Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

El Dubte Metòdic de Descartes

Descartes inicia la seva recerca de la veritat a través del dubte metòdic, posant en qüestió tot allò que pot ser dubtós. Aquest procés el porta a considerar diversos arguments per fonamentar el seu dubte radical:

Argument del Somni

Encara que sigui d’una manera enganyosa, si podem pensar que estem en un lloc i en un moment, ha de ser perquè existeix un món en el qual puguem imaginar que hi som. Quan somiem, tot el que envoltava la situació somiada era un món que tenia un ordre. Sovint, però, té un punt d’absurd. En el moment de despertar, tot aquest món desapareix. Per tant, el món pot ser fruit d’un somni.

Si estiguéssim en un somni, la relació amb el món no seria tan directa. El món físic...

Descartes

Coneixement de la realitat: Límits del coneixement

Podem obtenir dos tipus de coneixement:

Qualitats primàries

Són aquelles qualitats que pertanyen als objectes reals i que són conegudes per la raó. És tot allò matemàtic, geomètric, etc., és a dir, allò quantitatiu, matematitzable i que es pot analitzar amb números. Ens porta a coneixements objectius. Pertany a l'episteme.

Qualitats secundàries

Són aquelles qualitats que captem pels nostres sentits. Són aquelles coses qualitatives i no quantificables, com impressions de color, gust, olfacte, oïda i tacte. Ens aporten coneixements subjectius. Pertany a la doxa.

Mètode Cartesià

El mètode cartesià segueix el sistema axiomàtic-deductiu, en què s'estableixen uns principis...

Dogmatisme, Escepticisme, Criticisme i Relativisme

Dogmatisme: És una posició filosòfica que afirma la possibilitat d'accedir a tots els coneixements de la realitat que ens envolta a través de la raó.

Escepticisme: És un pensament filosòfic que s'enfronta al dogmatisme, ja que refusa la raó i defensa que la realitat depèn de la persona.

Criticisme: Tenia com a objectiu eliminar la polèmica entre l'escepticisme i el dogmatisme. El criticisme defensava que el saber tenia limitacions, a la vegada que les nostres capacitats cognitives.

Relativisme: És un pensament filosòfic que diu que quelcom està vinculat a una altra entitat i, per tant, no és absolut.

Tipus de Ciència

Ciència natural: Física, biologia, química, astronomia, geologia....

Crítica de la Teoria de les Idees

Aristòtil critica la teoria de les Idees de Plató argumentant que:

• El món de les idees és una duplicació innecessària del món sensible.
• Les idees no poden explicar el naixement ni el canvi de les coses sensibles, ja que són immaterials i fixes.
• Les idees no poden ser l'essència de les coses, ja que són transcendents a elles; l'essència ha de ser immanent.
• Dir que les idees són el model de les coses no explica res. La semblança és recíproca (argument del tercer home).
• Fa falta una causa eficient per explicar el sorgiment de les coses.

No obstant això, Aristòtil està d'acord amb Plató en què:

1. Hi ha una essència comuna.
2. El veritable coneixement és d'allò universal.
3. La raó és imprescindible per

Kant: L'Ètica Formal

L'ètica d'Immanuel Kant és una ètica formal, en contraposició a les ètiques materials.

Crítica a les Ètiques Materials

Kant critica les ètiques materials per ser:

• Empíriques: Necessiten l'experiència per adquirir el coneixement moral (a posteriori).
• Hipotètiques: Els seus imperatius es basen en suposicions condicionals (si vols X, fes Y).
• Heterònomes: Les normes morals són imposades des de fora de la pròpia raó de l'individu (per una autoritat, Déu, la societat, etc.).

Característiques de l'Ètica Formal Kantiana

En contrast, l'ètica formal de Kant és:

• A priori: Independent de l'experiència.
• Categòrica: Els seus mandats són absoluts i incondicionals.
• Autònoma: La llei moral sorgeix de la pròpia raó de l'individu.

Descartes

El Criteri de la Veritat: Dubte Metòdic

• S’inspira en l’escepticisme (la veritat no existeix, i tot són il·lusions), però no és el mateix.
• Descartes creu necessari construir nous fonaments per al coneixement modern.
• L’objectiu del dubte metòdic és descobrir la veritat, ja que la veritat existeix.
• Amb aquest mètode, busca uns principis evidents i indubtables, per tal d’eliminar les opinions i les creences que hem rebut amb l’educació.
• Aplicació sistemàtica: Hem de posar en dubte els fonaments en els que es basa el nostre coneixement.
• La font principal del coneixement és la raó, però diu que no ens podem fiar dels sentits.
• La hipòtesi del geni maligne diu que no podem negar la possibilitat que existeixi un geni que ens

Què diu Locke sobre les idees?

Descartes, en la seva Meditació, identifica tres tipus d'idees: les innates, les fictícies i les adventícies. Locke, com a hereu de Descartes, segueix un enfocament similar, però només reconeix dos tipus d'idees: les fictícies i les adventícies. Atès que les idees fictícies no són rellevants per a la qüestió del coneixement, Locke centra tota la seva atenció en les idees adventícies, que, segons ell, són les úniques que poden fonamentar el coneixement.

Què són les idees?

"Idea" és el terme i la noció més important en la teoria del coneixement de Locke. És un terme que utilitza per a significar l'objecte, el contingut, sigui quin sigui, de la ment quan una persona pensa. Són els materials...

Descartes (Segle XVII)

El Mètode Cartesià

El mètode cartesià serà universal, és a dir, vàlid per a totes les disciplines, i estarà basat en la raó (la capacitat de distingir la veritat de la falsedat). Es tracta de reflexionar a partir de veritats evidents, de forma ordenada, una veritat rere l'altra (pas a pas). Per dur-lo a la pràctica necessitem partir d’unes regles (quatre) que caldrà aplicar de manera activa en la investigació de la veritat.

Regla de l'evidència:

No acceptarem com a vertadera cap cosa que no se’ns presenti de forma clara i distinta en la nostra ment.

Regla de l'anàlisi:

Hem de dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible per poder-los solucionar.

Regla de la síntesi:

Ordenar els meus pensaments,...

Escepticisme

El relativisme cultural sosté que les creences morals varien entre cultures i societats, el que significa que el que es considera moralment correcte o incorrecte pot diferir segons el lloc. El relativisme ètic rebutja la idea de tenir una moral universal per a tota la humanitat, ja que diferents perspectives xocarien. Aquesta postura afirma que cada persona o cultura pot tenir les seves pròpies normes morals sense que hi hagi una manera única de fer les coses. Es pot reconèixer la diversitat cultural sense abandonar una base ètica, però és impossible tenir una moral i ètica no influenciades pel context històric, geogràfic i social. Això fa difícil determinar quines morals són més adequades, i la incapacitat de decidir...

UNITAT 8

1. Ètica: part de la filosofia que té com a objectiu l’estudi de la moral.

2. Moral: conjunt de costums, creences, valors i normes que determinen el comportament de les persones.

3. Judicis de fet: proposicions que expressen la realitat objectiva dels fets, i d’aquesta manera, segons la seva correspondència amb la realitat, podem afirmar si són vertaderes o falses.

4. Judicis de valor: proposicions que no expressen cap realitat (cap fet). Són proposicions subjectives que expressen si un fet satisfà les exigències del que parla.

5. Imperatius: enunciats que presenten simplement la forma de conducta que cal seguir. La seva característica típica, però no necessària, és que el verb es presenta en mode imperatiu.

6. Ètica teleològica: