Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

La Constitució Espanyola: Força Normativa i Característiques Essencials

Dret2,76 KB

La Constitució Espanyola com a Norma Jurídica

Una característica essencial de la Constitució és la seva força normativa: la Constitució és una norma jurídica.

Ja no hi ha relacions de poder sinó de vinculació jurídica, de manera que hi ha obligacions, exigibles pels òrgans jurisdiccionals, que en cas d’incompliment provoquen sancions basades en el dret. En la mateixa Constitució apareix la superioritat de la pròpia Constitució, de manera que, tant els ciutadans com els poders públics, estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. El seu caràcter normatiu no vol dir que tot estigui dictat per la Constitució (concepció titànica) en tant que seria antidemocràtic, ja que convertiria la Constitució...

Continua llegint "La Constitució Espanyola: Força Normativa i Característiques Essencials" »

Estat del Benestar a Espanya: Anàlisi i Reptes

Dret5,09 KB

Estat del Benestar a Espanya: Elements Clau

12. Explica els elements estructurals de l'Estat del Benestar a Espanya.

L’Estat del Benestar (EB) espanyol és el resultat d’un llarg procés històric que es reprèn als anys 60. Es legitima a partir de la transició política amb el suport de la classe obrera industrial i les classes mitjanes funcionarials, i es consolida el 1986 amb l’entrada d’Espanya a la UE. Als últims 30 anys, s’ha consolidat un EB de tipus mitjà des del punt de vista de la despesa en protecció social.

L’EB té uns trets institucionals propis que són el reflex de tradicions històriques, però també de canvis sociopolítics i econòmics recents. Sis característiques bàsiques:

  1. Centralitat de la família.
  2. Naturalesa
...
Continua llegint "Estat del Benestar a Espanya: Anàlisi i Reptes" »

Marc Administratiu i Competencial de la Intervenció Social a Espanya

Dret2,27 KB

Marc administratiu i competencial de la intervenció social

La norma suprema de l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol és la Constitució del 1978. En ella s'estableixen els principis que han de guiar l'ordenament jurídic del nostre país i els drets i deures dels ciutadans. La Constitució espanyola de 1978 va comportar un canvi en el model d'Estat a nivell polític, administratiu i de drets, i va suposar unes competències per part de les Comunitats Autònomes en matèria de drets socials. La Constitució defineix l'Estat espanyol com a Estat social i democràtic de Dret. Aquesta definició comporta que és un Estat interventor, hi ha una intervenció pública en la cobertura de necessitats socials i en l'economia; comporta que és un...

Continua llegint "Marc Administratiu i Competencial de la Intervenció Social a Espanya" »

Creació i Obligacions en un Contracte Social: Guia Completa

Dret2,42 KB

Com es crea un contracte social?

El contracte social ha d'estar formalitzat en escriptura pública i inscrit en el registre mercantil. A més, ha de contenir unes mencions:

  • Personals: identitat dels socis. S'ha de fer constar a quins socis els correspon l'administració.
  • Capital o aportacions dels socis: duració de la societat, raó social, etc.

A més, el contracte social també conté els demés pactes lícits que els socis consideren oportuns.

Primordial la llibertat de pactes en la societat, llibertat per al soci per a configurar la seua societat a la seua mida.

Obligacions dels socis

  • Realitzar l'aportació: aportar béns, diners o treball. Les aportacions s'han de fer en el plaç donat. Si vençut el plaç, els socis podran reclamar lo degut
...
Continua llegint "Creació i Obligacions en un Contracte Social: Guia Completa" »

Impacte de la UE en Seguretat Privada: Drets, Potestats i Sancions

Dret8,52 KB

La incidència de la Unió Europea en l'àmbit de la investigació i seguretat privades

El dret comunitari estableix una sèrie de llibertats destinades a garantir un mercat comú entre els països membres.

Art. 39 del Tractat de la Comunitat Europea: Llibertat de circulació de treballadors

Abolició de qualsevol discriminació per raó de treballadors d'altres estats membres en relació amb el treball, la retribució i les condicions de treball.

Clàusula de l'article: Els estats poden establir certes limitacions per raons d'ordre públic, seguretat i salut públiques. Aquestes disposicions de l'art. 39 no seran aplicables en l'àmbit de l'Administració Pública.

Art. 43 del Tractat de la CE: Llibertat d'establiment

Són prohibides les restriccions...

Continua llegint "Impacte de la UE en Seguretat Privada: Drets, Potestats i Sancions" »

Guia Essencial: Unió Europea i Administració Pública Espanyola

Dret12,28 KB

Missió d'Europa al Segle XXI: Objectius Clau

  • Garantir la pau, la prosperitat i l'estabilitat per als europeus.
  • Superar les divisions del continent.
  • Garantir que els europeus puguin viure en seguretat.
  • Promoure un desenvolupament social i econòmic equilibrat.
  • Respondre al repte de la globalització i preservar la diversitat dels pobles europeus.
  • Defensar els valors que comparteixen els europeus, com ara el desenvolupament sostenible, un medi ambient segur, el respecte dels drets humans i l'economia social de mercat.

Fites Històriques de la Integració Europea

  • 1951: Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) amb sis membres fundadors.
  • 1957: El Tractat de Roma estableix el Mercat Comú.
  • 1973: La Comunitat s'amplia a nou Estats membres
...
Continua llegint "Guia Essencial: Unió Europea i Administració Pública Espanyola" »

Sistemes Jurídics Mundials: Comparativa i Constitucionalisme

Dret38,6 KB

Dret Francès i Islàmic: Diferències i Similituds

Orígens i Fonaments

La comparació entre el sistema jurídic francès i el dret islàmic revela grans diferències i algunes similituds entre aquests dos models jurídics amb arrels històriques i culturals distintes. El sistema francès es basa en el civil law i el Codi Napoleònic de 1804, mentre que el dret islàmic es fonamenta en la Sharia, un conjunt de normes religioses derivades de l'Alcorà i la Sunna. El sistema francès és secular, modern i codificat, amb una separació clara entre l'Estat i la religió. El dret islàmic, en canvi, és religiós i normatiu, regulant no només aspectes legals sinó també morals i ètics.

Fonts del Dret

Sistema Francès: La Constitució, les lleis...

Continua llegint "Sistemes Jurídics Mundials: Comparativa i Constitucionalisme" »

Reglament i Seguretat de Piscines d'Ús Col·lectiu

Dret2,51 KB

Instal·lacions i Zones de Bany

Objecte i Àmbit d'Aplicació

Definició de piscina: Espai que acumula tota l'aigua.

Condicions del vas d'aigua:

  • Profunditat: Els punts de màxima i mínima profunditat estaran senyalitzats.
  • Accessibilitat: Escales i rampes han de garantir la seguretat i sense cantonades perilloses.
  • Passeig o platja: Superfície que envolta el vas (climatitzat, cobert o descobert) amb material antilliscant, lliure d'obstacles i amb dutxes per als usuaris.
  • Tipus de vas: De competició, infantil, recreatiu o de salts.

Altres elements:

  • Farmàcia, telèfon i infermeria.
  • Àrees de menjar, oci i beguda (fora de la zona de bany i separades del vas).

Aforament

La normativa autonòmica estableix el nombre màxim de banyistes (1 per cada 3 metres...

Continua llegint "Reglament i Seguretat de Piscines d'Ús Col·lectiu" »

Organització Política i Territorial d'Espanya i Catalunya

Dret3,43 KB

Organització Política de l'Estat Espanyol

Democràcia i Constitució

La democràcia és una forma d'organització política i social que implica el dret de participació de tota la ciutadania. Espanya és un estat democràtic que es fonamenta en el constitucionalisme i el parlamentarisme. L'organització política és la monarquia parlamentària sobre els principis de llibertat i igualtat.

Trets bàsics de la Constitució

  • Espanya és un estat social i democràtic de dret.
  • Sobirania nacional.
  • Monarquia parlamentària.

Sistema Electoral

  • Parlament Europeu
  • Corts Generals
  • Parlaments Autonòmics
  • Ajuntaments

Organització Política

Congrés dels Diputats (Cambra Baixa)

Discuteix i aprova lleis.

Senat (Cambra Alta)

Cambra de representació territorial.

Poder Executiu

Executa...

Continua llegint "Organització Política i Territorial d'Espanya i Catalunya" »

Seguretat Alimentària a Europa: EFSA i AECOSAN

Dret3,78 KB

Agències Clau de Seguretat Alimentària a Europa

L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)

L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) és una agència europea finançada per la Unió Europea que opera independentment de les institucions legislatives i executives europees (Comissió, Consell, Parlament) i els Estats membres de la UE. Va ser creada el 2002, després d'una sèrie de crisis alimentàries a finals dels anys 90, per ser una font d'assessorament i comunicació científica sobre els riscos associats a la cadena alimentària. L'agència va ser establerta legalment per la UE sota la Llei General de l'Alimentació (Reglament 178/2002).

Operativa a partir del juliol de 2002, inicialment es va establir a la ciutat belga...

Continua llegint "Seguretat Alimentària a Europa: EFSA i AECOSAN" »