Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Batxillerat

Coherència (procés de selecció i organització)

Interna

• Regla:
  1. Repetició
  2. Progressió: lineal / tema constant / tema derivat
  3. No contradicció
  4. Relació
• Selecció de la informació: quantitat d'informació / qualitat d'informació.

Externa (elements paratextuals)

Títol i subtítol.

Gèneres textuals

Paràgrafs (fa visible l'estructura de la informació)

• Introductoris: interrogant inicial; cridar l'atenció; resum; citació; per analogia; anècdota, fet o vivència.
• De desenvolupament: enumeració (llista d'elements); causa-efecte; comparació (similitud o diferència); exemplificació (ajuda a entendre); seqüència.
• De tancament: conclusió.

Cohesió (els elements lingüístics es relacionen)

Referència

Per interpretar-ne el significat.

1. Coreferència (anàfora)

Trets bàsics dels textos jurídics i administratius

• Predomini de la funció conativa: Bàsicament contenen normes, sentències i peticions. Els textos jurídics i administratius es dirigeixen al receptor amb la finalitat d’influir en el seu comportament.
• Diversitat de gèneres: En cadascun dels àmbits hi ha un repertori ampli de gèneres en funció del contingut i de la institució que hi intervé.
• Formats estereotipats: Cada gènere segueix un model preestablert.
• Registre específic: El registre jurídic i administratiu es caracteritza per un grau de formalitat alt, una terminologia específica, un ventall ample de fórmules estereotipades, una sintaxi complexa i un estil neutre.
• Caràcter performatiu del missatge: En general, el simple fet

Conceptes Fonamentals del Dret Notarial i Registral

Causahavent: Persona que succeeix en el dret a una altra, per exemple, els hereus.

Fe Pública: Autoritat que tenen els fedataris per tal que els documents que autoritzen en deguda forma es considerin autèntics.

Elevació a Públic de Documents: S'haurà de portar el document privat al notari, el qual, a partir d'aquest document privat, redactarà un document públic.

Secretaris Judicials

Els secretaris judicials són funcionaris públics que, amb caràcter d’autoritat, exerceixen amb autonomia i independència la fe pública judicial i desenvolupen les funcions de direcció de l’oficina judicial i ordenació del procés que els atribueix la Llei.

Fedataris Públics

Són els autoritzats tant...

Comentari de fonts històriques

1.1 Classificació d'un text

Tipus de font

Font primària: Són aquelles que s'han escrit durant el temps que s'està estudiant o per una persona que s'ha vist implicada en aquell succés, un temps enrere, i que va ser observadora de l'esdeveniment. Les fonts primàries sempre ofereixen un punt de vista particular.

Font secundària: Són aquelles que interpreten i analitzen fonts primàries; són documents que no foren escrits contemporàniament als successos estudiats.

Autor, publicació i any: Identificar l'autor del text (autoria individual o col·lectiva), el nom de la publicació d'on s'ha extret el text i l'any de la publicació. P. ex.: Valentí Almirall, Lo catalanisme, 1886.

Naturalesa

• Polítics: Discursos,

Cultures polítiques: Almond, Verba i Sartori

Sartori (1976): «Un partit polític és qualsevol grup polític que es presenta a les eleccions i que pot col·locar, mitjançant les mateixes, els seus candidats a càrrecs públics.»

Les cultures polítiques ideals segons Almond i Verba

Model ideal

Parlem de models que no existeixen tal qual en la realitat; serien perfectes, ideals i serveixen com a construccions analítiques. Encara que no apareguin en estat pur, ajuden a classificar diferents realitats socials i a orientar l'anàlisi cap a millors pràctiques polítiques.

Tipus de cultures polítiques

Cultura cívica o participativa

Definició: Els ciutadans són plenament conscients del funcionament del sistema polític; coneixen i valoren els actors...

Institucions territorials i competències a Espanya

Principals característiques de les institucions bàsiques de l'organització territorial i l'administració d'Espanya: municipi, província i Comunitats Autònomes (CCAA), i les seves principals competències.

Municipis

Municipis: és una unitat territorial comuna a tot l'estat i és el nivell de gestió més proper a la ciutadania. Les seves competències estan relacionades amb serveis de gestió local com:

• planificació urbana,
• transports,
• gestió de residus,
• abastament d'energia,
• aigua,
• alimentació i altres serveis bàsics.

La institució responsable és l'ajuntament, que exerceix la gestió política i administrativa del municipi.

Províncies

Províncies: són unitats bàsiques descentralitzades...

Ús Didàctic del Tema

Aquest tema contribueix al desenvolupament de les següents àrees i matèries:

• Les matèries de Geografia i Història del primer i segon cicle d’ESO:
  • Per als cursos parells, correspon a la normativa curricular del Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació de les ensenyances d’ESO.
  • Per als cursos imparells, correspon a la normativa curricular del Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació de les ensenyances d’educació bàsiques.
• Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat (correspon a la normativa curricular del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació de les ensenyances de Batxillerat).
• Història d’Espanya de 2n de Batxillerat (correspon a la normativa curricular del Decret 142/2008,

Conceptes bàsics: Estat, País i Nació

Estat: àrea geogràfica determinada territorialment, amb lleis i normes escrites i acordades. Distribueix poder i defineix qui pot estar al seu territori.

País: fonamentació política, forma unificada que adopta el poder i la sobirania del territori.

Nació: comunitat unida per vincles com la llengua, la cultura o l’origen ètnic comú de la població.

Teories sobre l'origen de la societat

Teoria naturalista

La societat forma part de l’home (Teoria naturalista)

• Plató: L’home és un animal polític per naturalesa.
• Aristòtil: L’individu és part d’una ànima única. La família serveix per engendrar fills. L’ànima té tres parts: racional, irascible i sensible. La part dominant determina la funció

Política Lingüística a Europa

La major part d'estats europeus -tret de Portugal, Albània i Islàndia- presenta una realitat plurilingüe (o multilingüe), és a dir, a l'interior d'un mateix estat conviuen diverses comunitats lingüístiques. El tractament polític del plurilingüisme és divers. El conjunt de disposicions legislatives i administratives relatives a l'ús lingüístic dins un mateix estat i la política lingüística que se'n deriva respon a models diversos. Els estats plurilingües es classifiquen segons el reconeixement institucional d’una o diverses llengües.

Classificació dels Estats Plurilingües

Els estats plurilingües es classifiquen segons que presentin:

1. Reconeixement institucional d’una sola llengua

La Constitució...

Conceptes fonamentals de política i poder

Força: és el poder de coacció, d'exercir el control i domini sobre els ciutadans. Autoritat: raó o fonament que justifica aquesta força.

Revolució: fer-se amb el poder per tal d'establir un nou ordre moral i material.

Desobediència civil: acte públic, conscient i polític, contrari a la llei, no violent, per provocar un canvi en la llei o el govern.

Abús de poder: per evitar-ho cal una Constitució, la lluita contra la corrupció, institucions democràtiques fortes i una ciutadania activa i informada.

L'Estat i les formes de govern

L'Estat és una estructura de regles, procediments i institucions amb l'objectiu d'assolir solucions, adoptar decisions i assegurar el benestar físic, material o econòmic....