Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Guia de falàcies lògiques i argumentatives: exemples i tipus

Filosofia i èticaActualitzat el 4,08 KB

Guia de Falàcies Lògiques i Argumentatives

Falàcies Informals

Falàcia Tu Quoque

Desvia l'atenció sobre una acusació o crítica rebuda al·ludint al fet que l'oponent també ho ha fet.

Exemple: "Castigar-te per no aprovar l'assignatura? Però si tu vas treure pitjors notes!"

Ad Antiquitatem (Apel·lació a la Tradició)

Fere creure que allò correcte és allò que es porta fent des de fa temps.

Exemple: "Les dones han de quedar-se a casa, perquè així s'ha fet des de sempre."

Ad Hominem

S'ataca o es desacredita una persona en lloc d'argumentar sobre el seu raonament.

Exemple: "Els ecologistes diuen que consumim molta energia, però no els facis cas, perquè els ecologistes sempre exageren."

Ad Baculum (Apel·lació a la Força)

Recorre a l'amenaça,...

Continua llegint "Guia de falàcies lògiques i argumentatives: exemples i tipus" »

Resum de la filosofia de Descartes: substàncies, mètode i existència de Déu

Filosofia i èticaActualitzat el 3,48 KB

Conceptes Fonamentals de la Filosofia Cartesiana

Veritat o Falsedat (V o F)

  • El dualisme cartesià… V
  • Les qualitats primàries… F (color)
  • Les qualitats secundàries… raó… F
  • Les qualitats primàries… F
  • El problema… V

Definicions Clau

Deducció
Mètode racionalista on té lloc una connexió entre conceptes simples adquirits per la intuïció.
Anàlisi
Segona fase del mètode de Descartes. Consisteix a entendre tots els elements a partir de les evidències.
Realisme Moderat
Corrent que assegura que les qualitats primàries són les que identifiquen les coses, de les quals ens hem de fiar, i representa una idea real de l’objecte en qüestió.
Racionalisme
Moviment filosòfic oposat a l'empirisme, el qual pren la raó com la font principal en la
...
Continua llegint "Resum de la filosofia de Descartes: substàncies, mètode i existència de Déu" »

Nietzsche: principis apol·lini i dionisíac i crítica a Plató i el cristianisme

Filosofia i èticaActualitzat el 3,36 KB

L'Origen del Pensament de Nietzsche: Apol·lini i Dionisíac

De la Teologia a la Filologia Clàssica

Nietzsche, inicialment estudiant de teologia, va canviar el seu enfoc cap a la filosofia i la filologia clàssica. Aquest canvi el va portar a una profunda anàlisi de la cultura grega. Es va adonar que la visió contemporània de Grècia estava esbiaixada i no reflectia la realitat completa d'aquesta civilització. Nietzsche argumentava que la percepció dels grecs estava fortament influenciada pel cristianisme, que havia seleccionat i emfatitzat certs aspectes mentre n'ocultava d'altres. L'objectiu de Nietzsche era, doncs, desemmascarar aquest "engany" i revelar la veritable naturalesa de la cultura grega.

Els Principis Apol·lini i Dionisíac

Nietzsche...

Continua llegint "Nietzsche: principis apol·lini i dionisíac i crítica a Plató i el cristianisme" »

Sofistes i Sòcrates: la Il·lustració grega i el naixement de la filosofia

Filosofia i èticaActualitzat el 3,53 KB

Sofistes i Sòcrates: La Il·lustració Grega

Els sofistes i Sòcrates representen la *Il·lustració Grega*. Aquests filòsofs, impulsats per la importància de la gràcia i la difusió del saber, van voler anar a Atenes. Aquest moviment cultural va sorgir després de la guerra, quan les capes populars van impulsar reformes polítiques (la democràcia). El ciutadà ja no es preocupava només pels seus assumptes, sinó també pels interessos generals i polítics.

Els Sofistes: Professionals del Saber i la Retòrica

Els sofistes eren un grup d'intel·lectuals amb una cultura d'*enciclopèdia* que van arribar a Atenes a mitjan segle V aC. Criticaven els valors i l'educació tradicional. Finalment, es van convertir en professionals del saber (ensenyaven...

Continua llegint "Sofistes i Sòcrates: la Il·lustració grega i el naixement de la filosofia" »

Conjugació del verb donar en català: taula de temps i modes

Filosofia i èticaActualitzat el 13,95 KB

Conjugació del verb "donar" (Indicatiu)

Present

Formes del present d'indicatiu del verb donar. (Veure altres variants)

PronomForma
jodono
tudónes
ell/ella/vostèdóna
nosaltresdonem
vosaltresdoneu
ells/elles/vostèsdonen

Perfet

PronomForma
johe donat
tuhas donat
ell/ella/vostèha donat
nosaltreshem donat
vosaltresheu donat
ells/elles/vostèshan donat

Imperfet

PronomForma
jodonava
tudonaves
ell/ella/vostèdonava
nosaltresdonàvem
vosaltresdonàveu
ells/elles/vostèsdonaven

Plusquamperfet

PronomForma
johavia donat
tuhavies donat
ell/ella/vostèhavia donat
nosaltreshavíem donat
vosaltreshavíeu donat
ells/elles/vostèshavien donat

Passat simple

PronomForma
jodoní
tudonares
ell/ella/vostèdonà
nosaltresdonàrem
vosaltresdonàreu
ells/elles/vostèsdonaren

Passat anterior simple

PronomForma
johaguí
...
Continua llegint "Conjugació del verb donar en català: taula de temps i modes" »

Fal·libilitat i llibertat en Descartes: enteniment i voluntat

Filosofia i èticaActualitzat el 2,71 KB

L'home: Fal·libilitat i Llibertat (Enteniment i Voluntat) - Meditació IV

Fal·libilitat

L'home és constitutivament fal·lible. Per la manera com estem fets, caiem fàcilment en l'error. L'error ve d'un desencaixament de l'enteniment i la voluntat en l'establiment de judicis.

  • Enteniment: limitat
  • Voluntat: il·limitada

La facultat de voler coses és il·limitada. Ens plantegem coses que volem aconseguir contínuament. En canvi, l'enteniment té un límit; conèixer és costós.

Hi ha una relació entre la voluntat i l'enteniment. L'enteniment va progressant i arriba un punt que la voluntat ens fa decidir si una cosa és certa o falsa. Posa la fi en el procés d'aprenentatge. La voluntat emet el judici i l'enteniment l'accepta.

La voluntat es pot...

Continua llegint "Fal·libilitat i llibertat en Descartes: enteniment i voluntat" »

Concepcions de l'ésser humà en la filosofia: de Plató a l'existencialisme

Filosofia i èticaActualitzat el 3,71 KB

Filosofia Grega :  Plató: considerava que el essér humà es un ser dual i format pel cos (material y mortal) i l’anima (espiritual E inmortal).Aristóteles: pensaba Que el ésser huma e una unitat substancial en la qual es distingeixen, pero no Es separen el cos i l’ànima.Epicur: Defensava que el ésser humà es un conjunt de àtoms materials que es separen com La mort.

Filosofia Cristiana: El debat filosòfic sobre l'ésser humà L'home és una criatura de Déu, amb una Ànima racional i lliure. Està fet a imatge i semblança de Déu. Així doncs, tots Els humans som fills de Déu i tots tenim la mateixa dignitat. Estem fets per transcendir aquest món material, però Necessitem ser salvats del pecat i la corrupció.

A LA FILOSOFIA

...
Continua llegint "Concepcions de l'ésser humà en la filosofia: de Plató a l'existencialisme" »

La filosofia del martell de Nietzsche: coneixement, veritat i moral

Filosofia i èticaActualitzat el 23,64 KB

La Filosofia del Martell (I): El Coneixement i la Veritat

Quina és la millor manera de captar i expressar la vida?

La “filosofia del martell” pretén destruir els fonaments de la cultura occidental.

Nietzsche, a El Naixement de la Tragèdia, busca un exemple de cultura que hagi estat capaç de comprendre la vida sense ideals i la troba a la tragèdia de l’antiga Grècia, fusió dels dos instints estètics enfrontats que lluiten per mantenir un equilibri tens. Són les dues cares de la vida, necessàries l’una per l’altra.

A la tragèdia s’accepta la vida i els aspectes obscurs i terribles de l’existència, l’absurditat de l’existència, sense jutjar-la moralment. Les dues forces de la vida:

- Apol·lini: Bios. Individualitat,...

Continua llegint "La filosofia del martell de Nietzsche: coneixement, veritat i moral" »

Plató: política, Teoria de les Idees i antropologia (resum)

Filosofia i èticaActualitzat el 5,83 KB

La Visió Política de Plató: Crítica i Proposta

El Filòsof Rei: Govern Just i Ideal

Plató es queixava que el sistema polític d'aleshores era molt dolent i que els governants només pensaven en si mateixos. Afirmava que, per tal d'obtenir una visió perfecta i total del que és just, calia que veritables filòsofs ocupessin els càrrecs públics o bé que els qui exercien el poder als estats arribessin a ser filòsofs autèntics.

Rebuig a la Tirania i la Democràcia

Encara que Plató fos aristocràtic, no compartia la forma de governar dels Trenta Tirans. Tot i així, tampoc era partidari de la democràcia, com ho demostrava el seu rebuig a les idees igualitaristes. Contraposava la virtut política que tenien els sofistes, afirmant que l'excel·lència...

Continua llegint "Plató: política, Teoria de les Idees i antropologia (resum)" »

L'ésser humà en la filosofia: evolució i conceptes clau

Filosofia i èticaActualitzat el 7,56 KB

L'ésser humà en la mentalitat grega

Sòfocles va expressar: «No hi ha res tan meravellós com l’ésser humà». Per a Sòfocles i la majoria de filòsofs grecs, l’ésser humà és admirable perquè és un ésser especial: forma part de la natura, però és diferent de la resta dels éssers naturals.

L’ésser humà en Plató

Per a Plató, l’ésser humà és un ésser dividit entre dos mons: espiritual i material. Segons ell, el cos està fet de matèria i és mortal, mentre que l’ànima pertany a un altre ordre, és espiritual, pura i immortal.

L’ésser humà en Aristòtil

Aristòtil sosté que l’ésser humà és un ésser físic i biològic; és propi de l’ésser humà tenir una ànima racional. Per a ell, l’ésser humà és

...

Continua llegint "L'ésser humà en la filosofia: evolució i conceptes clau" »