Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Evolució del Pensament: De l'Ilimitat a la Revolució Científica i el Mètode

Filosofia i ètica2,96 KB

L’ésser no té límits

Si l’ésser tingués límits, hi hauria d’haver quelcom que el limités, però ja hem dit que només hi ha un ésser. Per tant, l’ésser (la realitat) és il·limitat.

Heliocentrisme contra Geocentrisme

L’exemple de canvi de paradigma més representatiu del Renaixement és el conegut com a revolució copernicana. Aquesta representa el pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric. Aquest procés es va iniciar al segle XVI per Nicolás Copèrnic i es va culminar al segle XVII per Isaac Newton.

Aquesta revolució va impulsar de manera molt important el panorama intel·lectual de finals del...

Continua llegint "Evolució del Pensament: De l'Ilimitat a la Revolució Científica i el Mètode" »

Conceptes Fonamentals de la Teoria del Coneixement: Hessen, Kant i la Veritat

Filosofia i ètica3,24 KB

Qüestions Fonamentals del Coneixement

Segons Hessen, el coneixement es defineix a través de les següents qüestions:

  1. La possibilitat del coneixement: Existeix realment una relació entre el subjecte humà que coneix i l'objecte conegut?
  2. L'origen del coneixement: D'on procedeixen els objectes del coneixement?
  3. L'essència del coneixement humà: En el dualisme de subjecte i objecte, l'ésser humà és actiu i espontani o es comporta merament de manera passiva i receptora?
  4. Les classes de coneixement: Hi ha algun altre coneixement humà que no es faci mitjançant una representació intel·lectual de l'objecte?
  5. El criteri de veritat: Com sabem que el coneixement és vertader?

Graus de Coneixement (Segons Immanuel Kant)

Kant distingeix diversos nivells...

Continua llegint "Conceptes Fonamentals de la Teoria del Coneixement: Hessen, Kant i la Veritat" »

La moral del senyor i la moral de l'esclau segons Nietzsche

Filosofia i ètica2,61 KB

La idea principal de Nietzsche

L'autor afirma en aquest text que l'home noble, aquell que ha assumit els valors propis de la moral del senyor, ja té per si mateix i de manera autosuficient el concepte i la realitat del que és "bo"; a partir d'aquí, doncs, també coneix el que és "dolent". En la moral de l'esclau i del ressentiment, en canvi, la idea del que és "bo" ve imposada per una suposada metafísica i, en conseqüència, mancada per uns valors "antivida". Per tant, tot home virtuós i noble és titllat de "pervers".

"Home noble":

És aquell que ha assumit els valors de la moral aristocràtica-guerrera del senyor (vitalisme, força innocent...)

"Ressentiment":

És l'odi i la frustració propis de la moral de l'esclau fruit dels valors...

Continua llegint "La moral del senyor i la moral de l'esclau segons Nietzsche" »

La filosofia de David Hume: Causalitat, metafísica i ètica

Filosofia i ètica4,11 KB

Causalitat: Causa i efecte

A partir dels seus principis empiristes, Hume va examinar la idea de causa i efecte. Cal recordar que, per a Hume, totes les idees procedeixen de les impressions. Hume assenyala que no és possible percebre cap impressió específica de la presumpta connexió necessària entre tots dos. L’únic que podem copsar és que tots dos fenòmens es presenten units.

Quan repetim moltes vegades la mateixa experiència, l’obtenció de resultats semblants crea en nosaltres un hàbit que ens predisposa a esperar que la pròxima vegada les coses succeiran de la mateixa manera. Segons Hume, no existeix connexió necessària entre causa i efecte. Aquesta relació només és una sensació que procedeix de l’hàbit generat en nosaltres...

Continua llegint "La filosofia de David Hume: Causalitat, metafísica i ètica" »

Teoria de la Coherència i el Debat Realisme vs Idealisme

Filosofia i ètica2,42 KB

Teoria de la realitat de la coherència

La teoria de la coherència es basa en els següents principis:

  • La veritat no es correspon necessàriament amb la realitat externa.
  • Una idea ha de ser coherent dins d'un sistema filosòfic per ser considerada certa.

Formulada inicialment per Hegel, han aparegut diferents versions que han interpretat de forma diversa la noció clau de coherència. Totes aquestes teories coincideixen a utilitzar com a criteri de veritat la coherència de la dada o proposició amb la resta del saber ja acceptat i dotat, al seu torn, de coherència interna.

Els coherencialistes rebutgen la teoria de la correspondència, que intenta establir la veritat sobre dades suposadament segures (experiències, dades dels sentits, evidències...

Continua llegint "Teoria de la Coherència i el Debat Realisme vs Idealisme" »

Sòcrates: Vida, Mètode i Intel·lectualisme Moral

Filosofia i ètica3,71 KB

El Problema Socràtic

Sòcrates no va escriure mai, per tant, no se sap amb certesa si va existir. No obstant això, la seva existència es coneix gràcies a:

  • Historiadors: Alguns historiadors de l'època.
  • Deixebles: Els seus deixebles, com Xenofont i Plató, d'on prové la major part de la informació sobre Sòcrates.
  • Aristòfanes: Un autor de comèdies que va escriure l'obra Els Núvols, on es creu que un dels personatges era Sòcrates.

Gràcies a aquestes figures, s'ha pogut reconstruir el pensament de Sòcrates.

Sòcrates va ser acusat de corrompre la joventut i d'introduir nous déus al Partenó. Durant la seva defensa, va argumentar que Atenes li hauria de pagar per oferir filosofia gratuïta. El jurat, indignat, el va condemnar a mort. Tot...

Continua llegint "Sòcrates: Vida, Mètode i Intel·lectualisme Moral" »

Heràclit i Parmènides: moviment, logos i ontologia

Filosofia i ètica2,75 KB

Heràclit i Parmènides

Tots dos tracten el moviment de la phýsis (natura).

Heràclit

Es posiciona en contra dels grans pilars grecs i afirma ser posseïdor de la veritat, però que no és per a tothom.

No diferencia la natura (phýsis) de la realitat.

Defensa que la natura està en un procés dinàmic, és a dir, en constant moviment, i que tot aquest canvi només sembla irracional, ja que tot està regit pel logos (llei universal que dona sentit a tot), que sempre és constant i dona sentit als canvis. Així, els fenòmens semblen contradictoris, però no hi ha caos ni irracionalitat, perquè el logos dona sentit al caos aparent de la natura.

Els sentits ens mostren aquest caos, i la raó ho relaciona amb l’existència de l’ordre racional...

Continua llegint "Heràclit i Parmènides: moviment, logos i ontologia" »

Filosofia Grega Antiga: Heràclit, Parmènides i Conceptes Clau de Plató

Filosofia i ètica3,65 KB

Heràclit d'Efes: El Filòsof del Canvi Constant

  • Dates: 540-470 a.C.
  • Obra: Es conserven aproximadament 125 fragments o sentències.
  • Filosofia del Canvi:
    • Caràcter mòbil de la realitat: tot es mou, tot flueix ("panta rei").
    • Cita cèlebre: "És impossible banyar-se dos cops en el mateix riu."
  • Logos:
    • Certa racionalitat que s'amaga darrere la pluralitat en constant moviment de la physis (natura).
    • El Logos com a raó: mitjançant la raó s'hi pot accedir.
    • El Logos com a llei: la llei del fluir perpetu de les coses.
    • L'home és racional (té logos) en la mesura que pot participar del logos de les coses.
  • Lluita de Contrarietats: La realitat és una lluita de contraris; aquesta lluita és la llei oculta que explica el canvi constant.
  • Fiabilitat dels Sentits: Els
...
Continua llegint "Filosofia Grega Antiga: Heràclit, Parmènides i Conceptes Clau de Plató" »

Guia sobre el pensament ètic i polític de J.S. Mill

Filosofia i ètica3,93 KB

John Stuart Mill: Conceptes Fonamentals

66. Què és l'utilitarisme?

Tota acció és bona i útil en la mesura que tendeix a promoure la màxima felicitat possible per al major nombre de persones.

67. Quin és el principi de dany?

És la norma ètica segons la qual els individus són lliures d’actuar com els sembli convenient, sempre que les seves accions no vagin en detriment dels altres. No és lícit perjudicar ningú en favor de la pròpia felicitat.

68. La distinció entre quantitat i qualitat del plaer

“En el plaer podem distingir-hi, a més de la quantitat, la qualitat.”

Primerament, la quantitat és la dimensió del plaer més animal que es fixa en la mesura. En canvi, la qualitat és la dimensió del plaer més racional, que ens distingeix...

Continua llegint "Guia sobre el pensament ètic i polític de J.S. Mill" »

El dubte metòdic i el dualisme de René Descartes

Filosofia i ètica2,91 KB

Suposem que estem adormits: El dubte metòdic

1. Veritats matemàtiques i el geni maligne

  • (i) Suposar que el que crec real no és més que un somni no posa en dubte les veritats més generals, com ara les veritats de les matemàtiques.
  • (ii) Tot i així, no puc estar segur ni tan sols de les proposicions sobre matemàtiques perquè me les podria estar fent creure un ésser maligne i molt poderós.

2. Definicions de conceptes clau

«Extensió»: capacitat d’ocupar espai.

«Geni maligne»: ésser molt poderós i malvat, que podria ser capaç de confondre’m sobre tot allò que jo crec saber.

3. El projecte de Descartes i el dubte

  • (i) El projecte de Descartes del dubte metòdic.
  • (ii) Els arguments per dubtar d’allò que ens diuen els sentits, que es
...
Continua llegint "El dubte metòdic i el dualisme de René Descartes" »