Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Ciència i Tipus de Ciències

La ciència és un mode de conèixer alguna cosa. La paraula ciència és anàloga, ja que existeixen molts objectes de coneixement i molts mètodes diferents per conèixer-los.

La ciència és una activitat humana que dóna lloc a un cos sistemàtic i organitzat de coneixements que es basa en lleis o principis generals. La ciència utilitza un mètode adequat a allò que investiga i els seus resultats poden ser compartits.

Classificació de les Ciències

Les ciències poden classificar-se de diferents maneres segons el seu mètode o el seu objecte de coneixement. La classificació principal separa:

• Ciències Formals
• Ciències Empíriques

Dins de les ciències empíriques, cal distingir entre:

• Ciències Naturals
• Ciències

...

...

La intuïció i la deducció en Descartes

La intuïció és la idea que es presenta a la meva ment com a autoevident; no pots fallar. Són idees immediates, no necessites una deducció. Són innates i presenten una claredat i distinció.

Les deduccions són les premisses.

Deduccions sobre l'univers

• Descartes entén el món com una cosa plena de matèria.
• No pot ser un món finit com el d'Aristòtil, però tampoc infinit com dirà Newton; l'univers és indefinit.
• Si l'espai és ple, tot és mecànic. Cap moviment el fa una divinitat; la matèria es mou perquè es mou la matèria; si moc alguna cosa, li afecta a tot.
• Negació de la gravetat. Vòrtex: remolí de matèria que envolta un element que es mou.
• L'experiència és vàlida quan ja no es pot deduir.

...

esports sense coperació i sense oposicio: participa sol, no s'enfronta de manera directa a un adversari intenta participar lo millor k pot en el seu esport per guanyar a altres esportistes, no tracta de competició sino de altres tipus de fites, i d'alguna mantera competeix contra ell amteix o contra d'altres EX: esqui muntanyisme
esport sense cooperacio amb oposició: el esportista practica sol pero enftrotant-se directament amb el contricant EX: tennis, esgrima
esports de cooperació pero sense oposició: es en grups amb un objectiu comú pero no hi ha confrontacio directa EX: curses de relleus, rem per equips.
esports de cooperacio-oposició: es un grup de jugadors que cooperen per assolir un objectiu comú en que s'enfronten directament amb...

Ètiques Materials (de Màxims)

Plató

Intel·lectualisme moral socràtic: el virtuós coneix la idea de Bé i, per tant, fa el bé. Qui fa el mal ho fa per ignorància.

Aristòtil

Teleològica/eudaimonista: el virtuós és qui és prudent, i la prudència porta a la felicitat.

Epicur

Hedonista: la virtut està en el plaer (plaers austers). El màxim plaer és l'amistat, que condueix a la felicitat.

J.S. Mill

Conseqüencialista: fer allò útil per a la felicitat general.

Ètiques Formals (de Mínims)

Kant

Ètica a priori i universal: el virtuós actua per deure, seguint l'imperatiu categòric (obligació autoimposada incondicionada). Voluntat bona.

Rawls

Teoria de la justícia: el virtuós aplica la imparcialitat (vel de la ignorància). Maximin: fórmula...

Llibertat i Determinisme

Una característica bàsica de les accions humanes és que han de ser voluntàries i lliures. Per això és important saber què entenem per llibertat i mirar d'aclarir si la llibertat existeix realment. Per definir llibertat es pot diferenciar en dos sentits:

• Llibertat Externa o d'Acció

  És la possibilitat d'actuar en un marc social sense que res ni ningú ens ho impedeixi; sense que hi hagi restriccions que impossibilitin les nostres accions. És la llibertat de l'àmbit polític i jurídic. Fa referència a l'aspecte objectiu de l'acció. A partir del marxisme es fa una distinció que es diferencia de la llibertat externa: positiva/pràctica o negativa/teòrica.

  • Negativa o Teòrica

    La llibertat externa és negativa quan

...

El Canvi Científic i les Branques de la Filosofia

Lakatos: Programes d'Investigació

El model de Lakatos, conegut pels seus programes d'investigació o cinturons de protecció, representa l'últim model de canvi científic. Lakatos sosté que en un moment històric determinat sempre hi ha dues teories científiques determinants. Afirma que si una teoria falla alguna vegada, fallarà cada vegada més. Davant d'això, els científics busquen una teoria alternativa; però si no en tenen, les anomalies buscaran alternatives ad hoc (per a això).

Paul Feyerabend: Contra el Mètode

Paul Feyerabend, amb la seva obra "Contra el Mètode", proposa una teoria anarquista del coneixement. La seva premissa principal és que "tot val", negant l'existència de...

Funcions de l'Ànima

Nutritiva

• Vegetals
• Animals
• Humans

Sensitiva i Motriu

• Animals
• Humans

Pensant

• Humans

Ètica

L'ètica i la política formen part de la filosofia pràctica, on el coneixement no és exacte com en les ciències teòriques. L'ètica tracta de la bona vida individual, mentre que la política ho fa a nivell col·lectiu. Ambdues estan interrelacionades; la bona vida individual només és possible en una comunitat ben organitzada.

Teleologia i Eudaimonisme

Tota conducta persegueix un fi, i tot fi és un bé (teleologia). Alguns fins són mitjans per a altres, però ha d'haver-hi un fi últim que sigui el bé suprem. Aquest fi últim s'anomena felicitat (eudaimonía), encara que cada persona la defineix de manera diferent. La felicitat és l'...

...

Realitat com a Representació

Allà fora, aquí dins

Què és això que diem realitat? (Exemple: p. 37) Tot el que descrivim és el que anomenem realitat. Però: què és? Alguna cosa que és en quan en tenim consciència (succeeix en el nostre cervell). Doncs suposem que, a més d'existir al nostre cap, també ho fa allà fora.

Conclusió: per a nosaltres, la realitat és el coneixement que en puguem tenir. Així diferenciem:

• La realitat (allà fora)
• La nostra representació mental de la realitat (en el nostre cervell)

Corrents Metafísiques

1. Realisme metafísic

Diu que sí que existeix la realitat fora de la ment. El que és real té una existència independentment del nostre coneixement.

2. Idealisme metafísic

Només certesa de les idees en la...