L'Ètica de Kant: Imperatiu Categòric vs. Ètiques Teleològiques
1. La tesi principal: L'imperatiu categòric
La gran novetat de l'ètica kantiana és l'imperatiu categòric. Totes les doctrines ètiques anteriors, les anomenades ètiques de la felicitat, es basen en imperatius hipotètics que expressen una condició que determina el compliment de l'ordre. Només estem obligats a complir un imperatiu si el seu compliment té com a conseqüència l'assoliment de la finalitat expressada: la felicitat. En canvi, els imperatius categòrics no estan sotmesos a cap condició i expressen una acció no interessada.
2. Definició d'ètica teleològica
Una doctrina ètica teleològica és aquella que determina la bondat d'una acció en funció de la finalitat (telos) de la vida, és a dir, la felicitat: “en la mesura que afirmen que el fi últim és la felicitat”. En aquesta mena de doctrines, el més important és determinar si les conseqüències de les nostres accions ens ajuden a assolir la felicitat. Per això, els imperatius morals queden reduïts a “normes de saviesa”, ja que si un sap que una determinada acció augmentarà la seva felicitat, seria poc intel·ligent o poc útil no fer-la.
3. Comparativa: Kant vs. Utilitarisme
El text suggereix comparar l'ètica kantiana amb una ètica de la felicitat, com l'utilitarisme. Com que l'ètica de Kant és una crítica a aquesta classe de doctrines, la comparació es pot articular a partir de l'oposició entre els següents conceptes:
- Kant: Ètica deontològica, imperatius categòrics, voluntat autònoma, acció no interessada, ètica formal.
- Utilitarisme: Ètica teleològica, imperatius hipotètics, voluntat heterònoma, acció interessada, ètica material.
4. Valoració crítica de les tesis kantianes
Convé articular un discurs sobre el valor dels imperatius categòrics (en sentit favorable) com a mostra d'una acció no egoista, o bé analitzar l'excessiu rigor del plantejament kantià (en sentit desfavorable), ja que sembla poc practicable considerar, per exemple, l'imperatiu de dir la veritat en tot lloc i en tot moment.