Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Disseny i enginyeria

Estil D: Autoavaluació

- Atén a la consciència kinestèsica.

- Pretén la auto-observació i autocrítica de l’alumne en l’execució pròpia.

- El professor presenta la tasca. L’alumne executa decidint espai...i s’autoavalua.

S’aconsegueix:

• Resposta durant un període de temps.
• Execució lliure d’una tasca fixada amb un model de referència
• Ús o no d’una fitxa de criteris
• Autonomia en la decisió de l’espai, ritme...
• Autoanàlisi respecte a l’execució.
• Acceptació de les limitacions pròpies.
• Ús del autofeedback per a millorar.

Característiques de l’estil:

1. El professor pren les decisions de la fase de preimpacte.

2. L’alumne/a pren les 9 decisions de la fase d’impacte.

3. L’alumne pren les decisions de la fase de postimpacte...

Emil Rathenau encarregà aquest projecte a l'artista, arquitecte i dissenyador industrial Peter Behrens, a qui nomenà "Conseller Artístic".

Només van fer falta uns anys (de 1919 a 1933) perquè la Bauhaus (nom derivat de la unió de les paraules en alemany "Bau": construcció i "Haus": casa) superés la funció de qualsevol centre d'ensenyament i es convertís no només en la primera escola de disseny del segle XX, sinó en tot un moviment artístic que es va transformar en un referent internacional de l'arquitectura, l'art i el disseny.

Per primera vegada, el disseny industrial i gràfic van ser considerats com a professions, ja que es van establir les bases normatives i els fonaments acadèmics tal com els coneixem en l'actualitat. Un dels...

El Moviment Arts and Crafts i William Morris

Orígens i Principis de l'Arts and Crafts

El moviment Arts and Crafts, lligat al disseny i a les arts decoratives, va néixer a Gran Bretanya cap al 1880 i es va desenvolupar fins a la Primera Guerra Mundial. Es va estendre ràpidament a través d'Amèrica i Europa fins a arribar al Japó. Va prendre el seu nom de l'Arts and Crafts Exhibition Society, fundada a Londres el 1887.

Va ser un moviment nascut dels ideals, la preocupació pels efectes de la industrialització en el disseny, el saber fer i la vida quotidiana. Advocava per una reactivació de l'artesania tradicional, un retorn a una forma de vida més simple i una millora en el disseny d'objectes domèstics ordinaris.

William Morris: Ideòleg

Estils d'Ensenyament per Descobriment

Introducció als Estils d'Ensenyament

La principal diferència entre els estils d'ensenyament per reproducció i els estils per descobriment és que, en els estils de reproducció, el professor mana i els alumnes executen, mentre que en els estils per descobriment, el professor explica i els alumnes fan el que creuen convenient amb pistes que els proporciona el professor.

Tasques segons el nivell de definició:

• Definida: el professor.
• Semidefinida: professor-alumne.
• No definida: alumne.

Trets dels Estils per Indagació

Avantatges:

• L’alumne té un paper actiu.
• Creació d'un pensament tàctic o saber com en sentit fort (segons PJ Arnold).
• Són emprats en activitats col·lectives i d’equip.
• Fomenten el pensament divergent

Elements Didàctics en Educació Física

Els elements didàctics clau a considerar en l'educació física són: la motivació, l'edat, les característiques físiques, l'habilitat, el nivell, el nombre d'alumnes i les seves expectatives.

Principis Bàsics de l'Activitat Física

Els principis bàsics que regeixen l'activitat física inclouen: el principi d'acció motriu, d'orientació, d'avaluació, d'utilitat i de participació.

Estructura d'una Fitxa de Sessió

Una fitxa de sessió ha d'incloure: el nom de la matèria/sessió, la durada, l'espai, la data, el grup, els alumnes, el material necessari, l'objectiu, els continguts principals, la part inicial, la part principal, la tornada a la calma i les observacions pertinents.

Esquema General del

1. Fonètica

• a) Vaig pel món: [ ______ ]
• b) Enginy: [ ______ ]
• c) Mig mes: [ ______ ]
• d) Agafar: [ ______ ]
• e) Mou: [ ______ ]
• f) Un conte: [ ______ ]
• g) Fred polar: [ ______ ]
• h) En quin lloc vas?: [ ______ ]

2. Anàlisi Sintàctica

• a) L’Esteve volia saber el lloc on havies anat.
  TS: adj. especificatiu
  FS: CN
  Cat. Gram.: adv. relatiu
  FN: CR Locatiu
• b) El professor no veia allò que feia l’alumne.
  TS: adj. substantivada
  FS: CD
  Cat. Gram.: pronom relatiu
  FN: CD
• c) En Simon desconeixia de què estaves tan content.
  TS: subs. interrogativa indirecta parcial
  FS: CD
  Cat. Gram.: pronom interrogatiu
  FN: Cadj
• d) Qui no vulgui pols que no vagi a l’era.
  TS: adj. substantivada
  FS: subjecte
  Cat. Gram.: pronom relatiu
  FN: subjecte

3. Subordinades Adverbials

• a) Sub. Adv. Final.

JULIOL 2014

A) Crim de Germania

a) Tema: La pobresa i la necessitat de robar

Parts:

• Primera part, primer paràgraf (línies 1-2): descripció del context físic de l’acció.
• Segona part, segon, tercer i quart paràgraf (l.3-14): la història es focalitza sobre el cos penjat (sensacions negatives).
• Tercera part, cinquè i sisè paràgraf (l.15-23): la història es focalitza sobre el cos penjat (sensacions positives).
• Quarta part, setè paràgraf (l.24-27): malgrat la por i el respecte, per la fam el narrador decideix prendre-li l’arracada.

c) Anàlisi del text

Es tracta d’un text literari, fonamentalment narratiu i descriptiu. Presenta l’estructura de plantejament, nus i desenllaç. S’organitza amb una presentació general de la situació i...

Normes sobre Muntatge

Escala

Els talls de cada escena, que suposen la supressió de fotogrames d'un moviment, no poden ser arbitraris. Un petit canvi d'imatge produeix una incomoditat visual, es tracta d'un salt d'imatge.

Angulació

Quan l'anterior error s'aplica a l'angulació, es tracta d'un salt d'eix, efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos de l'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

Direcció dels Personatges o Objectes

Es tracta de produir la impressió correcta en el cas de la direcció dels personatges en preses diverses. Els moviments de direcció diferent han de prendre's amb direccions oposades, i els moviments d'igual direcció, amb direccions iguals. L'error és el...

Qualitat d'Imatge en TC

La qualitat d’imatge en TC indica la fidelitat dels números TC assignats a cada píxel i la precisió amb la que es reprodueixen petites diferències en l'atenuació i en els petits detalls.

Resolució Espacial

• Capacitat del sistema per detectar i reconstruir com a formes independents, petits objectes que estan molt a prop entre si.
• Els factors que afecten a la resolució espacial són:
  • La grandària del píxel.
  • El gruix del tall. Gruix del tall
  • La grandària del vòxel afecta a la resolució espacial.

Grandària del Píxel

• Ve determinat per la grandària de la matriu.

Resolució Temporal

• És la rapidesa amb la qual el sistema adquireix les dades.
• Es quantifica en ms.

Resolució de Contrast

• És la capacitat de distingir estructures

Què és dissenyar?

Dissenar és el procés mitjançant el qual una idea es materialitza i es fa realitat. També pot ser un procés de renovació o millora d’un producte ja existent, o simplement un procés de creació sense la realització d’un objecte final.

Qui desenvolupa l'activitat de dissenyar?

Els diferents oficis relacionats amb el disseny van en funció del tipus de disseny:

• Dissenyador gràfic
• Dissenyador industrial
• Dissenyador d’espais (arquitectura interior o d’espais exteriors)

Què suposa dissenyar i projectar?

Dissenar i projectar significa plasmar el disseny final, ja sigui utilitzant:

• La representació gràfica i el dibuix
• La fotografia o els fotomuntatges
• El collage
• Les construccions tridimensionals com maquetes
• El modelatge