentar un 80%. L'augment de la terra cultivada va significar un increment dels aliments i del nivell de subsistència a Espanya. Aquest creixement va ser moderat (aproximadament un 1%) i va anar acompanyat d'un estancament de la productivitat.

Causes de l'Endarreriment Agrari Espanyol

• Factors mediambientals: Condicions del medi natural mediterrani (insolació, temperatures suaus).
• Pocs incentius per als agricultors: La baixa densitat de població i l'alt cost del transport van provocar un estancament. Hi havia poc estímul per fer les terres més productives, especialment en els latifundis.
• Proteccionisme cerealístic: Fins al 1868,

La Completa Separació de Poders a les CCAA

Cal destacar que no hi ha una completa separació dels poders a les Comunitats Autònomes (CCAA), ja que no existeix un poder judicial propi, com sí que n'hi ha per a l'Estat central. En conclusió, la comparació d'Espanya amb les característiques típiques d'un estat federal no permet afirmar que l'Estat espanyol sigui federal. A partir d'aquí, es pot afirmar també, i amb el mateix grau de certesa, que el marge que té Espanya per avançar cap al model federal és molt més que gran. Si això és així, per convertir Espanya en una federació faria falta alguna cosa més que una reforma parcial de la Constitució. Caldria una reforma quasi total del model d'Estat. Qüestió diferent és que els...

Relacions entre Institucions i Formes de Govern

Aquesta independència de les majories polítiques i la tasca que tenen encomanada confereix als tribunals constitucionals una posició eminent. Les seves resolucions són efectivament polítiques, perquè fixen orientacions que marquen l'acció futura del parlament i del govern.

L'estat s'ha anat estructurant al voltant d'un conjunt d'institucions que exerceixen funcions diverses. A mesura que les societats es van fer més complexes, van anar sorgint noves institucions. A més de la diversificació de l'especialització funcional, es van donar factors pròpiament polítics que van conduir a aquesta diferenciació.

En el mateix origen de l'estat liberal es va manifestar una prevenció contra la concentració...

El Dret Civil Foral i el Codi Civil Espanyol (1888-1973)

El Codi Civil de 1888 i la Legislació Foral

L'any 1888 marca l'inici d'un respecte total a les legislacions forals. El nou Codi Civil es basarà en el dret civil tradicional de Castella, però en els territoris forals es mantindrà el seu propi dret civil.

El Dret Civil Català en el Codi de 1888

En referència a Catalunya, la seva aplicació supletòria es va establir en quatre instàncies:

1. En primera instància, es mantindrà la legislació foral catalana, tant la general (aplicable a tots els catalans) com l'especial (els privilegis dels nobles, dels estaments, d'oficis concrets, de municipis).
2. En segona instància, també es mantindrà el dret canònic.
3. En tercera instància, s'afegirà