Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Dret de Batxillerat

Tipus d'Estat i Fonaments de la Democràcia

Dret2,82 KB

Tipus d'Estat

Segons la forma de govern, els Estats poden ser:

  • Estats presidencialistes: L'Estat té un cap suprem (president) que també és el cap del Govern i dirigeix el poder executiu amb independència del legislatiu.
  • Estats parlamentaris: El cap de l'Estat no té responsabilitats polítiques. Per la seva banda, el Govern té el poder executiu. El parlament controla i legitima l'acció del Govern.
  • Estats assembleistes: L'assemblea de ciutadans és l'òrgan suprem de govern.

Segons la naturalesa del cap de l'Estat, poden ser:

  • Monarquies: Quan el cap de l'Estat és un rei. La monarquia pot ser absoluta, quan el rei assumeix tots els poders de l'Estat, o parlamentària, quan el parlament assumeix la funció legislativa.
  • Repúbliques: Quan el cap
...
Continua llegint "Tipus d'Estat i Fonaments de la Democràcia" »

Anàlisi de Fonts Històriques: Decret de 1810 i Crisi de l'Antic Règim

Dret3,43 KB

Anàlisi del Document: Decret de les Corts de 1810

Identificació i Classificació de la Font

  • Document: Fragment d'un decret, publicat a la Reial Illa de Lleó el 24 de setembre de 1810.
  • Tipus de Font: Font primària (o històrica), ja que es va generar en el moment dels fets.
  • Naturalesa: Text jurídic, ja que es tracta d’un decret i, per tant, és d’obligat compliment.
  • Tema: Caràcter polític, perquè fa referència als diputats que componen el congrés i representen la Nació espanyola.
  • Autor: Col·lectiu, ja que no està signat per cap autor en concret.
  • Destinatari i Finalitat: Text públic, dirigit a la societat espanyola. La finalitat és la instauració de les Corts Generals.

Contextualització Històrica

Podem situar ambdós documents en...

Continua llegint "Anàlisi de Fonts Històriques: Decret de 1810 i Crisi de l'Antic Règim" »

Guia Completa sobre Societats Mercantils i Drets Públics

Dret2,47 KB

EXAMEN:

SL: societat capitalista de caràcter mercantil amb personalitat jurídica, el capital social està dividit en participacions, integrades per les aportacions dels socis i valorades econòmicament.
S.A: societat capitalista de caràcter mercantil amb personalitat jurídica pròpia i independent dels socis, les aportacions dels quals configuren el capital social dividit en accions. Capital social no inferior a 60.000, dividit en accions i desemborsant un 25%.
DOCUMENT PÚBLIC: els autoritzats per un notari o empleat públic competent. Fan prova de fet que motiva el seu atorgament i la seva data davant terceres persones.
DOCUMENT PRIVAT: els que no estan autoritzats per un notari o empleat públic. Fan prova de fet que els motiva el seu atorgament
...
Continua llegint "Guia Completa sobre Societats Mercantils i Drets Públics" »

Història del Dret: De Roma a la Codificació Moderna

Dret10,13 KB

Història i Evolució del Dret Romà

El Dret Romà va durar uns 1.500 anys; era el dret dels ciutadans de Roma i, després, de tots els habitants del seu imperi. Té diverses fases: la monarquia té un tipus de dret, la república un altre, el principat un altre, el dominat i l'època de Justinià. Comença com el dret d’una ciutat estat i passa a ser el dret d’un imperi, primer l’Imperi d’Occident i després l’Imperi d’Orient. És una cultura urbana i el seu dret principal és el dret civil, el qual inclou tots els àmbits de la justícia. És un dret escrit que evoluciona segons ho fa la societat; un dret legislat a través de les lleis i un dret jurisprudencial (jurisprudència judicial) i també doctrinal (jurisprudència doctrinal)...

Continua llegint "Història del Dret: De Roma a la Codificació Moderna" »

El Consell de la UE: Composició, Estructura i Funcions Clau

Dret2,45 KB

El Consell de la Unió Europea és un dels pilars fonamentals de la UE, ja que hi estan representats els estats membres que la integren.

Composició i Configuracions

Està compost per un representant de cada estat membre amb rang ministerial, facultat per comprometre el govern de l'estat que representa i per exercir el dret de vot. Tot i que s'exigeix el rang ministerial, a la pràctica s'ha acceptat que funcionaris sense aquesta condició puguin representar l'estat membre al Consell.

Encara que el Consell és una institució unitària, actua a través de diferents configuracions, que són especialitzacions del Consell.

Estructura Interna: La Presidència

La presidència de les configuracions del Consell, a excepció de la d'Afers Exteriors, està...

Continua llegint "El Consell de la UE: Composició, Estructura i Funcions Clau" »

Contracte Social i Dret a la Revolució segons Locke: Anàlisi del Govern Civil

Dret2,64 KB

El Contracte Social

L’Estat neix d’un pacte social entre els propietaris per tal de protegir la propietat privada i els béns civils.

  • Per fundar l’Estat es renuncia a la llibertat absoluta. A canvi, l’Estat ha de mantenir la pau, la felicitat i la propietat privada. Els ciutadans mantenen el dret de resistència.
  • Pacte: la gent dóna al govern el poder de governar i el govern protegeix les persones i les propietats.
  • Per sobre del poder legislatiu hi ha la sobirania del poble.


Dret a la Revolució

Locke creu que hi ha una mena de llei natural que l’Estat ha de fer respectar (cap home pot danyar a un altre en el que pertoca a la seva vida, salut i possessions).

  • Si el governant no compleix amb l’encàrrec de defensar la llibertat i la propietat,
...
Continua llegint "Contracte Social i Dret a la Revolució segons Locke: Anàlisi del Govern Civil" »

Institucions i Política Regional de la Unió Europea

Dret3,16 KB

1. Consell de la Unió Europea

Representa els governs nacionals i té la seu a Brussel·les.

  • Funció legislativa compartida amb el Parlament: Aprova legislació i pressupostos amb l'assistència dels ministres de cada país segons la temàtica.
  • Decisions per majoria qualificada i unanimitat: Debat, modificació i adopció de lleis i coordinació de polítiques nacionals (fiscalitat, dret civil, immigració, etc.).
  • Presidència rotativa: Els països s'alternen cada 6 mesos i col·laboren estretament en trios (actualment: Eslovàquia, Països Baixos i Malta).

2. Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Luxemburg)

Òrgan judicial que garanteix:

  • Que la legislació de la UE s'interpreti i s'apliqui de la mateixa manera en cada país membre.
  • Que els països
...
Continua llegint "Institucions i Política Regional de la Unió Europea" »

Construcció i Institucions de la Unió Europea: Una Visió Completa

Dret3,85 KB

Construcció:

Després de la 2a Guerra Mundial, van sorgir diferents veus que reclamaven la construcció d'un espai comú entre els països d'Europa que posés fi als enfrontaments històrics. El 1957 es van signar els Tractats de Roma, que establien com a objectiu la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital, donant lloc a la creació de la CEE i la CEEA. Al 1991 es comença una ronda de negociacions per enfortir els nivells d'unitat i establir vincles polítics i socials més enllà de les relacions econòmiques. Així naixerà la UE (Tractat de Maastricht).

Àrea comunitària:

  • Impuls de la ciutadania
  • Instauració de la unió monetària i econòmica
  • Impuls de la cohesió econòmica i social
  • Estímul de la cooperació entre
...
Continua llegint "Construcció i Institucions de la Unió Europea: Una Visió Completa" »

Glossari de Termes Polítics i Religiosos: Fonamentalisme, Xaria i Drets Humans

Dret2,72 KB

Glossari de Termes Polítics i Religiosos

Fonamentalisme Islàmic

Fonamentalisme Islàmic: Moviment religiós i polític de masses que es proposa restaurar la puresa mitjançant l'aplicació estricta de la llei corànica a la vida social.

Xaria

Xaria: Cos de dret islàmic que constitueix un codi detallat de conducta, en el qual s'inclouen les normes relatives al culte i també els criteris de la moral. Els integristes islàmics sovint recorren a la violència armada i utilitzen la creença en la guerra santa per mobilitzar la població amb la finalitat d'instaurar un Estat basat en la Xaria i destruir els seus enemics.

Grups i Denominacions

Talibà

Talibà: Denominació que significa "estudiant" i que designa un grup islamista radical sorgit a les...

Continua llegint "Glossari de Termes Polítics i Religiosos: Fonamentalisme, Xaria i Drets Humans" »

Teoria de la Separació de Poders de Locke i Contractualisme

Dret2,57 KB

La separació de poders

La separació de poders: permet preservar la llibertat i organitzar el sistema polític.

La teoria dels tres poders de Locke

Locke formula la teoria dels tres poders i en diferencia:

  • Poder legislatiu: Està en la societat a través del Parlament, el qual té el deure de protegir els drets naturals.
  • Poder executiu: Té com a finalitat complir amb la llei política, i està en mans del rei.
  • Poder federatiu: Té com a finalitat les relacions internacionals, i està en mans del rei.

Segons Locke, el rei regna però no governa.

L'oposició a l'abús de poder

Locke considera que el poble pot suportar moltes coses, però hi ha un límit. En el cas que l'Estat sobrepassi aquest límit, el govern ha de ser dissolt. Es poden donar 3 circumstàncies...

Continua llegint "Teoria de la Separació de Poders de Locke i Contractualisme" »