Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

David Hume: Epistemologia i Moral

El Coneixement de les Qüestions de Fet

Hume tracta en aquest text el coneixement de les qüestions de fet o fets d’experiència. Segons la seva filosofia, aquest coneixement es basa exclusivament en l’experiència i en l’hàbit de percebre la repetició d’una relació entre causa i efecte. No coneixem una connexió necessària entre els fets, sinó només la seva successió constant. Així doncs, la relació causal no és una veritat racional, sinó una inferència que fem per costum a partir de l’observació del passat.

Definicions Clau en Hume

a) "Poders pels quals actuen els cossos": Són aquells poders ocults rere les qualitats sensibles a partir dels quals es pot entendre racionalment la connexió...

El Dubte Metòdic de Descartes

Per a Descartes, només és veritat allò indubtable, per la qual cosa eliminà les idees, coneixements i creences que no apareguessin dotats d'una certesa absoluta. Aquest dubte és universal, metòdic i teòric. Descartes no es proposa dubtar de cadascuna de les idees, sinó que qüestiona cadascun dels fonaments d'aquestes idees.

En una primera fase del dubte, les raons més òbvies per dubtar dels nostres coneixements es troben en:

• Les fal·làcies o enganys dels sentits: Aquests poden dur a l'error.
• La impossibilitat de distingir la vigília del son: Aquesta dificultat planteja la possibilitat de dubtar de l'existència de les coses.
• La hipòtesi del Déu enganyador o Esperit Maligne: Descartes planteja la possibilitat

Anàlisi Filosòfica de Plató: El Bé i el Coneixement

Llegeix el següent text i respon les preguntes que tens a continuació:

i cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública.

El Bé com a Fonament de la Saviesa

L'última frase del text subratllada significa que el Bé és el fonament de la veritat i el coneixement en el món de les idees. Per actuar amb saviesa i justícia, és imprescindible comprendre el Bé. Plató sosté que el Bé representa la veritat suprema i que, en entendre'l, podem esdevenir individus més justos.

Relació amb el Mite de la Caverna

Sí, hi ha una relació directa amb el Mite de la Caverna. En aquest mite, Plató il·lustra com els presoners només perceben...

L'Estat Just Segons Plató

Teoria de les Idees de Plató

• Món intel·ligible (ciència): Món de les formes pures que constitueixen la realitat.
• Món sensible (opinió): Món de les coses, fets i matèria. Els objectes són còpia de les formes pures.
• Idees per Plató: Allò objectiu i real. Són úniques, eternes (alienes al temps) i invisibles.

El Mite del Demiürg (Timeu)

• Demiürg: Ment ordenadora. Agafa una matèria caòtica i hi insereix les idees, donant com a resultat el Cosmos (món visible, de les coses).
  MATÈRIA CAÒTICA + IDEES = COSMOS
• Déu cristià: Aquell que només crea (diferent del Demiürg que ordena).

El Mite de la Caverna (La República)

• Dins: Atrapats dins el nostre cos, ignorants. Creuen les ombres.
• Sortint: Filòsofs amb dubtes.
• Fora: Món de les idees i

Anàlisi d'una Implicatura Conversacional de Grice

Exemple: Carta de Recomanació per a una Feina de Filosofia

Utterance: "El candidat és molt puntual i fa bona lletra."

Implicatura: Aquest no és un bon candidat.

Derivació de la Implicatura (Cas Pràctic)

1. El parlant ha escrit una carta de recomanació per a una feina de filosofia i tot el que ha dit és que el candidat és molt puntual i fa bona lletra.
2. El parlant actua d’acord amb el Principi de Cooperació (PC) i les màximes conversacionals.
3. Si el parlant, en la seva carta, només m’hagués volgut comunicar que el candidat és puntual i fa bona lletra, estaria violant la màxima de Relació (atès que fer o no bona lletra i ser puntual no ens diu res important de cara a saber si aquesta

Introducció a la Crítica de la Raó Pura

La Metafísica en Kant: Possibilitat i Límits

Al començament de la Crítica de la Raó Pura (CRP), Kant està interessat en la possibilitat de la metafísica, és a dir, si es pot tenir un coneixement rigorós sobre Déu o la immortalitat de l’ànima. Però després explica dues diferències que indiquen que la metafísica està per sota de la ciència.

Diferències entre Ciència i Metafísica

Aquestes diferències són que en la ciència hi ha progrés, mentre que en la metafísica sempre es debaten les mateixes qüestions que en l’època de Plató. A més, els científics es posen d’acord en les seves teories, mentre que els metafísics no. Per això, Kant es pregunta si és possible la metafísica...

El problema de l'elecció col·lectiva

Les regles d'elecció col·lectiva poden basar-se en les preferències individuals entre les diferents alternatives, a més de la intensitat d'aquestes preferències. La teoria de l'elecció col·lectiva s'ha centrat en l'ordre de les preferències, així poden evitar el debat sobre la possibilitat de comparar o no utilitats i a més perquè a les societats democràtiques les decisions s'adopten per votacions.

Regles de l'elecció col·lectiva

Hi ha individus que prefereixen gast públic elevat amb impostos baixos i d'altres al contrari.

Segons Arrow: Els Cinc Requisits

• Domini no restringit: El mecanisme d'elecció ha de funcionar per a qualsevol conjunt de preferències individuals.
• Optimalitat de Pareto feble:

Plató i el Racionalisme: La Raó com a Via al Coneixement

La filosofia de Plató (427 aC-347 aC), encara que ell mateix no ho formulés amb aquest terme, es pot classificar com a racionalista. Per tant, considera que l'única manera veritable de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. Aquesta postura s'oposa a l'empirisme, corrent filosòfic vinculat a Aristòtil (384 aC-322 aC), el seu deixeble, el qual considera que el coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta.

Fonamentació del Coneixement Racionalista

El racionalisme és el corrent filosòfic que sosté que l'experiència no és una font de coneixement fiable,...