Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

Les Paraules i les Coses: Llenguatge, Pensament i Realitat

A través de les paraules, signes convencionals, representem una realitat o essència de les coses, el concepte. Aquesta relació es pot esquematitzar en la triada:

• Concepte / Pensament
• Cosa / Realitat
• Paraula / Llenguatge

Hi ha una equivalència recíproca entre llenguatge, pensament i realitat.

Llenguatge i Realitat: La Cerca del Coneixement

• A través de les paraules que denoten conceptes, pretenem definir la realitat objectiva. Això és el que anomenem coneixement. Pels medievals, el coneixement, i la veritat com a conseqüència, no era més que una adequació entre el pensament i la realitat.
• Les nostres paraules-conceptes representen la realitat en si?
• El problema és: quina “realitat

Conceptes Fonamentals de la Filosofia Cartesiana

Claredat

És la qualitat que posseeix una presència directa i immediata (nitidesa).

Distinció

Que sigui intuïda per la seva peculiaritat individual sense barrejar-se amb cap altra (diferent).

Intuïció

Espècie de llum natural que permet que la raó capti immediatament idees simples sense possibilitat de dubte o error.

Deducció

Mode de coneixement per mitjà del qual la raó descobreix les connexions que es donen entre les idees simples. En el sentit en què s'utilitza en les matemàtiques, s'obtenen unes veritats a partir d'unes altres.

Dubte Metòdic

Procés basat en la negació de la possible veritat de tot allò de què es pugui dubtar, amb la intenció de desvelar algun enunciat o idea que compleixi...

René Descartes: Racionalisme i Mètode

Descartes, un destacat racionalista, va fonamentar la ciència en l'experiment i la matemàtica. Creia fermament en l'existència de les idees innates. La seva filosofia es caracteritza per la defensa de la raó com a única i universal, inherent a tots els éssers humans. El seu objectiu principal era assolir un coneixement cert i indubtable.

Va plantejar dos tipus de dubtes: el raonable i l'hiperbòlic (exagerat). Creia en Déu i en l'ànima immortal.

Les Meditacions Metafísiques de Descartes

Meditació Tercera: L'Existència de Déu

En aquesta meditació, Descartes proposa la idea d'un ésser infinit i perfecte: Déu. Si Déu és així, és bo i, per tant, no existeix el geni maligne. Això li permet recuperar...

La Visió de Plató: Un Model de Societat Ideal

El Pla d'Estudis Platònic

Plató dissenya un veritable pla d'estudis que dura 17 anys, fonamental per a la formació dels ciutadans de la seva utopia.

Segons Plató, per ser guardià calia estudiar disciplines com la música, les matemàtiques i l'astronomia, entre altres.

El Govern dels Savis: Els Filòsofs-Reis

Els millors dels guardians són els que faran l'última fase d'estudis i es dedicaran a la política. Entre els 45 i els 50 anys és l'edat en què una persona pot esdevenir governant.

Plató defensa que el savi ha de governar sense lleis, perquè les lleis són limitants. Aquest savi és una persona que sap què és el BÉ (i, per tant, la perfecció); per tant, no necessita lleis per governar,...

L'ésser humà

Els humans som uns éssers especials, ja que estem compostos per cos (natura material) i ànima (ésser immaterial). L'ànima és la forma substancial primera del cos, que fa que aquest pertanyi a l'espècie humana, però només quan està unida al cos i formen la substància, com en els altres éssers vius que estan compostos de matèria i forma.

Característiques de l'ànima humana

L'ànima humana es pot caracteritzar per:

• Substància racional: no té parts, però sí activitat pròpia i, per això, existència independent del cos.
• Immortal: sobreviu al cos per la seva immaterialitat, simplicitat i autonomia, creada per Déu per a cada individu.
• Dotada d’enteniment i voluntat: té les facultats d'intel·ligència i voluntat, que

És possible la ciència segons Hume?

Hume, com a empirista, sosté que la base del coneixement rau en l'experiència: les impressions i les idees (còpies de les impressions) que tenim de la realitat. Per tant, la ciència, com a mètode d'estudi empíric (física, biologia, química...), és possible, ja que podem tenir impressions sensibles d'aquestes matèries. "Esse es percipi", és a dir, tot allò que podem percebre a través dels sentits és objecte de coneixement.

Segons Hume, la necessitat de les relacions causals no es troba en els fets, sinó en la ment que els percep. Qüestiona el determinisme de la ciència moderna i afirma que aquesta no és determinista.

D'on provenen, segons Hume, les nostres idees?

Les idees provenen de les...

Conceptes Filosòfics Clau i Teories de la Veritat

Definicions de Conceptes Fonamentals

Dogmatisme: Postura filosòfica que creu que és possible conèixer la veritat amb total seguretat.

Escepticisme: Paraula filosòfica que nega la possibilitat de conèixer la veritat.

Relativisme: Postura filosòfica segons la qual no existeix la veritat universal i absoluta.

Teocentrisme: Tret fonamental de la filosofia medieval segons el qual el concepte de Déu està al centre de l'explicació de l'univers.

Omnipotència: Capacitat de Déu de fer-ho tot.

Omnisciència: Un dels trets que el cristianisme atribueix a Déu, pel qual Déu tot ho sap.

Transcendència: Que està més enllà del temps i l'espai.

Necessitat: Qualitat que diu que alguna cosa ha d'existir....

La Raó Cordial: Raó, Afectes i Justícia

La Raó Cordial implica que els éssers humans descobrim la veritat i la justícia mitjançant arguments racionals i per mitjà d'afectes i sentiments. El cor no és simplement una força cega, sinó que afecta les emocions. Aquests elements no són oposats a la raó matemàtica pura, ja que ens apliquen al camp de la realitat.

Una persona incapacitada per experimentar sentiments i emocions estaria impedida per refusar la injustícia o per captar el patiment d'altres persones en no poder experimentar la compassió. L'oposició entre la raó i el cor no està justificada, perquè la raó és una facultat preparada per interpretar els projectes del cor, per ampliar-los i confrontar-los entre si.

L'Ésser

El Període Sofista

En el període sofista es plantegen la polis i la llei a la ciutat. Deixa d'interessar la naturalesa i comença a interessar la ciutat. Les lleis de la naturalesa són eternes, no es poden canviar, però les lleis polítiques sí. Canvien quan canvien els nostres interessos. Els grecs es plantegen quin paper té la llei a la ciutat. Això ho fan els sofistes (relativistes) i Sòcrates (adversari dels sofistes, que critica el relativisme i defensa l'universalisme moral). Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho. S'interessaven essencialment per l'home (és a dir, el ciutadà) i pels problemes de retòrica i de dret, en la mesura...

Teoria de l'Educació: Matemàtiques i Dialèctica

En el pensament platònic, l'educació està al servei de l'organització de la societat i de la vida política. Una de les seves missions és formar una elit d'individus savis i justos, destinats a governar l'estat. L'educació dels governants ha d'aconseguir encaminar la seva ànima en direcció al món intel·ligible fins a ser conduïda a la contemplació de les idees eternes. A més, també ha d'encaminar l'ànima cap al bé en si, el qual és la meta del coneixement i el final del procés educatiu. Per a Plató, la política i l'educació filosòfica són inseparables. L'educació del governant filòsof és un procés dur, costós i ple d'obstacles i resistències, perquè el cos arrossega...