Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Comparativa de Pensament: Descartes, Hume i Nietzsche

A continuació es presenta una taula comparativa dels aspectes fonamentals del pensament de René Descartes (Racionalisme), David Hume (Empirisme) i Friedrich Nietzsche (Vitalisme/Nihilisme).

El mite de l'Auriga

Les tres parts de l'ànima

Racionals: Part divina i intel·ligent situada al cervell. Ha vist el món de les idees i ha de ser la que dirigeix les nostres vides.

Irascible: Part mortal vinculada al cos, situada al cor. És la font de passions nobles (coratge, valentia, orgull...). Els que tenen aquesta part més desenvolupada protegeixen la ciutat.

Concupiscible o apetitiva: Part mortal vinculada al cos i al desig, situada a l'abdomen. És la font de les passions innobles (menjar, sexe...). És majoritària entre la població i crea treballadors.

Tothom té les tres parts de l'ànima, però sempre n'hi ha una que està més desenvolupada i determina el futur de l'individu. L'única part de l'ànima que és immortal és la racional,...

Comentari Filosòfic: Aristòtil i Plató

El Terme Mitjà d'Aristòtil: La Recerca de l'Equilibri

Aristòtil afirma que el terme mitjà d'una cosa és allò que és un i el mateix per a tots, allò que es troba al mig dels dos extrems. Aquest concepte el compara amb la dificultat d'establir una quantitat exacta de menjar, ja que si menjar deu lliures és molt i dues és poc, ningú pot determinar la quantitat precisa, ja que depèn de cada persona.

A més, compara la necessitat de dirigir el coneixement cap al terme mitjà amb el fet que les obres ben fetes són aquelles on no es pot ni afegir ni treure res. També afegeix que, com la virtut és més exacta que qualsevol art, haurà de fixar-se només en el terme mitjà.

Definicions Clau

• Virtut:

Conceptes Clau en la Filosofia de Nietzsche

Raó = Virtut = Felicitat: Crítica a l'Intellectualisme Ètic

L'equació Raó = Virtut = Felicitat correspon a l'anomenat intellectualisme ètic socràtic, que postula que només el coneixement del que és el bé permet a l'individu comportar-se de manera bona. Dit d'una altra manera, s'identifica el bé amb allò que la raó determina i el mal amb allò instintiu. Això significa la imposició d'una moral contranatural, repressora dels instints, representada fonamentalment per Sòcrates i Plató.

El cristianisme, amb el mateix objectiu, substitueix la raó per la fe en la mateixa equació.

Per a Nietzsche, al contrari, la virtut té a veure amb el desplegament creatiu dels instints. Les equacions nietzscheanes...

Conceptes fonamentals de l'empirisme de David Hume

Elements del coneixement

• Impressions: Percepcions mentals vives i immediates que provenen directament dels sentits o de les emocions.
• Idees: Percepcions mentals més febles que són còpies o records de les impressions que hem experimentat abans.
• Principi de la còpia: Principi segons el qual totes les idees provenen d’impressions prèvies percebudes pels sentits.
• Criteri de veritat: Criteri segons el qual una idea és vertadera si es pot relacionar amb una impressió o experiència real.

Lleis d’associació d’idees

Principis que expliquen com la ment connecta idees de manera automàtica:

• Llei de la semblança: Tendència de la ment a relacionar idees o coses que s’assemblen entre si.
• Llei de

Anàlisi Comparativa: Rousseau i Locke

Jean-Jacques Rousseau

Rousseau és posterior a Locke i era suís. Va ser molt influent en l'esperit revolucionari de l'època. Manté una posició contraposada a la de Hobbes.

L'Estat de Naturalesa segons Rousseau

Ell també parteix de l'estat de naturalesa, però, a diferència de Hobbes, creu que l'home hi és feliç i lliure, gaudint de la llibertat natural. Això li sembla bo, i tot i que per naturalesa no tinguem l'instint de sociabilitat, això no vol dir que estiguem en completa lluita. També creu que no hi ha grans desigualtats en aquest estat de naturalesa. Hi ha conflictes, però no són greus. Rousseau es refereix a l'humà en aquest estat com el "bon salvatge". És un lloc no absent de conflictes,...

Límits de la ciència hipoteticodeductiva

No hi ha dubte que les ciències naturals han suposat un seguit d’avenços significatius. No obstant això, seria absurd postular que el mètode hipoteticodeductiu és infal·lible. De fet, aquest mètode presenta una sèrie de problemes lògics i metafísics. El mètode hipoteticodeductiu es fonamenta en l’observació, però... tot és observable? Plantejar l’observació com a únic mètode de verificació és impossible, ja que hem de reconèixer que no tot és observable. Al mateix temps, l’observació, en si mateixa, planteja un seguit de problemes irresolubles:

• No hi ha cap observació neutra, ja que l’observació depèn del punt de vista i la seva interpretació està, en ocasions, plena

Creieu que Hume té raó quan defensa que tota la nostra creença en la història es basa en la inferència de la causa a l’efecte

• Proposta de Sòcrates: considerar la justícia de primer en l'estat i en els assumptes més importants

  Temes tractats: justícia i injustícia

Resum del capítol: Sòcrates es proposa definir la justícia i la injustícia en la societat. Decideix començar per la ciutat perquè, segons ell, la justícia és més òbvia. Estableix una comparació entre la mida de les lletres i la assimilació de la justícia. Així doncs, les lletres grans corresponen a la justícia dins la ciutat i les lletres petites a la justícia dins l'individu.

• La fundació de les ciutats: les professions més necessàries

  Temes tractats: les necessitats, la repartició de les professions

Resum del capítol: Sòcrates afirma que les necessitats són l'origen de la creació...