Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

Dret: definició

Dret — normes que regulen la convivència d'una societat. Si no es compleixen de manera voluntària, l'Estat està legitimat per sancionar l'incompliment.

Característiques

• Normativitat — normes: lleis, reglaments, ordres ministerials, decrets, actes administratius que generen obligacions o drets als ciutadans.
• Bilateralitat — regles que resolen conflictes i garanteixen l'ordre social. Tots estem obligats a complir les normes establertes.
• Imperativitat — imposa el seguiment d'unes conductes. Tots estem obligats a complir les normes.
• Coercibilitat — l'Estat està legitimat per sancionar els qui no compleixen les normes jurídiques.

Funcions del dret

• Orientació i control de la conducta social — estableix normes de comportament

Anàlisi de Casos Pràctics de Dret Laboral

CLAUDIA: Publicitat

Considerem l'aplicació del principi «in dubio pro operario», perquè els dies s'entenen que són naturals, en ser el que més beneficia el treballador.

DIEGO/DAMIAN: Vehicle

Sembla ser que ens trobem davant del principi de condició més beneficiosa, ja que segons la jurisprudència es valoren els següents indicis: el temps que fa que el treballador gaudeix d'aquest benefici i la raó d'aquesta concessió.

PABLO/PAU: Tècnic de Camp

Si no l'ha signat, no queda constància de la comunicació i, per tant, la sanció no tindrà efecte.

ALBA: Conveni Col·lectiu

La regla que s'aplica és el conveni col·lectiu. El conveni col·lectiu té un rang superior al contracte de treball i, per...

Institucions territorials i competències a Espanya

Principals característiques de les institucions bàsiques de l'organització territorial i l'administració d'Espanya: municipi, província i Comunitats Autònomes (CCAA), i les seves principals competències.

Municipis

Municipis: és una unitat territorial comuna a tot l'estat i és el nivell de gestió més proper a la ciutadania. Les seves competències estan relacionades amb serveis de gestió local com:

• planificació urbana,
• transports,
• gestió de residus,
• abastament d'energia,
• aigua,
• alimentació i altres serveis bàsics.

La institució responsable és l'ajuntament, que exerceix la gestió política i administrativa del municipi.

Províncies

Províncies: són unitats bàsiques descentralitzades...

Ús Didàctic del Tema

Aquest tema contribueix al desenvolupament de les següents àrees i matèries:

• Les matèries de Geografia i Història del primer i segon cicle d’ESO:
  • Per als cursos parells, correspon a la normativa curricular del Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació de les ensenyances d’ESO.
  • Per als cursos imparells, correspon a la normativa curricular del Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació de les ensenyances d’educació bàsiques.
• Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat (correspon a la normativa curricular del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació de les ensenyances de Batxillerat).
• Història d’Espanya de 2n de Batxillerat (correspon a la normativa curricular del Decret 142/2008,

1. L'acte administratiu

L'acte administratiu és la disposició d'un òrgan de l'administració pública que expressa la seva voluntat, d'acord amb la normativa vigent i el dret administratiu. El dret administratiu és la branca del dret que regula les actuacions de les administracions públiques.

Tipus d'actes

• Pels efectes que produeixen:
  • Favorables: Concedeixen un dret o eximeixen d'una obligació (admissions, concessions, aprovacions).
  • Desfavorables: Imposen una obligació, càrrega o limiten un dret (ordres, sancions).
• Pels òrgans dels quals sorgeix:
  • Simples: Un sol òrgan.
  • Complexes: Més d'un òrgan.
• Per la manera de manifestar-se:
  • Expressos: Comunicació formal.
  • Presumptius: Sense comunicació formal (silenci administratiu).
• Per l'extensió dels

Conceptes bàsics: Estat, País i Nació

Estat: àrea geogràfica determinada territorialment, amb lleis i normes escrites i acordades. Distribueix poder i defineix qui pot estar al seu territori.

País: fonamentació política, forma unificada que adopta el poder i la sobirania del territori.

Nació: comunitat unida per vincles com la llengua, la cultura o l’origen ètnic comú de la població.

Teories sobre l'origen de la societat

Teoria naturalista

La societat forma part de l’home (Teoria naturalista)

• Plató: L’home és un animal polític per naturalesa.
• Aristòtil: L’individu és part d’una ànima única. La família serveix per engendrar fills. L’ànima té tres parts: racional, irascible i sensible. La part dominant determina la funció

La Comissió Europea

La Comissió és la institució que té com a principal missió la defensa i promoció dels interessos de la Unió Europea (art. 17.1 TUE). És el motor de la construcció europea i, en aquest sentit, ha d’adoptar totes les mesures que vagin en aquesta direcció. Actua amb independència dels Estats i representa l’element federal de la integració.

Composició (art. 17 TUE)

• Actualment està formada per 27 comissaris, nomenats per un mandat de cinc anys, entre persones competents i compromeses amb la construcció europea. L’article 17.5 del TUE parla de la possibilitat de reduir el nombre de comissaris a dos terços del nombre d’Estats, però això no ha succeït. Els Estats són molt reticents a deixar de nomenar un

L'origen de les organitzacions polítiques

Les organitzacions polítiques van sorgir de la necessitat d'establir normes per regular la convivència entre els homes. Les primeres formes polítiques van sorgir a Egipte i Mesopotàmia, on el faraó (Egipte) i el rei-sacerdot (Mesopotàmia) concentraven el poder polític, militar i religiós, ajudats per funcionaris que feien complir les lleis. En aquest context, sorgeixen els primers codis legals.

L'antiga Grècia i la democràcia atenesa

A l'antiga Grècia van sorgir les ciutats-estat (polis), com Atenes i Esparta, amb òrgans de govern propis. En la democràcia atenesa:

• Els ciutadans es reunien en assemblees i prenien decisions sobre tractats de pau i guerres.
• Els ciutadans podien ser elegits per

Política Lingüística a Europa

La major part d'estats europeus -tret de Portugal, Albània i Islàndia- presenta una realitat plurilingüe (o multilingüe), és a dir, a l'interior d'un mateix estat conviuen diverses comunitats lingüístiques. El tractament polític del plurilingüisme és divers. El conjunt de disposicions legislatives i administratives relatives a l'ús lingüístic dins un mateix estat i la política lingüística que se'n deriva respon a models diversos. Els estats plurilingües es classifiquen segons el reconeixement institucional d’una o diverses llengües.

Classificació dels Estats Plurilingües

Els estats plurilingües es classifiquen segons que presentin:

1. Reconeixement institucional d’una sola llengua

La Constitució...

Conceptes fonamentals de política i poder

Força: és el poder de coacció, d'exercir el control i domini sobre els ciutadans. Autoritat: raó o fonament que justifica aquesta força.

Revolució: fer-se amb el poder per tal d'establir un nou ordre moral i material.

Desobediència civil: acte públic, conscient i polític, contrari a la llei, no violent, per provocar un canvi en la llei o el govern.

Abús de poder: per evitar-ho cal una Constitució, la lluita contra la corrupció, institucions democràtiques fortes i una ciutadania activa i informada.

L'Estat i les formes de govern

L'Estat és una estructura de regles, procediments i institucions amb l'objectiu d'assolir solucions, adoptar decisions i assegurar el benestar físic, material o econòmic....