Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Altres cursos

El Silenci Administratiu: Terminis, Efectes i Obligacions

DretActualitzat el 4,87 KB

El Silenci Administratiu: Què és i Com T'Afecta

1. L’Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments, sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. Termini: El termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és el que fixa la norma reguladora del procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o així ho prevegi el dret de la Unió Europea.

2. En els supòsits en què el procediment s’hagi paralitzat per causa imputable a l’interessat, s’interromp el còmput del termini per resoldre i notificar la resolució.

3. Quan les normes reguladores dels procediments no fixin...

Continua llegint "El Silenci Administratiu: Terminis, Efectes i Obligacions" »

La Generalitat de Catalunya: Institucions, Competències i Administració

DretActualitzat el 7,13 KB

Les institucions actuals de la Generalitat

  • El Parlament de Catalunya

    • Vetlla pel bon govern de la nació; crea i manté el Govern; elegeix entre els membres la persona que ha d'exercir la Presidència de la Generalitat, i aprova i sosté el programa de govern que aquella proposa.
    • Està constituït pels diputats, que són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
    • El grup parlamentari és la traducció parlamentària del partit polític i té la funció de convertir el programa polític d'aquests en iniciatives parlamentàries i en programa de govern.
    • El president té la representació de la Cambra; estableix i manté l'ordre de les discussions i del debat, d'acord amb el Reglament, i vetlla per mantenir l'ordre dins del Parlament.
...
Continua llegint "La Generalitat de Catalunya: Institucions, Competències i Administració" »

Òrgans Administratius: Classificació, Competència i Relacions

DretActualitzat el 6,7 KB

L'Òrgan Administratiu: Concepte i Definició

Segons Entrena Cuesta, l'òrgan administratiu es defineix com una unitat administrativa integrada per una esfera de competències i un conjunt de mitjans materials pertanyents a l'ens públic en el qual s'integra l'òrgan, que són exercitats i utilitzats, respectivament, per una o diverses persones que es troben adscrites a aquesta unitat.

Classes d'Òrgans Administratius i Òrgans Col·legiats

La doctrina classifica els òrgans administratius atenent a diversos criteris:

Criteris de Classificació Estructural i Funcional

Estructuralment, en funció del nombre d'elements personals, podem parlar de:

  • Òrgans Unipersonals

  • Òrgans Col·legiats

Des del punt de vista funcional, les classificacions bàsiques

...

Continua llegint "Òrgans Administratius: Classificació, Competència i Relacions" »

Finalització del procediment administratiu: classes, resolució, desistiment i caducitat

DretActualitzat el 9,04 KB

Finalització del Procediment Administratiu

1. Classes de finalització del procediment

Formalment, les finalitzacions d’un procediment administratiu (PA) poden ser:

  • Mitjançant acte exprés decisori sobre el fons de l’assumpte:
    • Resolució unilateral (article 89).
    • Finalització convencional (article 88).
  • Sense acte exprés sobre el fons de l’assumpte:
    • Per causa imputable als interessats:
      • Manifestada formalment: Desistiment i renúncia (articles 90-91).
      • De fet que impedeix la continuació: Caducitat (article 92).
    • Per causa no imputable als interessats:
      • Manifestada formalment: Desistiment de l’Administració.
      • L’Administració no dicti resolució en el termini:
        • Silenci administratiu (articles 43-44).
        • Caducitat (article 44).
    • Per causa no imputable a
...
Continua llegint "Finalització del procediment administratiu: classes, resolució, desistiment i caducitat" »

Models sanitaris (liberal, socialista, mixtos) i el Sistema Nacional de Salut a Espanya

DretActualitzat el 3,18 KB

Models Sanitaris i Sistema Sanitari

Model Liberal

Basat en assegurances privades amb el pagament directe de l'usuari.

  • Avantatges:
    • No hi ha tanta cua d'espera.
    • Qui paga més té més possibilitats de consumir el servei.
    • Es pot escollir el proveïdor.
  • Desavantatges:
    • No tothom té accés, i es considera un servei bàsic.

Model Socialista

Finançament i gestió estatal, amb una provisió pública universal de serveis.

  • Avantatges:
    • Al ser universal, tothom té accés.
  • Desavantatges:
    • No es pot escollir metge.
    • Segur que hi ha molta cua d'espera.

Models Mixtos: Públics i Privats

Model Bismarck

Finançat per cotitzacions obligatòries d'empreses i treballadors, amb gestió de mutualitats (assegurances socials).

Model Beveridge

Finançat majoritàriament per impostos generals,...

Continua llegint "Models sanitaris (liberal, socialista, mixtos) i el Sistema Nacional de Salut a Espanya" »

El reglament: concepte, classes i requisits de validesa

DretActualitzat el 3,6 KB

El reglament: concepte i característiques

Concepte: El reglament és una norma que crea drets i obligacions per als seus destinataris i innova l’ordenament jurídic. Té caràcter general, no va dirigit a un individu concret, sinó a una col·lectivitat. Normalment té vigència indefinida: no s’esgota la seva eficàcia en una única aplicació sinó que es pot aplicar al llarg del temps.

En contrast, les normes individuals tenen caràcter individual, esgoten la seva eficàcia en una sola aplicació, han de ser escrites i estan dictades per les Administracions Públiques. Això contrasta amb les lleis, que són dictades i aprovades pels parlaments.

Relació amb la llei i jerarquia normativa

El reglament té caràcter subordinat, supeditat...

Continua llegint "El reglament: concepte, classes i requisits de validesa" »

Actes administratius: notificació, nul·litat, finalització i silenci

DretActualitzat el 4,13 KB

Notificació i Publicació dels Actes Administratius

1. La Notificació

La seva finalitat és informar l'interessat del contingut de l'acte administratiu i indicar els recursos disponibles contra aquest acte.

Quan s'ha de notificar? La notificació s'ha de fer en el termini de deu dies des que s'ha dictat l'acte, és a dir, des que s'ha adoptat la resolució o l'acord.

2. La Publicació

La publicació substituirà la notificació amb els mateixos efectes en els casos següents:

Quan es publica?

  1. Quan l'acte tingui una pluralitat indeterminada de destinataris.

  2. Quan es tracti d'actes integrants d'un procediment selectiu o de concurrència competitiva de qualsevol tipus.

Nul·litat i Anul·labilitat dels Actes Administratius

Un acte administratiu nul de

...
Continua llegint "Actes administratius: notificació, nul·litat, finalització i silenci" »

Principis i estructura de l'Administració pública

DretActualitzat el 6,46 KB

Principis d'Actuació de les Administracions Públiques

L'Administració pública és la realització de les accions de govern, que consisteix a proporcionar una bona atenció als ciutadans i vigilar l'aplicació de les lleis.

L'atenció al ciutadà es fa gràcies als recursos de què l'Estat disposa i que provenen dels ingressos que aporten els mateixos ciutadans. En la seva actuació, l'Administració pública s'ha de regir per uns principis d'actuació que garanteixin l'interès general, sempre d'acord amb les lleis.

Els principis generals de les administracions públiques són:

  1. Neutralitat → L'Administració ha de seguir els interessos generals i no pot fer distincions entre els ciutadans.

  2. Legalitat → L'actuació de l'Administració se sotmet

...
Continua llegint "Principis i estructura de l'Administració pública" »

Assassinat: definició, tipus i penes segons el Codi Penal

DretActualitzat el 4,43 KB

Delicte d'Assassinat

Recollit a l'art. 139 del Codi Penal (CP). És un homicidi qualificat per la concurrència de: traïdoria, preu, recompensa o promesa, i acarnissament. La pena per assassinat es troba als articles 139 i 140. Si només concorre un agreujant, la pena és de 15 a 20 anys; si en són dos o tres, de 20 a 25. L'assassinat té una pena major que l'homicidi perquè té un contingut d'injust més greu.

Traïdoria (Art. 22 CP)

Hi ha traïdoria quan la persona realitza un delicte contra les persones usant formes per assegurar la comissió delictiva. Hi ha tres tipus de traïdoria:

  • Proditòria: (idea de trampa: emboscada, disparar per l'esquena...)
  • Per ímpetu o sobtada: agressió frontal sense avís i inesperada per a la víctima.
  • Aprofitament
...
Continua llegint "Assassinat: definició, tipus i penes segons el Codi Penal" »

Validesa i invalidesa dels actes administratius: nul·litat i anul·labilitat

DretActualitzat el 4,59 KB

Validesa i Invalidesa dels Actes Administratius

L’Ordenament Jurídic castiga amb unes conseqüències els actes administratius invàlids. La llei preveu tres graus d’invalidesa:

  1. Nul·litat de Ple Dret.
  2. Anul·labilitat.
  3. Irregularitats no invalidants.

Diferències entre Nul·litat i Anul·labilitat

  • Un acte il·legal nul de ple dret vol dir que no ha existit mai. Quan hi ha una sentència que declara la seva nul·litat, aquesta sentència anul·la totes les conseqüències i tots els efectes que ha provocat aquest acte durant la seva vigència. S'aplica el principi "Quod nullum est, nullum producet effectum" (el que és nul, no produeix cap efecte).
  • Als actes anul·lables, els efectes es mantenen, però no es poden aplicar en endavant. Per tant,
...
Continua llegint "Validesa i invalidesa dels actes administratius: nul·litat i anul·labilitat" »