Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Els Sofistes: Relativisme i Ensenyament Elitista

Els Sofistes es movien en espais tancats, als quals només hi tenia accés la gent més poderosa. Transmetien el coneixement a canvi de diners, cosa que anava en contra de l’espiritualitat del saber i va ser molt criticat. Creien que no hi havia una veritat per sobre de les altres (relativisme).

Sòcrates: El Qüestionament de la Societat

Sòcrates qüestionava la societat i va començar a ser mal vist. El consideraven un personatge perillós, ja que amb les seves idees qüestionava l’existència dels déus.

El Mètode Socràtic: El Camí cap al Saber

El mètode socràtic es planteja la manera d’arribar al saber de les coses. Sòcrates estudia l'ésser humà, vol conèixer-lo per millorar la...

El Realisme Filosòfic

El Realisme és una orientació filosòfica que defensa que coneixem la realitat en si mateixa, i que el nostre coneixement es correspon amb els objectes materials (coses reals i existents).

Els realistes sostenen que les coses materials són reals i existeixen independentment del pensament del subjecte. Per això, creuen que el coneixement s'ha de reduir a la realitat material tal com és, i per tant, ha de deixar de banda les interpretacions subjectives.

Tipus de Realisme

• Realisme Radical

  Considera que el coneixement és una còpia exacta de la realitat i pensa que el món és exactament tal com nosaltres el coneixem.

• Realisme Moderat

  És una postura que considera que existeix la realitat objectiva i que som capaços de conèixer-

Els tipus de fal·làcies

Les fal·làcies són formes de raonament que semblen correctes, però que, quan s'analitzen amb cura, descobrim que no ho són.

• Fal·làcia ad hominem: Són argumentacions que semblen veritat, però no ho són. Es nega l'opinió d'algú sense fer referència al contingut de l'opinió, sinó basant-se en una crítica a la persona que la fa. Exemple: No faig cas del que em diu el David perquè ell no és de fiar.
• Fal·làcia tu quoque: Significa "tu també". És quan t'acusen d'alguna cosa i la persona que t'acusa també ho ha fet. Exemple: No estudio tot el que el meu pare considera que hauria d'estudiar, però ell va deixar els estudis perquè feia el mateix.
• Fal·làcia ad baculum: Es dedueix una conclusió recolzant-

Crítica d'Aristòtil a Plató

Aristòtil i Plató mantenen certes distàncies i pensen de maneres molt diferents. Per a Aristòtil, certs pensaments que manifestava i expressava Plató no eren del tot certs, així que Aristòtil va formular una mena de crítica sobre Plató basada en els punts següents:

Diferències Fonamentals: Idea vs. Substància

• Plató creia en el dualisme, al qual Aristòtil s'hi oposà de manera rotunda.
• Mentre que per a Plató tot girava al voltant del terme idea, per a Aristòtil tot gira al voltant del concepte de substància i essència.
• Com que per a Aristòtil no existia el dualisme, per a ell les essències no existien separades.

La Substància i l'Hilemorfisme

Per tal d'explicar el concepte de substància, Aristòtil...

René Descartes: El Pare de la Filosofia Moderna

Descartes és considerat el primer filòsof modern per la seva importància centrada en el subjecte de coneixement (el Jo).

Influenciat per l'escolàstica, la seva motivació era establir una filosofia com a saber universal. La pràctica mostrava una infinitat de teories que conduïen a l'escepticisme a causa de la manca d'un mètode de coneixement fiable.

Les Meditacions Metafísiques i el Mètode Cartesià

A les seves Meditacions Metafísiques, Descartes elabora un mètode racional guiat per quatre regles fonamentals (el mètode cartesià):

• Regla de l'evidència: No acceptar com a veritable cap cosa si no se'ns presenta de manera clara i distinta a la ment.
• Regla de l'anàlisi: Dividir els problemes

Accés al coneixement i tipus

Seguidament, en el capítol sis i següents, argumenta que el coneixement s’extreu a partir de l’anàlisi dels fenòmens; així mateix, arriba a plantejar una distinció sobre els dos tipus d’accés al coneixement.

Accés directe i accés indirecte

En l’accés directe obtenim un coneixement per mitjà de les dades sensorials, sense cap intermediari. Ho podem expressar lingüísticament, però només se centra en el que jo crec com a individu particular.

A més a més, segons l’autor, podem obtenir coneixement mitjançant l’accés indirecte o la inferència, en el qual es realitza la crítica. El mateix principi d’inducció no pot ser ni demostrat ni refutat mitjançant l’experiència; si resulta conegut,...

Sebastião Salgado: Obertura al Diàleg i Transformació

Sebastião Salgado és un fotògraf excepcional, les obres del qual han estat valorades per la seva obertura al diàleg, tal com defensava Bohm. Aquesta capacitat de diàleg es manifesta clarament en la seva trajectòria: malgrat haver estat un fotògraf social durant tota la seva vida, va canviar de rumb per centrar-se en un fotoreportatge sobre la naturalesa.

Canvi de Rumb i Compromís amb la Natura

Si Salgado ja demostrava al llarg de la seva carrera no témer qüestionar el que havia après, en aquesta darrera etapa posa encara més èmfasi en aquesta actitud. Ens mostra que mantenir-se obert a la comunicació és vital, fins i tot amb la natura.

El Projecte de Replantació

El seu primer...

Teoria política: L'origen de l'Estat

Ens centrarem en el Segon tractat sobre el govern civil de John Locke, una obra que va ser una gran influència per a tots aquells que es van oposar a la monarquia absoluta i al dret diví dels reis.

Primer tractat sobre el govern civil

• En aquesta obra, Locke analitza la visió patriarcal que entenia que el poder es transmetia de pares a fills i que provenia del poder diví (originat en Adam).

Locke considera aquesta visió inacceptable, ja que implica que els ciutadans no poden prendre decisions i, per tant, els nega la seva condició humana. Critica el poder absolut i la idea que el govern hagi d'actuar com un pare. Locke defensa que el poder ha d'estar dividit: els que fan les lleis no poden ser els mateixos...

De quina manera influeix la filosofia en la conducta humana?

A part de la seva utilitat teòrica, la filosofia també té una utilitat pràctica en influir en la conducta humana, tot i que aquesta utilitat és a llarg termini. El contacte amb les grans obres filosòfiques fomenta una actitud filosòfica davant els problemes de la vida. Aquesta actitud es caracteritza pel fet de dubtar de tots els coneixements que es presenten com a segurs i immutables.

La filosofia ensenya tècniques de defensa contra les envestides dels discursos pseudocientífics o les ideologies dominants. Ofereix una teràpia per prevenir o curar les anomalies espirituals que provoca la societat moderna.

Característiques del discurs pseudocientífic vs. científic

Mario Bunge,...

La Filosofia de la Ciència i el Mètode Científic

• La filosofia de la ciència es comença a diferenciar i es crea una metodologia pròpia (G. Galileu, segle XVI).
• La ciència es va independitzar de la filosofia i va desenvolupar mètodes propis.

La Ciència Moderna: La Revolució Científica

• Galileu és considerat el primer científic modern, revolucionant la manera de fer i entendre la ciència.
• Va impulsar una Revolució Tecnocientífica, sent un dels primers a utilitzar instruments per als seus estudis (en el seu cas, el telescopi).
• Galileu, Copèrnic, Newton, etc., són els protagonistes de la Revolució Científica.
• A partir d'aquesta revolució, es crea un llenguatge artificial (científic i propi).

El Mètode de G. Galilei

Experimentació

• Creació