Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Recursos Estilístics de Caràcter Formal

• Al·literació: Consisteix en la repetició d'un mateix so vocàlic o consonàntic, cosa que produeix un efecte fònic especial (com per exemple, els embarbussaments).
• Anàfora: És la repetició d'una o més paraules a l'inici d'un seguit d'oracions o de versos amb l'objectiu de donar-los èmfasi.
• Asíndeton: És l'omissió de la conjunció de coordinació. Es troba en les enumeracions. La figura contrària és el polisíndeton.
• Encavallament: És el trencament sintàctic d'una oració quan el vers s'acaba i aquesta ha de continuar en el següent.
• Enumeració: Consisteix en la relació continuada d'una sèrie d'idees o d'objectes que es refereixen a una mateixa cosa.
• Hipèrbaton: És l'alteració de l'ordre

Sòcrates: El pare de la moralitat

Sòcrates és considerat el pare de la moralitat. Creia en la naturalesa moral de la consciència humana i va desenvolupar un mètode per trobar i implementar els valors morals.

La maièutica socràtica

El mètode que va utilitzar s'anomenava maièutica socràtica i consistia a utilitzar la dialèctica per fer veure als altres la seva docta ignorància, desvetllant així l'Oracle de Delfos. El procés seguia aquests passos:

• Ironia: Provocava una contradicció en l'interlocutor per fer-lo adonar de la seva ignorància.
• Descobriment: Ajudava el subjecte a descobrir els valors que no tenia.
• Acceptació: Finalment, el subjecte acceptava que vivia en la ignorància i podia definir els valors que abans desconeixia.

L'intel·lectualisme

Què és la Fisis (Naturalesa) per als Filòsofs Presocràtics?

La fisis o la naturalesa és el principi del moviment i del canvi. L’arkhé es fa servir per explicar la fisis, el seu origen i el seu moviment.

Empèdocles: Els Quatre Elements i les Dues Forces

Per a Empèdocles, la physis està composta per quatre elements materials (terra, aigua, foc i aire) que s’organitzen segons dos principis immaterials antagònics:

• L’Amor: La força que atrau i uneix els elements materials.
• L’Odi: La força que separa els elements.

Anaxàgores: Les Llavors i el Nous (Intel·ligència)

Anaxàgores diu que la physis està composta per múltiples partícules materials (anomenades llavors) minúscules i impossibles d’observar. Aquestes s’organitzen a...

Nominalisme de Guillem d'Ockham

La Qüestió dels Universals

Què és real? Són reals els universals (idea, essència que determina el conjunt d’individus)?

La Tesi Nominalista

El Nominalisme sosté que els universals són noms, un simple “flatus vocis” (aire de la veu). Per tant, els universals no existeixen com a entitats reals.

• Tesi d’Ockham: Només existeixen els subjectes singulars, les coses (els quals són creats i conservats per Déu, que actua lliurement).
• La realitat és singular. Per tant, els nominalistes diuen als metafísics que la forma, la idea o l’essència no corresponen a cap realitat.
• Els noms o universals són signes amb els quals ens referim i agrupem els individus.

La Naturalesa dels Conceptes

Sant Anselm diu que els...

La Filosofia Vitalista de Nietzsche

Friedrich Nietzsche és un filòsof vitalista, ja que posa èmfasi en la vida entesa com la manifestació dels instints. Utilitza un llenguatge metafòric i realitza la crítica més radical de l'Occident amb la seva Filosofia del Martell, on critica tots els filòsofs anteriors i, especialment, la figura de Jesucrist.

Obres Clau

• Sobre la veritat en el sentit extramoral
• Així parlava Zaratustra
• La Genealogia de la Moral

Crítica a la Decadència Occidental

Nietzsche argumenta que Europa es troba en decadència. Abans, en la cultura grega, existien dos valors fonamentals:

• L'esperit apol·lini (la raó, l'ordre).
• L'esperit dionisíac (la vida, els instints).

Nietzsche critica Sòcrates, dient que era un ressentit amb...

El gir copernicà de Kant

Els filòsofs anteriors pensaven que, d’una manera o d’altra, existia una correspondència més o menys fidel entre el món exterior i els continguts de la ment, i que el coneixement humà era simplement una adaptació de la ment als objectes. Kant proposa un nou mètode per al tractament de les qüestions del coneixement i de la veritat.

Aquesta proposta inverteix el sentit de la relació establida entre el món i el subjecte, anomenada gir copernicà, que té com a objectiu fer veure que, partint de l’experiència, el coneixement té una sèrie d’elements que són independents dels objectes, a priori, i que els aporta el subjecte (transcendentals). Kant proposa que els objectes s'hagin de sotmetre a les exigències...

Natura humana i coneixement

En el seu Tractat de la naturalesa humana, Hume parla de la importància que té l'estudi d'aquesta naturalesa per al desenvolupament de la ciència, perquè totes les ciències tenen, d'una manera o altra, relació amb l'home. Així, la lògica, la moral, la crítica artística i la política ens ajuden en el coneixement de l'home i d'altres sabers.

Els elements del coneixement

En línies generals, la teoria de Locke i Hume coincideix: l'experiència és l'única font de coneixement i, per tant, tots els continguts de la nostra ment procedeixen de les dades dels sentits. En tot cas, Hume farà alguna precisió a aquesta teoria.

Per a Hume, els elements del coneixement són impressions i idees; ambdues són percepcions:...

John Stuart Mill (1806-1873)

El segle XIX va ser una època de canvis: es consolida el capitalisme i el sistema social. Mill va ser un economista i polític, defensor dels drets de la dona, de l'Utilitarisme i del Liberalisme.

Obra: Sobre la Llibertat (1859)

En la seva obra Sobre la Llibertat (1859), reivindica la llibertat individual davant l'estat i l'opinió pública. D'acord amb Isaiah Berlin, només parla de llibertat negativa.

Limitacions de la Llibertat

Mill estableix dues limitacions fonamentals a la llibertat:

• El paternalisme.
• El principi del dany.

Principi Paternalista

No es pot imposar per llei; la societat només pot persuadir, raonar i suplicar. Aquest principi s'ha d'aplicar a menors i persones sense capacitat legal.

Principi del Dany

La...

La naturalesa de les idees en Plató

Les idees són l'objecte del concepte o pensament; també són l'objecte de la definició i, per tant, de la ciència. Les idees es troben jerarquitzades, i existeix una idea que posseeix un rang tan elevat que engloba totes les altres, i sense el coneixement de la qual no podem afirmar cap altre coneixement.

Relació entre mons: El món intel·ligible i el sensible

Plató afirma que solament al món intel·ligible podem obtenir coneixement, i això comporta el descart del món sensible com a centre de la nostra atenció. Tanmateix, en la seva vellesa, Plató s'interessa per l'aparició del món sensible.

El mite del Demiürg al Timeu

En el Timeu, Plató ens ofereix una reconstrucció mítica de la creació del...

L'origen del coneixement humà

El coneixement humà es basa en dues facultats principals:

• La percepció: és un procés cognitiu mitjançant el qual interpretem i interioritzem un conjunt de sensacions. El resultat és l'experiència sensorial.
• La raó: és una facultat humana per mitjà de la qual pensem i coneixem intel·lectualment.

El coneixement humà comença en la percepció i neix en els sentits, que són les nostres finestres obertes al món. Tot i així, percebre les coses va un punt més enllà d'una sensació sensorial. La percepció és una interpretació i una aprehensió que fa la ment de les dades dels sentits.

Les funcions de la raó

La raó humana té tres funcions fonamentals:

• Conceptualitzar: genera conceptes.
• Jutjar: relaciona