Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Batxillerat

De l’estat de naturalesa i la possibilitat d’arribar a un estat de guerra

Pròpiament parlant, l’estat de naturalesa és aquell en el qual els éssers humans viuen junts conforme a la raó, sense un poder terrenal, comú i superior a tots, amb autoritat per jutjar-los. És un estat de pau, bona voluntat, assistència mútua i conservació.

No obstant això, no tots els éssers humans són bons, alguns violen la llei natural i, en conseqüència, els que són perjudicats exerceixen el seu dret natural de jurisdicció. I com que això no sempre es fa correctament, pot passar que la situació esdevingui una «guerra de tots contra tots»: un estat d’enemistat, malícia, violència i mútua destrucció (l’estat de guerra).

Per què s’arriba

Origen del Poder Polític

Per explicar l'origen i la legitimitat del poder polític, Locke exposa una teoria contractualista, on l'únic estat legítim és aquell que prové d'un pacte entre individus lliures i iguals.

Passos de la Teoria

1. Estat de Naturalesa

Locke hipotetitza com viuria la gent abans de la constitució d'una societat. Afirma que tots respectaríem mútuament els nostres drets naturals: llibertat, vida i propietat (derivada del treball). Aquesta visió difereix de Hobbes (homes dolents per naturalesa) i Rousseau (home bo salvatge).

2. Pacte Social

Locke argumenta que els conflictes sorgeixen perquè molts busquen el benefici propi. En l'estat de natura, no hi ha cap autoritat superior; tots som iguals i tenim els mateixos drets....

Anàlisi de Textos

Els Textos Jurídics i Administratius

• Tenen una funció social i política.
• Funció conativa: bàsicament contenen normes, sentències o peticions.
• Diversitat de gèneres: depenent del contingut i de la institució que intervé, es tracta d'un text o d'un altre.
• Formats estereotipats: models preestablerts, fixats per tradició.
• Registre específic: alta formalitat, terminologia específica, fórmules estereotipades...
• Caràcter performatiu: el missatge té efectes immediats.
• Univocitat: transmissió clara i precisa del missatge que només permet una sola interpretació.

Textos Legislatius

Tenen un caràcter eminentment instructiu. Pretenen regular el comportament dels ciutadans. A més, inclouen seqüències explicatives i argumentatives...

Espanya: Un Estat Democràtic

Espanya és un estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme. La mort de Franco el 1975 va significar la fi d'un règim dictatorial i va obrir a Espanya un període de transició política que va portar finalment a la implantació d'un estat social i democràtic, plasmat a la Constitució del 1978.

Democràcia Parlamentària

Espanya és una monarquia parlamentària. Això significa que el Rei és el cap d'estat, però les lleis i el govern emanen del Parlament. El Rei regna, però no governa.

Pràctica Democràtica a Espanya

En la democràcia espanyola, la manera més habitual de participació ciutadana és mitjançant les eleccions de representants polítics. Tots els ciutadans majors de...

Justícia: Ètica, Legalitat i Tipus

1. Sentits del Terme "Justícia"

Justícia com a terme ètic: Principi o valor fonamental com a ideal. És atribuïble a persones, accions o normes i implica imparcialitat i equitat.

Justícia com a terme jurídic (com a legalitat): Conjunt de normes i regles que regulen les relacions entre persones i institucions. Autoritzen o prohibeixen certes actuacions. En aquest sentit, és una realitat objectiva.

2. Diferents Classes de Justícia

• Justícia legal: S'aplica a persones obligades a complir certs deures cívics. Es tracta del compliment de la llei.
• Justícia distributiva: Es refereix als principis que regulen la distribució dels béns que posseeix una comunitat. Consisteix a distribuir les càrregues i els

El Transport Aeri i el Dret Aeronàutic

Introducció al Dret Aeronàutic

L’expressió Dret aeronàutic remet al conjunt de normes jurídiques que regulen la navegació aèria i l’establiment i ús de les seves infraestructures, sigui per a fins civils (comercials o no) o militars.

Fonts i Abast del Dret Aeronàutic

Aquestes normes poden ser tant d’origen nacional o intern (és a dir, adoptades unilateralment per cada Estat), com d’origen internacional (és a dir, sorgides d’acords bilaterals o multilaterals entre diversos estats o d’organitzacions constituïdes per aquests, com l’Organització d'Aviació Civil Internacional - OACI), sent aquest últim tipus de normes aeronàutiques molt nombroses i rellevants pel freqüent abast supranacional...

Estructura interna de les normes jurídiques

1. El supòsit de fet: Ofereix la descripció del fet que, un cop es dona, condiciona la norma.
2. La conseqüència jurídica: És la conducta que el destinatari de la norma haurà de seguir perquè s'ha produït la situació descrita a la norma.

Principis i límits del Dret

Jerarquia normativa

Una norma de rang inferior no pot contradir mai una norma de rang superior; únicament pot desenvolupar-la.

Competència normativa

L'Estat i les Comunitats Autònomes (CA) tenen la potestat de dictar normes jurídiques sobre matèries en les quals tenen assumida la competència.

Reserva de llei

Hi ha matèries que només es poden regular per llei, i el poder reglamentari general no hi té marge d'actuació.

Separació de

Les institucions europees i la presa de decisions

La presa de decisions a la Unió Europea correspon a:

Consell Europeu

Representa els Estats Membres (que ocupen la Presidència del Consell cada 6 mesos). És el principal òrgan decisori de la Unió, format pels caps d'estat dels països. Comparteix el poder legislatiu amb el Parlament en el marc del procés de codecisió i la responsabilitat de l'adopció del pressupost.

Els acords han de ser presos per majoria qualificada: 55% de suport dels estats membres, que han de representar el 65% de la població per evitar injustícies. El total de vots és de 345. Per assolir la majoria qualificada, es necessita un mínim de 255 vots (o dos terços). Qualsevol Estat membre pot sol·licitar una comprovació...

Els Textos Jurídics i Administratius

Els textos jurídics i administratius tenen funcions específiques: els jurídics regulen la vida en societat, mentre que els administratius faciliten la connexió entre el ciutadà i l'administració.

Característiques Principals

Funció conativa: Dirigits al receptor amb la finalitat d'influir en el seu comportament. Presenten diversitat de gèneres i un registre específic (formalitat alta, terminologia específica, fórmules estereotipades, sintaxi complexa, estil neutre i distant) i univocitat.

Classificació Segons l'Àmbit Sociocultural

• Administratius: Per dictar normes, regular el funcionament de la societat i establir drets i deures dels individus.
• Judicials: Amb l'objectiu d'iniciar, seguir i resoldre

Els Orígens de la Societat: El Pacte Social

Encara que els homes posseeixen una llei natural, no se'n segueix que tots la respectin, ni que respectin els drets dels altres. Per això, és d'interès de l'ésser humà construir una societat organitzada per a la preservació més efectiva dels seus drets i llibertats, mitjançant un acord o pacte establert entre ells.

Beneficis de la Societat Civil segons Locke

La constitució d'una societat civil suposa renunciar a certs drets, però això comporta uns beneficis que Locke resumeix:

• Els homes disposen d'una llei escrita que defineix la llei natural, evitant controvèrsies sobre aquesta.
• S'estableix un sistema judicial que evita arbitrarietats i gaudeix de reconeixement global.
• Es crea un poder capaç