Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Ciències socials de Universitat

Història de les Balears: Pirateria, Germanies i Successió

Ciències socials2,4 KB

La Mediterrània en perill: la pirateria

La Mar Mediterrània i les Illes Balears van viure l’amenaça dels pirates turcs i barbarescos (nord d’Àfrica) durant els segles XVI i XVII.

Es feien “ràtzies”:

  • Atacs ràpids i per sorpresa, quasi sempre de vespre, mentre la població dormia, normalment a les zones costaneres.
  • Es robaven béns i riqueses, segrestaven homes i s’abusava de les dones.
  • Desapareixien amb el trenc d’alba.

Conseqüència d’aquesta inestabilitat es construïren:

  1. Torres de vigilància “atalaies”. Ex: Torre des Verger o de Ses Ànimes
  2. Murades a les ciutats.

A dia d’avui la cultura popular recorda aquests fets amb les festes de “moros i cristians” de molts de pobles. Llegenda de “Barba Roja”.

La Revolta de les

...
Continua llegint "Història de les Balears: Pirateria, Germanies i Successió" »

El Repartiment del Món: Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX

Ciències socials3,9 KB

El Repartiment del Món: Imperialisme i Colonialisme

La Conferència de Berlín (1884-1885)

  • Establiment del lliure comerç al centre d'Àfrica.
  • Creació de l'Estat Lliure del Congo, sota el domini personal del rei Leopold II de Bèlgica.
  • Principi d'ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania.
  • Alemanya i Itàlia arriben tard al repartiment colonial.

Conflictes Colonials Destacats

  • Guerres Anglo-Zulu i Guerres Bòer (finals del segle XIX).
  • Conflictes al Congo (des de 1885).
  • Incident de Fashoda (1898).

El Repartiment a Àsia

  • Xina:
    • Tractat de Nanquín.
    • Guerres de l'Opi (des de 1840).
  • Índia i Birmània: Controlades pel Regne Unit.
    • Revolta dels Sipais (1857).
  • Indoxina: Sota domini francès.
  • Indonèsia: Sota domini holandès.
  • Filipines: Sota domini espanyol
...
Continua llegint "El Repartiment del Món: Imperialisme i Colonialisme al Segle XIX" »

La Gran Divergència: Anàlisi de l'Evolució Econòmica Mundial

Ciències socials12 KB

1. La Gran Divergència

1.1 Evolució de l'economia mundial a llarg termini

Creixement econòmic: augment de la renda o el valor dels béns i serveis finals que produeix una economia en un període determinat. PIB/PIB per càpita ➔ 4 factors: població (treball), recursos naturals, tecnologia (innovacions) i institucions (àmbit social).

Canvis Nivell PIB: Descobriment d'Amèrica i Revolució Industrial.

Els sistemes polítics han tingut una alta influència en el creixement econòmic. En general, la democràcia va experimentar un creixement més alt que l'autocràcia (a excepció de la Xina).

Desenvolupament: capacitat dels països o regions per crear riquesa amb l'objectiu de promoure i mantenir la prosperitat o benestar econòmic i social dels...

Continua llegint "La Gran Divergència: Anàlisi de l'Evolució Econòmica Mundial" »

Creixement Econòmic: Etapes i Factors Clau

Ciències socials3,94 KB

Creixement econòmic al llarg de la història

Eric Jones

  • (1000-1500): 0,12
  • (1500-1820): 0,14

Expansió del comerç internacional

Europa era pobra en recursos, això porta a la necessitat del comerç internacional. Els governs i el sector públic van ser favorables a aquest comerç amb la imposició de normes i legislacions favorables a aquesta pràctica.

Competència entre ciutats i estats

Aquesta competència donava lloc a poder copiar, rectificar o aprendre.

Creació d'un mercat interior

Aquest mercat interior va donar lloc a l'aparició d'empreses agràries (masies).

Connexió entre progrés tecnològic i pensament abstracte

Es produeix una revolució cientificotècnica que retalla l'avantatge que tenien la Xina i l'Índia. Succeeix a Europa per la...

Continua llegint "Creixement Econòmic: Etapes i Factors Clau" »

Ruta de les Espècies: Història, Comerç i Grans Descobriments

Ciències socials4 KB

La Ruta de les Espècies: Origen i Recorregut

La Ruta de les Espècies fa referència al conjunt de rutes marítimes que connectaven, a través de la costa meridional d’Àsia, les illes Moluques, les illes Cèlebes, Borneo, Sumatra, Xina, Indoxina, l’Índia i l’illa de Ceilan (Sri Lanka), i els ports orientals de la Mediterrània a través del mar Aràbic, el golf Pèrsic i el mar Roig. La majoria de les espècies es produïen a les illes orientals, a Xina i l’Índia.

Per què les espècies eren tan cares?

Fins al segle XIX, les espècies van ser un producte luxós i prohibit. La seva elevada cotització era el resultat de la suma de tres factors:

  • Els costos d’elaboració: La majoria de les espècies tenien un procés d’elaboració
...
Continua llegint "Ruta de les Espècies: Història, Comerç i Grans Descobriments" »

Sostenibilitat i Medi Ambient: Segles XIX, XX i XXI

Ciències socials3,29 KB

Classificació de models culturals: Segles XIX-XX vs. Segle XXI

Classifica les següents afirmacions en dues llistes, segons si són pròpies del model cultural dels segles XIX i XX o si són pròpies del model del segle XXI (paradigma ambiental):

  • Segles XIX i XX

    • La natura està al servei de l'home.
    • Els recursos naturals de la Terra són il·limitats.
    • Els principals problemes ambientals estan molt localitzats i si els governs locals no hi posen remei, no hi tenim res a fer.
    • La manca d'equitat, la diferència entre rics i pobres, genera problemes exclusivament socials i no té res a veure amb el medi ambient.
  • Segle XXI (Paradigma Ambiental)

    • Invertir en el medi ambient és rendible.
    • Les activitats humanes han de ser sostenibles.

Conferència de Rio, Protocol

...
Continua llegint "Sostenibilitat i Medi Ambient: Segles XIX, XX i XXI" »

Conceptes Clau d'Història i Economia: Definició i Context

Ciències socials32,34 KB

Càrtel

Aquest concepte s'usa en el context de l'economia i les finances públiques. És un acord formal entre un grup d'empreses d'un mateix sector per fixar els preus dels seus productes. Eleven els preus i restringeixen la producció.

Cartisme

Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l'Associació de Treballadors de Londres. El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor. El 1838 presentà al Parlament una "carta del poble" reclamant el sufragi universal.

Colònia industrial

Una colònia industrial era un conjunt d'instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències. Les primeres colònies...

Continua llegint "Conceptes Clau d'Història i Economia: Definició i Context" »

Efectes de la Globalització en l'Educació i la Vida Quotidiana

Ciències socials2,88 KB

Efectes de la Globalització en l'Educació

20. Quins efectes té la globalització en l'educació de les persones?

La globalització influeix en l'educació de manera significativa. La difusió de la informació, impulsada per la tecnologia, ha millorat l'accés a l'educació. No obstant això, cal considerar els aspectes positius i negatius de la globalització en l'àmbit educatiu:

Conseqüències Positives:

  • Circulació mundial de coneixements i competències, que facilita múltiples evolucions a diversos nivells.
  • Suport mutu i sinergia entre països, col·lectivitats i individus, que impulsen el progrés.
  • Creació de valor afegit i millora de l'eficàcia gràcies a la circulació mundial i al suport mutu, en benefici de les necessitats locals
...
Continua llegint "Efectes de la Globalització en l'Educació i la Vida Quotidiana" »

Crisi Climàtica Urgent: Visió de Greta Thunberg

Ciències socials3,05 KB

La Urgència d'Actuar contra el Canvi Climàtic

Ens queden tres anys per invertir l’augment de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle si volem assolir els objectius establerts a l’Acord de París.

Què significa viure com si tinguéssim més d'un planeta?

Quan l’autora comenta que “a Suècia vivim com si tinguéssim els recursos de 4,2 planetes; Bèlgica 4,3 i Finlàndia 3,7”, vol dir que la nostra petjada de carboni és massa gran i molt perjudicial. Suècia "roba" 3,2 anys de recursos naturals a les generacions futures; Bèlgica "roba" més de 3 anys de recursos naturals a les generacions futures. Ens estem excedint amb l'ús de recursos, fet que provocarà que les generacions futures en tinguin menys. El que es busca és que...

Continua llegint "Crisi Climàtica Urgent: Visió de Greta Thunberg" »

Globalització i Societat: Impacte dels Pilars dels Nous Escenaris Socials

Ciències socials2,62 KB

1.1. Els Pilars dels Nous Escenaris Socials

El context actual s'estructura en quatre pilars interrelacionats:

  • Globalització
  • Multiculturalisme
  • Neoliberalisme
  • Societat del coneixement i noves tecnologies

Aquests pilars conformen la dinàmica de l'escenari social en què es mouen infants, joves, adults i persones grans, en què s'exerceixen les accions educatives i es preparen i projecten amb intencions. Al cap i a la fi, l'educació és una pràctica social i històrica que, quan es conceptualitza, ho fa en aquest escenari.

1.3.1. De la Globalitat a la Globalització: a Quines Realitats es Refereixen?

Ulrich Beck explica les dinàmiques de mercat a través de la relació entre la societat del risc i les seves relacions amb el fenomen de la globalització;...

Continua llegint "Globalització i Societat: Impacte dels Pilars dels Nous Escenaris Socials" »