Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Batxillerat

Els principals acords polítics recollits a la Constitució de 1978

La Constitució de 1978 fou fruit del consens, paraula que havia de presidir les qüestions fonamentals dels primers anys de la vida democràtica: l'esquerra renunciava a la forma republicana de l'Estat, la dreta admetia el ple joc democràtic i l'existència d'autonomies, els nacionalistes catalans acceptaven el terme de nació espanyola a canvi que se'ls reconegués el de nacionalitat per a Catalunya, etc. El PNB no va acceptar la Constitució i va proposar l'abstenció en el referèndum, tot i que després l'acatà públicament com a fet democràtic. Per la seva banda, l'esquerra abertzale en propugnà el vot negatiu.

La Constitució de 1978 té tres parts:

• En la primera, dita

Comitè Econòmic i Social Europeu

El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), presidit per Georgios Dassis, representa els sectors econòmics i socials de la UE. La seva funció és participar en les polítiques de la Unió, amb independència política. Assessora les institucions de la UE, anima la societat a intervenir en les normes de la UE i fomenta el paper de la societat civil en els països de la UE.

Comitè de les Regions

El Comitè de les Regions (CDR), presidit per Markku Markkula, exposa els punts de vista regionals i locals sobre la legislació de la UE en assumptes fonamentals, mitjançant l'emissió de dictàmens. Les institucions de la UE l'han de consultar per a la presa de decisions amb repercussió regional o local.

Banc Europeu

La Constitució Espanyola de 1978

La Constitució Espanyola és la llei fonamental i norma jurídica superior a Espanya. És la font del dret i totes les altres lleis que s'aprovin s'hi han d'adaptar.

Va ser aprovada per les Corts Generals el 31 d'octubre de 1978, ratificada pel poble el 6 de desembre i sancionada pel rei el 27 de desembre del mateix any.

Consideracions Generals

• Se situa al capdamunt de l'ordenament jurídic. Les lleis han de ser fidels a la Constitució; si no, no tenen validesa i són anticonstitucionals.
• Estableix criteris i principis fonamentals.

Principis Clau

• Principi de Legalitat: Queda exclosa la possibilitat de crear lleis fora dels límits de la Constitució. Reconeix la supremacia de la llei.
• Principi de Jerarquia Normativa:

Organització de la Diputació Provincial i el Municipi

Ple de la Diputació Provincial

Format per tots els diputats i presidit pel seu president. Els diputats provincials són elegits pels regidors electes de tots els ajuntaments del partit judicial. El seu mandat dura 4 anys, al final dels quals es renova íntegrament.

Junta de Govern

Integrada pel president i un nombre de diputats provincials no superior al terç del nombre legal d’aquests, nomenats i separats lliurement per aquell, que haurà d’informar al ple. La funció consisteix en l’assistència permanent al president en l’exercici de les seves atribucions.

Vicepresident

Escollit entre els membres de la junta de govern, són nomenats i cessats lliurement pel president. La seva funció...

Tècniques Pròpies de Relacions Públiques (RP)

1. Conferència

• Demostració d'hipòtesis, discurs lògic-argumentatiu, posada en escena del coneixement, tècnica que aporta més credibilitat.
• Tipus: individual i científica (quan s'ha fet un descobriment i es vol mostrar), orgànica o col·lectiva (quan un grup demostra una investigació).
• Per què? Reafirma el valor corporatiu, ofereix una escenografia còmoda, ajuda a crear lideratge d'opinió.
• Estructura: Paper previ, part expositiva i post-conferència.

2. Congrés

• Amb el congrés ens atribuïm capacitat d'investigació (atorga estatus) i ens ajuda a guanyar influència social i institucional.
• Tipus: científic i polític.

Fases del Congrés:

1. Construcció temàtica: Definir el tema principal.
2. Finançament

Dictadures i Drets Humans

Els Règims Autoritaris

Un règim autoritari o dictadura és un sistema polític en el qual no existeixen institucions representatives que hagin estat elegides pel poble ni tampoc una constitució que garanteixi els drets dels ciutadans i de les ciutadanes.

El poder hi és imposat per mitjà de la força i no s’hi contempla la separació de poders. Les institucions atorguen poders excepcionals a una persona que domina la vida política. La majoria dels règims dictatorials del tercer món es troben sotmesos a una inestabilitat política provocada per actes de violència i per cops d’estat, en els quals sovint l’exèrcit hi té un protagonisme important.

Règims polítics no democràtics, diferències:

• La constitució

Explicació de l'estat liberal de dret

Quatre característiques bàsiques:

• L'imperi de la llei: En les formes de govern resultants de les revolucions liberals, el poder del monarca (sobirania absoluta) se substitueix per un conjunt de lleis que són l'expressió de la voluntat del poble (sobirania popular). L'estat es constitueix en el garant de les lleis (del seu compliment i respecte), així com en àrbitre imparcial que fa de mitjancer quan apareixen conflictes d'interessos entre els diferents individus. Això significa: el sotmetiment de tots a la llei (el poder no pot ser exercit de manera arbitrària ni vulnerar les lleis existents), la igualtat de tots davant la llei (la llei s'aplica a tots per igual), i un ordre constitucional (la constitució

Dret de desistiment

El dret de desistiment és el dret que té tota persona a desistir d'un dret real, bé o operació que li correspon. Relacionat amb el contracte de venda, és un dret personal, que només pot exercir el propi consumidor que ha contractat el servei o ha comprat el producte.

Dret real i característiques

Un dret real és un dret subjectiu de caràcter absolut que representa la dominació, total (propietat) o parcial (drets reals limitats), de les persones sobre les coses (béns). Té dues característiques fonamentals:

1. Comporta un poder directe i immediat sobre la cosa (un bé): la persona pot disposar, utilitzar i gaudir de la cosa per ella mateixa, és a dir, en pot treure benefici o gaudiment sense necessitat d’una prestació

1- Dret Privat

Relacions jurídiques entre particulars basades en la igualtat i la llibertat.

Característiques:

• Disponibilitat de les normes: models modificables.
• Aplicació defectiva de les normes: solució legal en absència de previsió particular.
• Exercici judicial dels drets: tutela civil per al compliment forçós.

Veïnatge Civil

Sistema de subjecció al dret civil català o un altre.

Abús de Dret

Exercici d'un dret més enllà dels límits normals, perjudicant tercers.

Conseqüències: indemnització i mesures judicials o administratives.

Frau de Llei

Ús de normes per crear una falsa realitat jurídica i evitar el compliment legal.

Exemples: simulació fraudulenta, donacions a persones inhàbils.

Prescripció i Terminis

Efecte del pas del temps

Filosofia Política de John Locke

En el Primer Tractat, Locke elabora una crítica a l'Absolutisme i a la Monarquia de Dret Diví.

En el Segon Tractat, el més important, desenvolupa les seves idees polítiques a partir d'una anàlisi de la naturalesa i els objectius del Govern Civil. Locke pensa que en una societat civil (l'Estat) és necessària l'existència d'un poder polític encarregat de fer lleis per regular i protegir la propietat privada.

La qüestió és l'origen d'aquest poder polític i, per explicar-ho, Locke ens presenta la situació de l'estat de natura. En aquest estat, els homes són lliures i disposen de plena llibertat, sempre que obeeixin la Llei Natural (llei moral per a l'home i llei de Déu). Aquesta llei prohibeix l'atemptat...