Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Universitat

Ius Commune: Evolució i Recepció a Europa

Ciències socials2,99 KB

Evolució del Ius Commune a Europa

El Ius Commune es componia de:

  • Dret canònic.
  • Dret feudal.
  • Interpretació: la part més important, que podia ser:
    • Judicial: aplicada pels jutges.
    • Doctrinal: aplicada pels juristes.

A les universitats, on s'ensenyava aquest dret, hi assistien prínceps, burgesos i nobles de diversos països durant 7-8 anys. Els pergamins de les classes diàries es convertien en llibres jurídics. Aquest dret va ser adoptat a través del Liber Iudiciorum en molts països i regions on la cultura llatina era ben acceptada, com el sud de França, Catalunya, la Corona de Portugal, Mallorca i València. A partir d'aquest moment, el dret europeu va evolucionar.

França va quedar dividida en dues parts:

  • Nord: s'utilitzava el dret consuetudinari.
...
Continua llegint "Ius Commune: Evolució i Recepció a Europa" »

Constitucionalisme canadenc: evolució i característiques

Ciències socials3,26 KB

El Constitucionalisme Canadenc

El sistema canadenc és federal i constitucional, dintre del sistema britànic, i no hi ha una declaració d’independència.

A partir del S.XVI, Canadà passa a ser Nova França i, per la banda atlàntica, s’hi assenten els britànics.

Guerra del Quebec i hegemonia britànica (1762-1776)

  • L’any 1762 esclata una guerra a la ciutat de del Quebec entre anglesos i francesos. Victòria per a Gran Bretanya.
  • A partir d’aquesta guerra, es produeix una hegemonia britànica a Amèrica del Nord, que dura 14 anys, fins que les 13 colònies americanes s’independitzen.
  • Els anglesos que estaven en territori americà i que no volien continuar amb la corona, es van desplaçar cap a la zona del llac Ontario (Canadà).

És en...

Continua llegint "Constitucionalisme canadenc: evolució i característiques" »

Evolució de la Pobresa i l'Acció Social: Edat Mitjana a Revolució Industrial

Ciències socials5 KB

Estructura Social i Concepció de la Pobresa Medieval

L'estructura social al període medieval estava dividida en estaments, creats a partir del feudalisme, i dels quals n'era molt difícil el moviment entre ells. Des de l'època feudal, els rics dominaven per sobre dels pobres, tenint així un control total sobre una gran part de la població.

El fet de ser pobre era una característica innata. Si naixies en una família pobra, havies de ser de condició pobra per tota la vida. És per això que es creava una espècie de dependència de la classe alta. Els pobres eren els resignats que treballaven pels més rics a canvi d'un salari mínim que els permetia sobreviure.

Parlem d'una producció de subsistència, ja que només es produïa el que es...

Continua llegint "Evolució de la Pobresa i l'Acció Social: Edat Mitjana a Revolució Industrial" »

Agricultura, Indústria i Evolució Tecnològica

Ciències socials4,25 KB

Agricultura i alimentació mundial

Centre

Es distingeixen 3 tipus d'explotacions:
  • Pròpiament capitalistes: Mecanització, intensiva, elevat consum energètic i químic. Agroindústria. Gran excedent.
  • Explotacions mercantils simples: Produir per comprar altres mercaderies. Agricultura ecològica actualment. No pot competir en preus amb l'agroindústria. Produeix menys excedent.
  • Subsistència o autoconsum.

Perifèria

Es distingeixen 2 tipus d'explotacions:
  • El latifundi d'exportació: Caracteritzades pel monocultiu i l'extraversió (produir per exportar). La propietat de la terra és dels terratinents de la perifèria o les multinacionals del centre.
  • Subsistència: Majoritària.

El comerç agroalimentari mundial

En termes de valor, el comerç d'inputs i
...
Continua llegint "Agricultura, Indústria i Evolució Tecnològica" »

Conceptes Clau de la Revolució Industrial i Agrícola

Ciències socials3,43 KB

Sembra Mecànica: Innovació Agrícola de Jethro Tull

La sembra mecànica, inventada per Jethro Tull, va permetre llaurar i sembrar els camps extensos amb menys treballadors en solcs de fileres paral·leles. Aquest mètode va possibilitar recollir tant fruits com males herbes d'una manera molt més senzilla i eficaç.

Llei de Competència: Motor de la Renovació Tecnològica

La llei de competència és la rivalitat entre els empresaris per conquerir el mercat. Això dona lloc a una cursa per reduir costos i preus, cosa que constitueix un incentiu per a la renovació tecnològica constant.

Crisi de Subsistència: Causes i Conseqüències

La crisi de subsistència es caracteritza per:

  • Males collites
  • Falta d'aliments
  • Pujada de preus
  • Epidèmies i morts
  • Absència
...
Continua llegint "Conceptes Clau de la Revolució Industrial i Agrícola" »

La irrupció de l’islam a l’escenari internacional i l’era del neoliberalisme: Tatcher i Reagan

Ciències socials4,63 KB

La irrupció de l’islam a l’escenari internacional

S’inicia la 2a Guerra Freda amb l’invasió d’Afganistan el 1979. Esdevé el Vietnam soviètic, i trenca la distensió. Durà fins a la dissolució del bloc comunista el 1991. L’islamisme fa irrupció a l’ escena internacional tant per la guerra d’Afaganistàn com per la revolució d’Iran.

Però el gran tema és a Iran. Iran és l’antiga Pèrsia, i hi havia un règim, una monarquia absoluta que tenia un emperador, un Xà: Muhammad Reza Pahlevi (que va arribar al poder a través d’un cop d’estat fet pel seu pare). Va ser un aliat estratègic d’EEUU, perquè era una zona defensiva estratègica i era productor de petroli.

El Xà no era popular, ja que acumulava tots els diners...

Continua llegint "La irrupció de l’islam a l’escenari internacional i l’era del neoliberalisme: Tatcher i Reagan" »

Correcció HTML de Dades No Estructurades: Anàlisi de Seqüències Repetitives

Ciències socials2 KB

Correcció i Estructuració de Dades Alfanumèriques

El document original contenia una llarga seqüència de caràcters no estructurats. A continuació, es presenta el contingut íntegre, seguit d'una breu anàlisi de la seva composició, complint amb la premissa de no eliminar cap dada.

Contingut Original (Sense Modificacions)

gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,gyftdksl6d6ut,...

Continua llegint "Correcció HTML de Dades No Estructurades: Anàlisi de Seqüències Repetitives" »

Anàlisi de les Transformacions Agràries i Econòmiques a Europa

Ciències socials3,42 KB

Malthus: Els recursos creixen en progressió aritmètica i la població en progressió geomètrica. Si no es controla la natalitat, es produirà fam per manca de recursos.

Antimaltusianisme: Ester (sense progressió demogràfica no hi ha canvi tecnològic).

Característiques del règim senyorial:
  • Petita explotació pagesa.
  • Nivell tecnològic baix amb innovacions en l’Europa nord-occidental.
  • Limitacions en la comercialització.
  • Servitud de la gleba.
Emfiteusi: Contracte de natura feudal que facilita l’estabilitat del pagès a la terra, a canvi de rendes senyorials. Implica la divisió de dominis o propietats: el domini o propietat útil que té el pagès enfiteuta i el domini directe o propietat eminent que conserva qui fa el contracte –generalment
...
Continua llegint "Anàlisi de les Transformacions Agràries i Econòmiques a Europa" »

Història de la Conquesta i l'Expansió: De l'Imperi Carolingi al Segle XX

Ciències socials4,13 KB

1. Conquestes i Expansió Medieval (Segles X-XV)

La finalitat de les conquestes era l'aprofitament econòmic i cultural, sovint mitjançant l'extermini (genocidi).

1.1. L'Imperi Carolingi (Segles X-XI)

  • Nova forma de conquerir Europa: expansió del món modern cap a terres agrícoles.

Les Croades i l'Expansió de la Cristiandat

  • La Primera Croada (Segle XI) a Jerusalem: campanyes militars religioses justificades per la conquesta de Terra Santa.
  • L'expansió de la cristiandat llatina va ser un procés gradual.

Innovacions Tecnològiques i Economia

  • Els molins (Segle X) (hidràulic, de bestiar, de vent) esdevenen monopoli senyorial (Segle XI).

La Percepció de la Mort en l'Edat Mitjana

  • La Mort era un tema quotidià. El concepte Ad Sanctos (Segle X) representava
...
Continua llegint "Història de la Conquesta i l'Expansió: De l'Imperi Carolingi al Segle XX" »

Organització Política, Població i Globalització: Resum Clau

Ciències socials3,74 KB

Organització Política dels Estats

Segons l'organització política, els estats es poden classificar en:

  • Estats democràtics: El parlament té el poder legislatiu, el govern el poder executiu i els jutges el poder judicial.
  • Dictadures: La majoria dels ciutadans no participen en el govern. El poder es concentra en una persona o en un grup reduït.

Tipus de règims polítics:

  • Monarquies: Poden ser constitucionals o parlamentàries.
  • Repúbliques: Poden ser parlamentàries o presidencialistes.

Segons la relació amb la religió, els estats poden ser:

  • Laics
  • Confessionals
  • Teocràtics

Objectius de l'ONU

Els objectius principals de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) són:

  • Defensar els drets humans.
  • Mantenir la pau i la seguretat internacionals.
  • Treballar
...
Continua llegint "Organització Política, Població i Globalització: Resum Clau" »