Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

L'ontologia és una branca de la filosofia que es planteja el problema de la realitat: Què existeix vertaderament? Plató defensa una ontologia dualista, és a dir, distingeix entre dos mons i separa un món ideal i immutable d'un món material.

El món sensible és el món material i físic, un món en continu devenir i canvi, en el qual les coses físiques neixen, es transformen i moren. Per tant, aquest món és la realitat natural o artificial que ens rodeja. És un món inestable i no és permanent, el qual no ens aporta res del coneixement vertader, sols pot proporcionar creences, però no totalment certes i vertaderes. Aquest món, el sensible, és el que ens transmeten els sentits, els quals ens mostren la confusió i multiplicitat...

La Crítica de Nietzsche a la Moral i la Religió

Valoració de Nietzsche del sacerdot i l'ideal ascètic

L'home, subjecte de la mala consciència, és qui, sota la figura del sacerdot, acabà trobant la manera de dur el seu automartiri fins a extrems impensables de duresa i acritud: s'inventà Déu, i amb ell el pecat, la idea de tenir un deute amb la divinitat: l'instrument més refinat imaginable d'autotortura.

Com a quinta essència de tot plegat, hi ha l'ideal ascètic. Aquest ideal es basa en la idea que:

• Aquesta vida, juntament amb tot allò que li pertany (el món, la naturalesa), no val res.
• La veritable vida se situa en un altre lloc, en una esfera completament distinta.

El sacerdot, en definitiva, és l'encarnació del desig de ser d'una...

La crítica de Hume a la idea de substància

No es pot demostrar l'existència de la substància, ni material ni espiritual. Els sentits no ens donen la percepció de la substància, sinó només sensacions que ens informen dels accidents. La possibilitat de la idea de substància té el seu origen en una impressió de reflexió, que es redueix a passions i emocions. La idea de substància és una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació, que posseeixen un nom particular i que som capaços de recordar.

Mai no tenim presents a l'esperit altres existències que les percepcions. Aquesta afirmació té greus conseqüències pel que fa a l'afirmació de l'existència dels cossos. No podem concebre com són els objectes en realitat. Hume...

Comparativa Filosòfica: Plató i Descartes

Similituds Fonamentals

L'Innatisme i les Idees Innates

Tots dos comparteixen la visió de l'innatisme, afirmant que les idees vertaderes ja es troben en el nostre cap en néixer. Descartes, sobretot, defensa que les idees es troben de forma latent al principi i que, per tal que surtin del nostre cap, cal que ens les recordin i que les entenguem. Plató ho lliga amb la idea de la transmigració de l'ànima en un altre cos, cosa de la qual Descartes no parla: "Mai descobrim, tan sols recordem una cosa que ja sabíem".

Importància de les Matemàtiques

Tots dos donen molta importància a les matemàtiques. Per la seva part, Plató es basa en la matemàtica pitagòrica, pròpia del seu moment històric, i...

Conceptes Fonamentals de l'Ètica

Judicis Pràctics

Els judicis pràctics sobre allò que és bo fer aquí i ara condueixen a actuar d'una manera o una altra.

Raó Tècnica

La raó tècnica es refereix als processos en els quals els humans produeixen coses.

Experiència Pràctica

L'experiència pràctica és l'acumulació d'experiències al llarg de la vida.

Praxi

La praxi procura el bé de la vida considerada com un tot. El fi de l'home és un bé complet, autosuficient, perdurable, que exclogui el mal, que satisfaci i que estigui a l'abast de tothom.

Tipus de Bondat

Utilitat

La utilitat és el gènere de bondat que prediquem de les accions o coses que serveixen per obtenir un fi determinat de forma eficaç.

Delectable

La bondat del delectable és allò...

Substància Pensant i Substància Material (Res Cogitans i Res Extensa)

El Cogito i la Primera Veritat

En l'acte de pensar se'ns revela, per intuïció o per raonament immediat, que existim. Aquesta és la primera veritat que sorgeix del mètode del dubte cartesià, i constitueix l'inici de la filosofia de Descartes, així com el fonament del racionalisme modern: la immediatesa de la pròpia consciència o la subjectivitat.

Descartes estableix que, de les idees de les coses, es passa immediatament al coneixement de l'existència d'aquestes. La pròpia existència, acceptada com a veritat primera i fonamental, se sotmet a una doble anàlisi:

1. Anàlisi de la raó: S'analitza la raó per la qual s'accepta aquesta veritat com a vertadera, de la qual

Fonaments de la Lògica i l'Argumentació

La validesa d'un argument no depèn de que els enunciats que el componen siguin vertaders o falsos, sinó de si, entre premisses i conclusió, existeix una conseqüència lògica.

Conceptes Bàsics de Lògica

• Sil·logisme: Discurs compost de tres enunciats simples: dues premisses i una conclusió.
• Arguments deductius: Es basen en sil·logismes.
• Inferència: Donar una conclusió a partir d'arguments previs.
  • Exemple correcte: Si tinc fred, em poso un abric; tinc fred, per tant, em poso un abric.
  • Sense inferència: Si fa sol aniré a la platja; fa sol, per tant, aniré al cine.

Variables i Constants Lògiques

Variables: Signes diferents (p, q, r, s).

Constants: Signes amb un sentit fix que serveixen per enllaçar...

El Racionalisme de Descartes i el Mètode

Descartes és considerat el pare del racionalisme. Per això, afirma que podem assolir el coneixement a través de la raó i no pas dels sentits. No obstant això, cal aplicar un mètode: el dubte metòdic, en el qual s'utilitza el dubte per arribar a una veritat indiscutible.

A El Discurs del Mètode, Descartes exposa les quatre regles fonamentals del seu mètode (teoria sobre com assolir el coneixement). Aquestes són les quatre regles cartesianes:

Les Quatre Regles Cartesians

1. Regla de l'Evidència

No acceptar mai cap cosa com a veritable sense conèixer evidentment que ho és. Per tant, cal evitar els prejudicis.

• D'aquesta primera regla se'n desprèn el mètode, que és:
• Universal: Dubtar absolutament

"Suposem, doncs, del meu esperit..."

• Extensió: capacitat d’ocupar espai.
• Geni maligne: ésser molt poderós i malvat, capaç de confondre’m sobre tot allò que crec saber.

Explica i justifica la frase: “Suposo, esperit.”

Descartes utilitza el dubte metòdic per qüestionar la validesa dels sentits i la realitat del món percebut. Argumenta que els sentits poden enganyar-nos, especialment en els somnis. L'argument del somni destaca la inconsistència entre la realitat i les experiències oníriques, però Descartes assenyala que algunes veritats, com les matemàtiques, semblen resistir aquest dubte. Introdueix el concepte del geni maligne, una entitat que podria enganyar-lo en tots els aspectes. Finalment, resol el dubte afirmant la veritat...

La intuïció i la deducció en Descartes

La intuïció és la idea que es presenta a la meva ment com a autoevident; no pots fallar. Són idees immediates, no necessites una deducció. Són innates i presenten una claredat i distinció.

Les deduccions són les premisses.

Deduccions sobre l'univers

• Descartes entén el món com una cosa plena de matèria.
• No pot ser un món finit com el d'Aristòtil, però tampoc infinit com dirà Newton; l'univers és indefinit.
• Si l'espai és ple, tot és mecànic. Cap moviment el fa una divinitat; la matèria es mou perquè es mou la matèria; si moc alguna cosa, li afecta a tot.
• Negació de la gravetat. Vòrtex: remolí de matèria que envolta un element que es mou.
• L'experiència és vàlida quan ja no es pot deduir.