Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Ètiques Materials: El Fi de l'Acció

Són les teories ètiques més antigues. Busquen un objectiu o un fi que estableix si l'acció és bona o dolenta. El valor moral es troba en la consecució d'aquest fi.

• Eudemonisme (Aristòtil): La Recerca de la Felicitat

  És la teoria de la felicitat (eudaimonia), impulsada per Aristòtil. Aquest reconeix tres idees inicials de felicitat (plaer, poder i fama), però les troba incompletes, ja que poden comportar altres sentiments.

  Aristòtil afegeix la virtut com a idea completa de felicitat. La virtut és un terme mig entre dos extrems (vicis), on un és defecte i l'altre és excés. Aquest terme mig està establert per la raó. Aristòtil diu que hi ha 36 felicitats (virtuts) i, per tant, 72 vicis.

• Cinisme:

Branques de la Filosofia

1. Raó Teòrica i Raó Pràctica

• Ús Teòric de la Raó: Consisteix a utilitzar la nostra raó per conèixer.
  • Raó Teòrica: Lògica, Metafísica, Epistemologia, Antropologia.
• Ús Pràctic de la Raó: Consisteix a emprar la raó per actuar.
  • Raó Pràctica: Ètica, Filosofia Política, Estètica.

2. Lògica

Part de la filosofia que estudia els raonaments.

• Sofisme: Raonament utilitzat amb la finalitat d’enganyar.

  Exemple: Em vaig posar la camisa blanca i vaig suspendre; aquest color em dona mala sort (fal·làcia de causa falsa).

• Fal·làcia: Raonaments que a primera vista semblen ben construïts, però en realitat són incorrectes.

3. Metafísica

Part de la filosofia que estudia la realitat, buscant anar més enllà de la física....

1. Principis de l'Evidència Cartesiana

1.1. L'Estratègia Cartesiana

Només afirmaré com a veritat allò que per mi és evident (resisteix tot dubte possible).

L'estratègia cartesiana és doble:

• i) En el Tractat dedicat a l'obtenció del coneixement (Tdedicat a l'obtenció del cc): Tractar allò probable, fins i tot allò molt probable, com si fos fals.
• ii) En el Tractat dedicat a l'acció i a la decisió del fer (Tdedicat de l'acció): Tractar allò probable, sobretot allò molt probable, com si fos fals.

1.2. Veritats Matemàtiques (Bàsiques)

Model d'evidència.

1.3. Resposta Cartesiana a l'Escepticisme

L'escepticisme sosté que l'home no pot afirmar res com a veritat amb total seguretat, ja que sempre podem trobar un motiu de dubte. Això es...

Les quatre regles del mètode

La filosofia presentava problemes complexos que, si es dividien, permetien arribar a una veritat:

• Regla I (Evidència): Enunciació del criteri de la veritat. Cal prendre precaucions per no caure en l’error.
• Regla II (Anàlisi): Hem de descompondre les qüestions més complexes i confuses en elements més simples que puguem entendre i resoldre amb claredat.
• Regla III (Síntesi): Partint dels conceptes simples, cal remuntar-se a les qüestions més complexes mitjançant la deducció: intuint les connexions entre aquests i relacionant-los.
• Regla IV (Enumeració): Revisar i corregir els errors que s’hagin pogut produir.

Tres raons per les quals es justifica el dubte

Es van aplicar diversos criteris de dubte i es van...

Tercera Meditació: El criteri de certesa

En aquesta meditació, Descartes analitza la necessitat d’examinar si hi ha un Déu i si aquest pot ser enganyador. Per fer-ho, analitza l’únic material amb què compta: les idees que pensa el jo.

Tipus d'idees

• Innates: són les idees nascudes amb mi (com la infinitud o la perfecció).
• Adventícies: són aquelles idees que semblen provenir de l’experiència externa (per exemple, la idea de cavall).
• Factícies o fictícies: són aquelles construïdes per mi mateix mitjançant la manipulació d’idees externes (per exemple, un unicorn).

Arguments sobre l'existència de Déu

• Argument de la infinitud: Jo no puc ser la causa de la idea d’infinitud; hi ha d’haver alguna cosa en el món, distinta de mi,

Concepte i classes de dret

El dret és un sistema de regles públiques que regeix les relacions entre les persones i que compta amb el suport del poder coactiu de les institucions polítiques.

Dret natural i dret positiu

Dret natural: És el conjunt de regles de caràcter universal i superior enfront de les legislacions concretes dels estats. Serveix de criteri per jutjar els sistemes jurídics.

Dret positiu: És el conjunt de lleis vigents en un determinat país.

Els defensors del positivisme jurídic consideren que no existeix el dret natural, mentre que els iusnaturalistes defensen la prioritat del dret natural. Existeix una posició intermèdia que, sense admetre un suposat dret natural, considera que hi ha uns principis suprems de dret —com...

Tipus d'Idees: Sensació i Reflexió

El coneixement s'origina a partir de dos tipus principals d'idees:

• Sensació: L'abastiment d'idees a l'enteniment mitjançant la derivació de les coses externes.
• Reflexió: La comprensió de les pròpies operacions de la ment, és a dir, les operacions internes.

John Locke i l'Empirisme

John Locke és un filòsof empirista que busca el coneixement basat en l'experiència, excloent l'innatisme com a fonament del saber. Defensa la teoria de la taula rasa, la qual postula que som éssers que únicament obtenim informació pels sentits i naixem sense coneixements predeterminats.

Origen del Coneixement: Sensació i Reflexió

Només l'experiència pot ser l'origen del nostre coneixement, formant representacions mentals...

Pensament de Hume

En primer lloc, Hume pretén crear una ciència de l'home. Els seus objectius són:

• Esbrinar què pot conèixer l'home.
• Analitzar el principi de causalitat.
• Conèixer les accions morals humanes.

Principi de l'empirisme

En la ment tenim impressions sensibles (allò que queda reflectit directament en la ment, com la percepció d'un bebè) i impressions de reflexió (com la tendresa en recordar el bebè). Per tant, no s'accepten les idees innates; tot el coneixement es fonamenta en l'experiència. L'origen de les idees és la sensibilitat. Els esdeveniments s'expliquen mitjançant la relació de causa i efecte. Els fets mai no poden ser provats amb anterioritat a la seva aparició; depenen de l'experiència.

Crítica al principi de

La Il·lustració: L'Esperit del Segle XVIII

Què va ser la Il·lustració?

La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l'Europa del segle XVIII. Les seves idees van inspirar esdeveniments clau com la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.

Precedents Intel·lectuals

Els seus precedents fonamentals foren dos pensadors anglesos:

• Isaac Newton: Gran introductor del mètode científic, fonamentat en l'observació i la posterior comprovació dels fets.
• John Locke: Va criticar obertament el poder absolut i va plantejar la divisió de poders.

Principis Fonamentals de la Il·lustració

Els il·lustrats van propugnar una fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre i explicar el món....

1. Evolució de la Historiografia

L'evolució de la historiografia implica una anàlisi elaborada que abasta el discurs i la metodologia. La historiografia no s'interessa directament pels esdeveniments, sinó per com han estat escollits, captats i representats pels autors d'obres històriques.

L'Escola dels Annales

• Marc Bloch i Lucien Febvre: Fundadors a Estrasburg, 1929.
• La creació de la revista Annales d'histoire économique et sociale va canviar la historiografia.
• Va superar les deficiències i limitacions de l'Antic Règim.
• Transició de la historiografia descriptiva a l'analítica.
• La revista no es va crear per establir una nova filosofia de la Història, sinó per un esperit d'insatisfacció i recerca.
• Va convidar els historiadors a canviar