Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Batxillerat

Administració Autonòmica

L'article 2 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol i, a més, reconeix i garanteix la solidaritat entre elles.

Segons l'article 147.2 de la Constitució, els Estatuts d'Autonomia hauran de contenir:

• A) La denominació de la Comunitat que millor correspongui a la seva identitat històrica.
• B) La delimitació del seu territori.
• C) La denominació, l'organització i la seu de les institucions autonòmiques pròpies.

Organització autonòmica

Es basa en els òrgans següents:

1. Assemblea legislativa
2. Consell de Govern: president al qual correspon la direcció del Consell de Govern
3. Tribunal Superior de Justícia: que correspon al Tribunal Suprem,

Les Teories Contractualistes i les Formes d'Estat

Les principals teories contractualistes tenen en comú que totes imaginen com havia de ser la vida de l'ésser humà en un estat de natura (abans de la constitució de l'Estat).

Formes d'Estat

1. Estat autoritari: autoritat il·limitada, sense cap tipus de control. Els individus es troben indefensos davant l'abús de l'autoritat.
   • Estat absolutista: el sobirà té poder il·limitat i no té cap restricció.
   • Estat totalitari: control més exhaustiu contra els àmbits socials i privats.
2. Estat de dret: l'Estat està sotmès a la llei i el poder polític té límits. Els drets es consideren superiors a l'autoritat i són inalienables.
   • Constitució: llei que regula i estructura el funcionament d'un Estat de

Democràcia: Sobirania Popular i Models

Sobirania Popular

• Grècia Antiga: Pericles. Només els ciutadans participaven en la democràcia directa (no representativa) a la polis. L'educació era crucial per inculcar valors morals i fomentar el servei a la comunitat.
• República: La Revolució Francesa (1789) marca l'inici de la república, on el poder del governant deriva del consentiment del poble i es manté només si actua pel bé comú. La diversitat d'interessos es manifesta a través de partits polítics, i l'educació cívica és essencial per transmetre valors morals.
• Liberalisme: El liberalisme a Anglaterra (segle XVII) estableix el constitucionalisme, amb constitucions i declaracions de drets aprovades pel poble. Es reconeixen drets i deures

Nacionalitat Estatut legal pel qual una persona pertany a un estat que hagi estat reconegut pel dret internacional. Segons els costums de cada país:Dret de sol: ciutadà és qui neix en el territori nacional. Dret de sang: ciutadà depèn de la nacionalitat dels pares, considerat prioritari. En l’estat modern, la voluntat del subjecte és indispensable per conservar o canviar la nacionalitat.

Maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’estat:Concepció liberal: Separació entre les llibertats civils i els drets polítics. Inconvenient: es pot fixar arbitràriament la separació entre diversos col·lectius socials, excloent-ne alguns del ple exercici de la ciutadania. Concepció republicana: No hi ha lloc per excloure dels drets...

El Matrimoni i la Successió en el Dret Romà

El Matrimoni Romà: Concepte i Elements

El matrimoni romà era un consorci o associació, entès com la unió d'un home i una dona dirigida a la unitat de vida. No calia seguir cap ritual; només que dues persones visquessin juntes amb caràcter permanent.

Desfer un matrimoni era molt senzill: només calia deixar de conviure.

Elements Essencials del Matrimoni Romà

• Affectio maritalis: La voluntat interna de voler conviure i formar matrimoni.
• Honor matrimonii: Les demostracions externes que honraven el matrimoni.

Canvi en la Configuració del Consentiment Matrimonial

El matrimoni començava amb l'inici de la convivència.

• Consentiment durador: Mentre hi havia la voluntat de conviure, hi havia matrimoni. Si

Teories del Contracte Social: Hobbes, Rousseau i Locke

Per Thomas Hobbes, l'ésser humà és un individu egoista que procura només la seva pròpia conservació i satisfacció; un egoisme que condueix a la competició, a les baralles i a la desconfiança. És a dir, en estat de naturalesa, els humans viuen en una constant situació de guerra d'uns contra els altres, situació que només es pot superar vivint sota la força d'un poder comú, l'Estat. Jean-Jacques Rousseau, considera que els humans són bons per naturalesa, com "bons salvatges" dels quals te'n pots refiar; però la societat obliga a unes aparences que són com una màscara. També per Rousseau el pacte social és el que permet protegir les persones i conservar la llibertat civil;...

Reptes Actuals de la Democràcia i el Rol de la Ciutadania

1. Problemes de la Democràcia

Trobem dos problemes fonamentals que afecten la democràcia actual:

1. La pèrdua de pes d’allò que és polític

   El ciutadà té la sensació que es troba indefens davant l’acció dels grans poders econòmics o la burocràcia de l’Estat. Gran part de les decisions es prenen des d’institucions econòmiques que no estan subjectes a cap control polític de la ciutadania.

2. Deteriorament del control dels mitjans de comunicació

   La concentració dels mitjans, cada vegada en menys mans, ha estat liderada per grups econòmics que, en la majoria dels casos, els han posat al servei dels partits. D’aquesta manera, han passat de ser un servei públic que informava,

Liberalisme

Liberalisme Polític (Exemple: EUA)

• Igualtat (l'autoritat no prové d'herència o privilegi).
• Llibertats civils (pensament, expressió, protecció...).
• Llibertats públiques (premsa, reunió, manifestació, associació...).
• Limitació del govern per institucions (executiu, legislatiu, judicial...).
• Pluralisme polític.
• Separació de poders polítics i econòmics (els que governen no ho fan per ser rics o poderosos).

Liberalisme Econòmic

• Propietat privada (béns de consum i de producció).
• Llibertat d’empresa (sense autorització ni tutela de l’Estat).
• Llibertat de comerç (competència o llei de mercat).

Règim de l’Opinió vs. Règim d’Autoritat

El règim de l'opinió implica més opinió i menys autoritat.

Articulació de l’Opinió

Poders de l'Estat i Fonts del Dret

Poders de l'Estat

• Poder legislatiu (Les Corts Generals): Escriuen i aproven les lleis.
• Poder executiu (Govern [President + Ministres]): Executen les lleis.
• Poder judicial (Jutges + Magistrats): Administren justícia.

Fonts del Dret

Fonts directes

• La Llei: Norma escrita, publicada i dictada per l'autoritat competent. Es classifiquen en Orgàniques i Ordinàries.
• El Costum: Norma considerada obligatòria per la societat, que neix de la pràctica reiterada i constant. Només s'aplica si no hi ha llei aplicable.
• Els Principis Generals del Dret: Idees o criteris fonamentals en què es basa el dret.

Fonts indirectes

• La Jurisprudència: Conjunt de sentències del Tribunal Suprem. Pot crear dret si no hi ha llei, costum o principis

Organització de l'Estat Espanyol

• NUTS 1: Comunitats Autònomes (CCAA)
• NUTS 2: Províncies (Diputacions)
• NUTS 3: Comarques (Consells Comarcals)
• NUTS 4: Municipis (Ajuntaments)

Sistema de Govern Espanyol

La Constitució és la llei fonamental del país. Com a democràcia, estableix la sobirania nacional i la separació de poders. La democràcia espanyola és representativa: els majors de 18 anys voten i deleguen en uns representants. Hi ha quatre tipus de convocatòries electorals:

• Eleccions Generals
• Eleccions Autonòmiques
• Eleccions Municipals
• Eleccions Europees

Divisió de Poders

• Congrés

  • Poder legislatiu
  • Composició: 350 diputats
  • Renovació: cada 4 anys
  • Missió: representar els ciutadans, aprovar i derogar lleis, i aprovar els pressupostos generals de l'