Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Batxillerat

Normes amb Rang de Llei Aprovades pel Govern

Decret-llei (article 86 CE). Figura menys democràtica perquè no participa el Parlament. El govern l'aprova i aquesta llei entra en l'ordenament jurídic. Es va pensar per a casos d'extraordinària necessitat (casos de crisi, catàstrofes naturals...). Hui en dia el Decret-llei és la figura més emprada per a governar (el govern ho ha entès de forma molt oberta, per a ella, qualsevol situació és d'extraordinària necessitat, i el Tribunal Constitucional li ha donat la raó, ja que és un concepte subjectiu per part del govern).

Qui aprova el Decret-llei és el govern (l'executiu), aquest passa al Congrés, el qual té 30 dies per a dir que el Decret-llei és vàlid per majoria simple [convalidació]...

Els Principis d'Articulació del Dret Comunitari i el Dret Intern

Dos principis:

Principi d'Aplicació Directa

El dret comunitari s'aplica directament des del moment que és aprovat per les institucions europees. No cal transposició ni mecanismes legislatius per poder aplicar-lo, a no ser que ho digui el propi dret comunitari.

Principi de Primacia

Fa referència a que el dret comunitari té primacia sobre el dret intern. Dins l'aplicació del rang de llei, el dret comunitari té preferència sobre els tractats internacionals. Teòricament, no pot haver-hi una contradicció entre el dret intern, la constitució i el dret comunitari, ja que s'ha vist que no hi ha contradicció entre aquests. Si hi hagués contradiccions, s'aplicarà el dret comunitari...

Introducció al Dret

El dret és el conjunt de principis i normes que serveixen per regular la convivència en una societat.

Característiques de les Normes Jurídiques

Són d'obligat compliment i la seva elaboració i aplicació es guia per la idea de justícia.

Tipus de Dret

• Dret públic: regula l'actuació entre administracions públiques i entre aquestes i els ciutadans. Exemples: Dret administratiu, penal i fiscal.
• Dret privat: conjunt de normes que regulen les relacions jurídiques privades entre els ciutadans (particulars o col·lectius). Exemples: Dret civil, dret laboral, mercantil.

Fonts del Dret

Ens serveix per identificar com sorgeixen les normes, el lloc del qual emanen i la forma en què són conegudes.

Ordenament Jurídic

És el conjunt...

La Raó d'Estat

Teoria del Govern Modern

La teoria de la raó d'estat busca la racionalitat pròpia de l'estat, el millor govern per a gestionar àmbits com l'economia, la demografia i l'educació. Aquesta doctrina, sorgida entre els segles XVI i XVII, es basa en les innovacions del moment: la nova ciència, les noves tècniques econòmiques, els descobriments geogràfics, els avenços en medicina, etc. Tot plegat va comportar un canvi de mentalitat.

Conseqüències del Canvi de Mentalitat

Aquest canvi va provocar les següents conseqüències:

• Si la nova ciència busca respostes en la realitat natural, no en Déu, és possible determinar racionalment els principis de l'ordre polític.
• Els monarques governaven poblacions heterogènies. Com s'exercia

Estratificació Social

Definició

Divisió de la societat en grups classificats jeràrquicament. Això implica un accés desigual a recursos, béns i serveis, i la institucionalització de la desigualtat social. Aquesta desigualtat es basa en diferències com ara el sexe, l'edat, l'ètnia, etc. El grau d'intensitat, legitimació i característiques estructurals de l'estratificació social pot variar.

Principis Bàsics

• Característica innata de la societat.
• Persisteix a través de les generacions.
• Universal però variable.
• Legitimada socialment.

L'estratificació genera categories socials diferents.

Factors de Classificació

• Rang: Possibilitats de mobilitat social (horitzontal, vertical, intergeneracional).
• Ubicació: Posició en el rang (adscripció =

1. L'Estat

Definició i Característiques

L'Estat, en un sentit ampli, és una societat políticament organitzada, és a dir, qualsevol societat que tingui una organització política. Actualment, es considera que és un tipus d'organització més concret. Maquiavel, una de les figures més importants del Renaixement, va donar a entendre que l'Estat és una forma d'organització política que té un poder permanent en un territori. I segons Max Weber, l'Estat és el que posseeix el poder de la força i la violència física en el seu propi territori.

Els trets principals de l'Estat són:

• Té un poder territorial: la seva normativa va per a qualsevol persona o organització.
• És sobirà: és el màxim sobirà dins del seu territori.
• Encarregat de

1. Tipus d'Estat

1.1. Estat Autoritari

El poder s’exerceix amb una autoritat sense límits i sense sotmetre's a cap tipus de control. No existeix separació de poder. Dos tipus:

• Estat Absolutista: Principi de l'Edat Moderna. Cedim els nostres drets a un sobirà, que passa a exercir el poder sense cap restricció dins de les fronteres del seu domini.
• Estat totalitari: Forma més terrible de l'estat Autoritari. Controla l'esfera privada com la pública de les persones. Són vigilades per evitar qualsevol tipus de desacord que amenaci l’Estat. Ex: Feixisme i nazisme.

1.2. Estat de Dret

És l’Estat que està regulat per les lleis de manera que fins i tot el propi poder polític es troba sotmès al compliment d'aquestes. En un estat de dret l'autoritat...

Tipus d'Estat Segons la Forma de Govern

Estats Presidencialistes

El cap d'estat suprem (president) també és cap de govern i dirigeix el poder executiu independent del legislatiu. Exemple: EUA, on el president no pertany a les cambres legislatives ni tampoc els membres del seu gabinet.

Estats Parlamentaris

El cap de l'estat no té responsabilitats polítiques. El govern està format per representants dels partits polítics majoritaris i té el poder executiu. El parlament, a més d'aprovar lleis, controla i legitima l'acció del govern. Exemple: Democràcies europees: Espanya, Regne Unit, França.

Estats Assembleistes

L'assemblea de representants del poble (ciutadans) és l'òrgan suprem de govern. El govern és només un simple executor de les...

Família

Família Monoparental

Família nuclear composta per un únic progenitor, bé siga home o dona, i un o diversos fills, que pot constituir-se per si mateixa en una família independent o pot conviure amb altres persones emparentades.

Estat i Política

Estat del Benestar

Concepte que designa una proposta política o un model d'Estat i d'organització social, segons el qual l'Estat proporciona certs serveis i garanties socials als habitants d'un país.

Secularització

És el pas d'algú o d'alguna cosa que estava sota l'àmbit o el domini d'una doctrina religiosa, a l'estructura secular, laica o mundana.

Pactes de la Moncloa

Acords firmats l'any 1977 en el Palau de la Moncloa durant la transició espanyola, i ratificats en el Congrés, amb l'objectiu...

El positivisme o iuspositivisme és un mode de fonament del dret. El dret no prové de la natura, sinó de la voluntat política d'un poble encarregat d'unes institucions que concedeixen drets als individus. El iusnaturalisme és una política subordinada a la moral, mentre que el iuspositivisme és una política independent de la moral.

La justícia: equitat en la distribució dels costos i beneficis socials. Una societat reconeix la necessitat d'eliminar algunes de les desigualtats produïdes per l'atzar natural i social.

Definició política: Ciència que s'encarrega d'organitzar la vida social i de regular les relacions entre els individus d'una comunitat, així com de plantejar objectius que pretenen aconseguir i dissenyar les institucions...