Fonaments de la Lògica i Fal·làcies Argumentatives
Fonaments de la Lògica i l'Argumentació
La validesa d'un argument no depèn de que els enunciats que el componen siguin vertaders o falsos, sinó de si, entre premisses i conclusió, existeix una conseqüència lògica.
Conceptes Bàsics de Lògica
- Sil·logisme: Discurs compost de tres enunciats simples: dues premisses i una conclusió.
- Arguments deductius: Es basen en sil·logismes.
- Inferència: Donar una conclusió a partir d'arguments previs.
- Exemple correcte: Si tinc fred, em poso un abric; tinc fred, per tant, em poso un abric.
- Sense inferència: Si fa sol aniré a la platja; fa sol, per tant, aniré al cine.
Variables i Constants Lògiques
Variables: Signes diferents (p, q, r, s).
Constants: Signes amb un sentit fix que serveixen per enllaçar variables (com +, -, x o /).
Connectors Lògics
- Negació (¬): No.
- Conjunció (^): I.
- Disjunció (v): O.
- Condicional (→): Si... aleshores.
- Bicondicional (↔): Si i només si...
Regles d'Inferència Principals
- Modus Tollens: Si a, llavors b; no b, per tant no a. (Exemple: Si fa sol és de dia; no és de dia, per tant no fa sol).
- Modus Ponens: Si a, aleshores b; a, per tant b. (Exemple: Si fa sol, aleshores és de dia; fa sol, per tant és de dia).
- Modus Ponendo Tollens: O bé a, o bé b; a, per tant no b.
Principals Fal·làcies Argumentatives
- Atac a l'home (Ad Hominem): Atac a la persona que formula l'argument en lloc de l'argument mateix. La persona A afirma B; la persona C afirma que hi ha quelcom objectable en A, per tant B és fals o objectable.
- Afirmació del conseqüent: Si p, aleshores q; q, per tant p. (Exemple: Si plou fa fred; fa fred, per tant plou).
- Negació de l'antecedent: Si p, aleshores q; no p, per tant no q.
- Apel·lació a l'autoritat (Ad Verecundiam): S'espera que s'accepti la veritat per qui ho diu i no per allò que diu (exemple: George Clooney i el cafè).
- Apel·lació a la majoria (Ad Populum): A afirma B; es diu que la majoria de la gent diu B, per tant B és cert.
- Apel·lació a la tradició: Les raons que van motivar un determinat comportament o raonament en l'antiguitat continuen sent vàlides.
- Apel·lació a la novetat: Millor pel simple fet de ser nova o moderna (exemple: "arriba el disc més esperat").
- Argument per silenci i apel·lació a la força (Ad Baculum): Sostenir la validesa d'un argument basant-se en la força o l'amenaça de l'ús de la força. Si X no accepta que P és veritable, aleshores passa G (atac cap a X); per tant, P és veritable.
- Apel·lació a la riquesa (Ad Crumenam): Argument vàlid pel fet que la persona que l'ha formulat és rica.
- Argumentum ad nauseam: Repetició constant d'una idea per fer-la semblar veritat (exemples: debats sobre l'existència de Déu o propaganda nazi).