Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

2 La Moral de Nietzsche

El Plantejament de Nietzsche

Nietzsche planteja la seva pròpia moral recordant-nos que els grecs associaven la "virtut" a la força vital, una força de viure de forma sana, lliure i natural. Aquesta actitud implicava acceptar les conseqüències de la vida com un joc tràgic.

En aquesta concepció, el "bo" era qui tenia més salut i fortalesa, el més noble. El "dolent" era la persona dèbil i malalta, qui no acceptava la realitat tràgica de la vida.

Dues Visions de la Moral

Aquestes dues maneres d'entendre la moral porten a Nietzsche a dues perspectives:

• Moral de Senyors

  És individualista, pròpia d'uns pocs. Els senyors són forts, dominadors i nobles. Afirmen la jerarquia, estimen els iguals i menyspreen els inferiors.

La Teoria de les Idees de Plató

Plató articula els seus pensaments a través de la Teoria de les Idees.

Motius:

• Continuar l'obra de Sòcrates.
• Defensa de la polis.
• Volia elaborar una teoria de l'ésser.

Maièutica: conversa entre dos interlocutors fins a arribar a la veritat.

La realitat es divideix en dos mons: el món sensible i el món intel·ligible; a aquesta divisió l'anomena dualisme ontològic.

Epistemologia

Plató considera que la realitat es divideix en el món sensible i l'intel·ligible; a aquesta divisió l'anomena dualisme ontològic.

El món sensible està format pels objectes que estan a l'abast de la nostra vista. Aquests tenen una vida finita ja que, igual que els éssers vius, neixen i moren. En dir això, se sobreentén que no...

Conseqüencialisme i Ètica del Deure

El conseqüencialisme ètic considera que la moralitat d'una acció es basa fonamentalment en les seves conseqüències i no en la intenció amb la qual es realitza. Les ètiques del deure (o deontològiques), en canvi, es centren en la pròpia acció i no en les seves conseqüències. D'acord amb el conseqüencialisme, la gent hauria de realitzar aquelles accions que maximitzen les bones conseqüències, és a dir, que produeixen la major quantitat de bones conseqüències per al major nombre de persones possible.

Els Límits Morals i el Deure

Els humans són éssers dotats de consciència moral que ens dicta una sèrie de límits a la nostra forma d'actuar. La majoria de la gent no està disposada a fer...

Conceptes Clau de Nietzsche

Senyors i Esclaus

a) Senyors: Són els representants de la moral noble, la que segueix els valors propis de la vida com a voluntat de poder. Són aquells que són capaços de superar els valors tradicionals i generar els seus propis valors. Defensors dels valors vitals.

b) Esclaus: Els grups d'individus més febles en una societat, que es contraposen als nobles i poderosos.

Enverinament i Transvaloració

a) Enverinament: Inversió dels valors autèntics (moral dels senyors) a causa d'una moral falsa que protegeix els dèbils (moral dels esclaus). Propagació de la moral esclava i pèrdua de la capacitat de produir valors. Perdre els valors vitals en favor dels tradicionals.

b) Transvaloració: Que allò que es considerava...

El mètode cartesià: la recerca de la veritat

Descartes comença exhibint el seu tarannà modern: abans de preguntar-nos per la realitat, cal preguntar-se per l’instrument que ens ha de permetre conèixer-la. L'instrument general del coneixement és la raó o el bon sentit, que no és més que la capacitat de jutjar bé i distingir el vertader del fals; capacitat que, a més, és innata, i per tant igual, en tots els homes.

Però, aleshores, com expliquem l’existència de diversitat d’opinions (no tots pensem igual) i els errors (sovint ens equivoquem)? La causa d’això no l’hem de buscar pas en cap deficiència de l’instrument, de la raó, sinó en el diferent mètode que emprem per menar els passos de la raó. De manera que cal...

Dualisme ontològic segons Plató

D’altra banda, Plató considera l’existència de dos mons diferenciats (dualisme ontològic): d’una banda, hi ha el món material o món sensible, on hi ha tot allò que es torna vell i mor, i de l’altra, el món de les idees o món intel·ligible, on hi ha les essències de tot allò que existeix, les quals són el conjunt de totes les característiques fonamentals que fan que una cosa sigui allò que és i no res de diferent, i són perfectes i eternes, per tant no envelleixen ni moren. Segons Plató hi ha una idea suprema, perfecta i universal que és la idea del Bé (la qual és l’origen o causa última de tot allò que existeix).

A més a més, Plató classifica les idees segons la següent jerarquia:...

Comparativa: Racionalisme vs. Empirisme

• Racionalistes: Descartes, B. Espinosa, G. Leibniz.
• Empiristes: John Locke, G. Berkeley, David Hume.

La teoria del coneixement

Els racionalistes defensen que el coneixement s'obté mitjançant la raó, prescindint totalment dels sentits. Per altra banda, els empiristes afirmen que el coneixement s'obté a partir dels sentits, sense prescindir de la raó. L'experiència sensible pot ser:

• Externa: formada pels sentits exteriors (sensacions, colors, gustos, sons...).
• Interna: formada pels sentits interns (sentiments i passions: alegria, tristesa...).

Hume anomena impressions (percepció de la ment forta i intensa) a les experiències (sensacions i sentiments). Per tant, l'experiència sensible correspon a les impressions....

Crítica a la Teoria de les Idees

Sòcrates busca l’essència dels valors morals i Plató la idea universal de cada objecte. Aristòtil comparteix aquesta visió; és a dir, creu que només hi ha coneixement dels universals.

• Però creu que Plató converteix les essències de Sòcrates en substàncies. Això ho fa quan busca la idea universal i la separa. Per tant, per a Aristòtil, l'única realitat de les idees és ser pensades.
• Aristòtil creu que Plató magnifica el problema de l'explicació del cosmos, ja que per fer-ho, ha d'emprar el món sensible, el de les idees i, a més, la relació entre ells. Crítica al dualisme antropològic.
• Segons Aristòtil, hi ha d'haver idees de coses que són substàncies; per tant, hi ha infinites idees.
• Plató

Antropologia i ètica

L'ésser humà

L'ésser humà és un ésser animat, és a dir, té ànima. L'ànima és allò que dóna vida a la matèria o cos i, per això, la seva possessió distingeix els éssers vivents dels inerts. Com Plató, Aristòtil manté una posició dualista, ja que considera que l'ésser humà és un compost d'ànima i cos, de forma i matèria, d'acte i potència.

En contra de la teoria platònica, el dualisme aristotèlic no pretén establir una oposició radical entre cos i ànima. Ànima i cos són complementaris: l'individu és íntegre, i ànima i cos només es poden separar en teoria. L'ànima depèn del cos, tant com la vista depèn de l'ull o el somriure de la boca. L'ànima és el principi vital, és a dir, allò...

Introducció a la Justícia Platònica

—Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, tan bon punt... (PLATÓ)

La Justícia en la Ciutat i l'Individu

Plató, en aquest text, ens indica que haver considerat què portaria a fundar una ciutat ha permès arribar a trobar què és la justícia.

• Justícia a la Ciutat (Polis): Consisteix en què cadascú faci allò que correspon a la seva naturalesa.
• Justícia en l'Individu: És això mateix, però aplicat a les diferents parts de l’ànima. Perquè un individu sigui just, cal que cada part de l’ànima dugui a terme el que li és propi i que aquestes parts estiguin en harmonia.

Conceptes Clau

• «La seva pròpia casa»: Fa referència a l'individu mateix,