Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Del mite al logos: La physis i l’arjé

El pas del mite al logos s'inicia al segle VII a.C. i representa el canvi progressiu en la manera d'entendre i explicar tot allò que ens envolta, coincidint amb l'aparició de la polis.

a) El Mite

Eren llegendes explicades pels rapsodes que intentaven donar una explicació global de l'origen de l'univers, qüestions morals i el perquè dels fenòmens naturals:

• Divinitats: Es basaven en personatges divins que eren la clau de tot l'univers.
• Relacions: Tot el que existia havia aparegut com a resultat de la relació entre aquests déus (terra, mar, cel...).
• Antropomorfisme: Els esdeveniments passaven per capritxos dels déus, comportaments passionals, impulsius, gelosos i competitius; en definitiva, un model

Criticisme: Mig camí entre Dogmatisme i Escepticisme

Segons Kant, el coneixement és possible, a diferència del que afirmen els escèptics. Tanmateix, no és inqüestionable ni definitiu.

Relativisme i Perspectivisme

Punt en comú: ambdós estan d'acord que existeixen opinions particulars i vàlides en un determinat context.

Diferència clau: el perspectivisme creu en una veritat absoluta, mentre que el relativisme no (tot i que això no implica que no cregui en la veritat).

Les Tres Tesis de Gòrgies

• Res no existeix.
• En el cas que existís alguna cosa, no la podríem conèixer.
• En el cas que poguéssim conèixer-la, no la podríem expressar ni comunicar.

Moral: Codi de Conducta i Judici

La moral és un codi de conducta que determina les accions i...

Escolàstica: la filosofia que es practica durant l'Edat Mitjana en el món cristià occidental, denominada pròpiament filosofia escolàstica, o simplement Escolàstica. S'exclou impròpiament d'aquesta denominació la filosofia àrab i jueva.

Nascuda de les escoles palatines, conventuals i catedralícies. En la seva època d'apogeu, el segle XIII, segle també de les universitats medievals, es desenvolupa en tres períodes, preparats per un període d'iniciació de les seves bases:

1. Que abraça l'Alta Edat Mitjana i els segles XI i XII, comprèn arrels llunyanes de la filosofia medieval i els iniciadors de l'Escolàstica.
2. L'apogeu de l'Escolàstica, segle XIII.
3. L'Escolàstica tardana, mal anomenada “crisi escolàstica” (segle XIV).

Mètodes

PREROMANTICISME

·recullen i expresen molts ideals ilustrats (progres, felicitat, be comú) per desde l’emoció

·es repeteixen motius com la nit, mort soletat..

·s’incideix en la compassió, l’amistat i la Solidaritat

·Bernandin de Saint-pierre Samuel Richardson

·PINTURA es plasmen temes de vida humil i Burguesa

·Greuze, chardi, hogarth

LA PROSA DE IDEES

Com conseqüència del predomini d el arao el s XVIII esta Marcat pel coneixement i la seva difusió, fet q va impulsar l’apogeu de prosa De idees

Es redacta i publica una obra universal ENCICLOPEDIA. Es  consolida l’asaig com a gnere, Montaigne

ENCICLOPEDIA Malgrat la situación económica , el domini iltelectual de França era Indiscutible i es monstra en l’enciclopedia

·Enciclopedia...

1. La tesi principal: L'imperatiu categòric

La gran novetat de l'ètica kantiana és l'imperatiu categòric. Totes les doctrines ètiques anteriors, les anomenades ètiques de la felicitat, es basen en imperatius hipotètics que expressen una condició que determina el compliment de l'ordre. Només estem obligats a complir un imperatiu si el seu compliment té com a conseqüència l'assoliment de la finalitat expressada: la felicitat. En canvi, els imperatius categòrics no estan sotmesos a cap condició i expressen una acció no interessada.

2. Definició d'ètica teleològica

Una doctrina ètica teleològica és aquella que determina la bondat d'una acció en funció de la finalitat (telos) de la vida, és a dir, la felicitat: “en la mesura...

El Gir Copernicà de Kant: El Subjecte Actiu

Kant proposa un procediment totalment nou en el tractament de les qüestions epistemològiques: canviar l’enfocament tradicional i fer que el subjecte passi a tenir un paper actiu en la construcció del coneixement. Aquesta proposta inverteix el sentit de la relació que s’estableix entre els objectes del món i el subjecte, l'anomenat gir copernicà. Té com a objectiu principal fer veure que, fins i tot a partir de l’experiència, el coneixement té una sèrie d’elements independents dels objectes, elements a priori que aporta el subjecte.

A banda d’atorgar a l’ésser humà un paper principal, constructiu i actiu, també es destaca que el coneixement és una elaboració compartida per...

El Principi de la Llibertat de Mill: Restricció i Protecció

El Principi del Dany de Mill: Límits a la Intervenció Social

Cal trobar un principi simple que permeti regir absolutament les relacions de la societat amb l’individu en allò que tinguin de compulsió o control, ja siguin els mitjans emprats, la força física en forma de penalitats legals o la coacció moral de l’opinió pública. Aquest principi consisteix a afirmar que l’únic fi pel qual és justificable que la humanitat, individual o col·lectivament, s’entremeti en la llibertat d’acció de qualsevol dels seus membres és la pròpia protecció.

L’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra...

Mill, Llibertat i Democràcia: La Tirania de la Majoria

La Defensa de l'Opinió Individual

El poder mateix és il·legítim. El millor govern no té més títols per a ell que el pitjor. És tan nociu, o més, quan s’exerceix d’acord amb l’opinió pública que quan s’exerceix contra ella. Si tota la humanitat, menys una persona, fos d’una mateixa opinió, i aquesta persona fos d’opinió contrària, la humanitat seria tan injusta impedint que parlés com ella mateixa ho seria si, tenint poder bastant, impedís que parlés la humanitat.

Precaucions contra l'Abús de Poder Democràtic

Amb tot, cal no confondre democràcia amb la tirania de la majoria. La voluntat del poble, en la pràctica, significa la voluntat de la part més nombrosa...

Diferenciar l'Empirisme del Racionalisme Moderat

En el racionalisme moderat, els sentits són auxiliars i la raó té un paper fonamental. El més important és la raó. En l'empirisme, els sentits són fonamentals i la raó és secundària. Si és racionalista, hi hauria algun component a priori; en canvi, si és empirista, el coneixement serà a posteriori, i els elements previs seran els sentits.

Escepticisme

L'escepticisme és una concepció del coneixement que sorgeix al segle III aC a Grècia, dins del període hel·lenístic, i el funda Pirró. Aquest corrent s'estén fins al segle III dC. L'escepticisme reapareixerà en alguns moments històrics, però sempre lligat a períodes de crisi de pensament:

• Al segle XVI amb Montaigne.
• Al segle

Comparació entre Descartes i Plató

Tots dos donen molta importància a les matemàtiques. Per a Plató, el discurs matemàtic ens fa arribar a la veritat, i per a Descartes, també basa el seu mètode en la ciència i en les matemàtiques.

Els quatre passos del mètode de Descartes

• 1. Evidència: tot allò que considera clar i distint, o intuïció.
• 2. Anàlisi: de les parts més complexes a les més simples; la part més simple és la raó.
• 3. Síntesi: (del 'jo penso' es dedueix tot).
• 4. Revisió o enumeració.

Les tres substàncies de Descartes

• 1. Substància infinita: Déu.
• 2. Substàncies finites: la res cogitans (el pensament) i la res extensa (figura i moviment).

Tipus d'idees segons Descartes

Idees innates: que les tenim des del naixement.

• El