Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

I heus aquí que, mentre parlo, algú atansa aquest tros de cera al foc

1. Com puc conèixer un tros de cera?

• (i) Puc ser capaç de conèixer un tros de cera.
• (ii) Totes les qualitats que percebo amb els sentits en el tros de cera podrien canviar, i seguiria essent el mateix tros de cera.
• (iii) La meva concepció del que és el tros de cera va més enllà de les diferents possibilitats i variacions que puc anar imaginant.
• (iv) Per tant, el que conec sobre el tros de cera no és allò que em ve donat pels sentits o per la imaginació, sinó que el conec només gràcies al meu enteniment.

2. Definicions

• Extensa: que ocupa espai.
• Distinta: que es concep de manera separada, sense confondre-la amb altres coses.

3. Justificació del coneixement

• (i) Justificació

Comparació de la Naturalesa Humana: Plató vs. Altra Concepció

Compareu la noció de la naturalesa humana de Plató amb una altra concepció de la naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental.

Naturalesa Humana segons Plató

• Ànima: La naturalesa humana es redueix a l'ànima, composta per tres parts: concupiscible, irascible i racional.
• Vida Virtuosa: La vida virtuosa s'assoleix mitjançant el terme mig (mesòtes) o vida mixta, la qual condueix a la felicitat.
• Evolució i Coneixement: L'ésser humà evoluciona cap al coneixement absolut amb l'ajuda de la paideia. Es purifica en la seva ànima i arriba a la noesi o coneixement de les veritats absolutes (Idees).

Naturalesa Humana segons Nietzsche

• Negació de la Virtut

Unitat 3: Política Platònica 1

La República, Llibre II: Per què ser justos?

Objectiu de La República (368c-376c).

Val la pena ser just?

Adimant, germà de Plató, qüestiona Sòcrates sobre la preferència de la justícia davant la injustícia.

Proposta d'un Mètode

Sòcrates defensa que la justícia és un bé en si mateix, superior a la injustícia.

• Justícia individual vs. justícia comunitària.

Sociabilitat Natural Humana

Principis de la sociabilitat segons Plató:

1. No autosuficiència humana.
2. La ciutat neix de les necessitats.

L'ésser humà necessita un entorn comunitari per a protecció i seguretat.

Ciutat Primitiva (369b-372d)

Societat basada en l'intercanvi i la reciprocitat.

Especialització i divisió del treball segons habilitats innates....

Les ànimes seran jutjades segons la Jerarquia psicològica, que són els criteris segons els quals es jutjaran Les animes, contra més s’hagin entregat a la raó, al coneixement o a la ciència, Més s’hauran apropat a les idees immortals. 

BRONZE- Esclaves del desig concupiscible i Mortals, el plaer és efímer.

PLATA- tendents a la voluntat irascible, ira.

OR- entregades a la racionalitat immortal.  

Mite d’Er (judici diví): En el judici de l’Hades, a les ànimes se’ls diu: «No serà el dimoni qui us esculli a vosaltres, sinó vosaltres Que escollireu el vostre dimoni. ... La virtut no té amo. ... La culpa és de Qui escull». Durant el judici després de la vida mortal, només importen la Virtut (i.E. Filosofia com a teosofia)...

Tractaments i Filosofia de la Ment

Farmacopea: L'Art de Preparar Fàrmacs

La farmàcia medieval es basava en l'art de preparar medicaments, un ofici històricament lligat a la comprensió de les malalties.

Malalties Mentals a l'Edat Mitjana

Classificació segons Sant Isidor de Sevilla (Segle VII)

San Isidoro de Sevilla classificava les afeccions mentals en dues grans categories:

• Agudes: Frenesí, Letargia.
• Cròniques: Epilepsia, Mania, Melancolia.

Formes Representatives de la Bogeria

• Mania: Implicava fúria, deliris, agitació corporal i pensaments incoherents.
• Melancolia: Es caracteritzava per tristesa, abatiment, pors, inactivitat i pensament obsessionat amb una sola idea. S'explicava pel lent moviment dels esperits animals. Existien molts tipus, com

Formalisme

• Són formals tots aquells sistemes que consideren que la moral no ha d’oferir normes concretes de conducta, sinó limitar-se a establir quina és la forma característica i més adequada de qualsevol norma moral.
• Kant va ser el filòsof que va reivindicar per primera vegada la necessitat d’una ètica formal. Segons aquest autor, només una ètica d’aquestes característiques podria ser universal i garantir l’autonomia moral pròpia d’un ésser lliure i racional com és l’ésser humà. La llei o norma moral no pot venir imposada des de fora (ni per la natura ni per l’autoritat civil...), sinó que ha de ser la raó humana la que s’ha de donar a ella mateixa una llei. Si és així, si la raó legisla sobre ella mateixa,

Discursos Textuals: Tipus i Estructures

Els discursos textuals són textos escrits amb una finalitat determinada.

1. Discurs Argumentatiu

Finalitat:

• Convèncer, persuadir.

Canal:

• Oral: debat, defensa d’un Treball de Recerca (TR), Projecte Final de Carrera (PFC), tesi doctoral, judici.
• Escrit: columna d’opinió, crítica, defensa, memòria de TR, etc.

Estructura:

• Enquadrada: TESI + COS ARGUMENTATIU + CONCLUSIÓ / CONFIRMACIÓ TESI
• Deductiva: TESI + COS ARGUMENTATIU + CONCLUSIÓ
• Inductiva: COS ARGUMENTATIU + TESI
• Centralitzada: COS ARGUMENTATIU + TESI + COS ARGUMENTATIU + CONCLUSIÓ / CONFIRMACIÓ TESI

Què són els arguments?

Són la base de l'argumentació que converteix la tesi en científica o sòlida.

1. Xifres demostrables: Autoritats, organismes reconeguts.

L'emotivisme i l'origen del judici moral

Segons la teoria emotivista, l'origen del judici moral es troba en l'educació. Segons David Hume, pare de la teoria emotivista, quan emetem un judici moral no ho fem de manera racional, sinó que hi intervé l'educació; depenent de com hem vist, si la societat accepta o rebutja una acció, nosaltres també fem el mateix. Exemple: davant d'un assassinat, tu no dius que està malament matar algú de manera racional, sinó que des de petit t'han ensenyat que és dolent matar i que no és beneficiós per a la societat.

L'hedonisme d'Epicur i l'estoïcisme

La teoria d'Epicur és l'hedonisme. Epicur diu que l'objectiu de la vida és la felicitat; per arribar-hi, s'ha de buscar el plaer defugint del dolor. En...

Mite cosmogòric

Mite cosmogòric:

És un tipus de mite que ens explica com apareix el món.

Totes les cultures i religions canvien el nom dels déus i la forma d’aparició del món.

Fases: del caos al cosmos

Té dues fases en les quals hi ha un pas entre les dues: del caos al cosmos:

• Caos: desordre, confusió, etc.

• Cosmos: ordre, estructura, etc.

Filosofia grega i polis

Filosofia grega: Comença a Grècia, on hi ha polis (ciutats). Aquestes polis es troben en crisi: sobrepoblació i pobresa.

Esparta (una polis militar) va voler acabar amb la crisi de forma militar, però no totes les polis són iguals i no funciona. Llavors exporten el problema de població i els problemes socials fent colònies en llocs deshabitats.

Jònia i l'aparició de la filosofia

En...

Anàlisi Semàntica: Sinonímia i Relacions Lexicals

Sinonímia

Sinonímia: Dos mots són sinònims quan comparteixen el mateix significat: diversos significants i un sol significat. No tan sols existeixen els sinònims a qualsevol llengua, sinó que aquests difícilment són autèntics. Només considerarem sinònims reals aquells que puguin intercanviar-se en qualsevol context sense que el significat experimenti la més lleugera modificació. Podríem concretar-ho en dues condicions:

• Permutabilitat en qualsevol context.
• Identitat total de significació a qualsevol nivell.

Casos possibles de sinonímia:

• Absoluta: Compleix les dues condicions (exemples: dement/boig, cercar/buscar).
• Parcial: Compleix una de les dues condicions (exemple: vermell/roig)