Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Primària

John Locke: Epistemologia, Pensament Polític i el Contracte Social

Filosofia i ètica2,4 KB

Coneixement Demostratiu

La ment no coneix de manera immediata, sinó que s’ha d’esforçar: coneix mitjançant el raonament i fent l’ús de proves que no sempre són evidents i s’han de demostrar.

Coneixement Sensible

Mitjançant la sensibilitat coneixem el món. El món vindria a ser la causa desconeguda de les meves idees. Sabem que el món existeix perquè tenim idees, però no coneixem les coses en si mateixes, sinó les idees que ens generen. Per tant, no podem tenir un coneixement evident del món. Per això, Locke ens dirà que el coneixement sensible ens ofereix un menor grau de certesa que els anteriors.

Pensament Polític

Les Idees Polítiques

  • Primer tractat: Locke elabora una crítica a l'absolutisme i a la monarquia de dret diví.
...
Continua llegint "John Locke: Epistemologia, Pensament Polític i el Contracte Social" »

Dualisme Cos-Ànima en la Filosofia de Plató

Filosofia i ètica2,67 KB

COSMOGONIA: Relació entre dos Mons

Gènesi (Origen)

Segons Plató, les coses materials provenen de les idees. L'origen del món s'explica per una tendència natural al desordre:

  • Matèria caòtica material: Existeix però no és res definit.
  • Un Artífex (Deïtat): Causa activa intel·ligent que ordena el caos.
  • Un Model (Món de les Idees): Dóna forma a les coses materials.

TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA: Conèixer és Recordar

L'ànima, en observar la realitat, recorda les idees que ja coneixia prèviament. Aquest record s'activa a través de l'observació:

  • L'observació és l'ocasió per al record.
  • L'ànima troba la idea en ella mateixa.

Dialèctica: Relació entre Idees

Les idees es relacionen a través de la dialèctica de dues maneres:

  • Praairesis (Ascendent)
...
Continua llegint "Dualisme Cos-Ànima en la Filosofia de Plató" »

Filosofia: Formalisme de Kant, Hel·lenisme i Fal·làcies

Filosofia i ètica3,12 KB

Kant i el Formalisme

Kant és un dels principals pensadors del formalisme, un corrent que defensa que la moral no ha de ser un sistema de lleis, sinó un marc que indiqui els criteris a seguir a l'hora de considerar si un comportament és acceptable o no. Kant estableix uns imperatius ètics que mostren com hem d'actuar:

  • Imperatius hipotètics: Són els que ens fan actuar per aconseguir un objectiu.
  • Imperatius categòrics: Són incondicionals i no persegueixen cap objectiu, són bons per ells mateixos.

Filosofia Hel·lenística

Més endavant apareix la filosofia hel·lenística, en què l'ésser humà es descobreix com a individu més enllà de la seva condició de ciutadà, i l'accent recau en la recerca de la felicitat individual més que no pas

...

Continua llegint "Filosofia: Formalisme de Kant, Hel·lenisme i Fal·làcies" »

Locke i Mill: Utilitarisme, Llibertat i Govern Democràtic

Filosofia i ètica3,64 KB

Locke i Mill: Utilitarisme, Llibertat i Govern

Aquesta secció explora les connexions i diferències entre el pensament de John Locke i John Stuart Mill, posant èmfasi en l'utilitarisme de Mill i la seva relació amb les idees de llibertat i govern.

L'Utilitarisme de John Stuart Mill

  • Mill va ser amic personal de Jeremy Bentham i el principal seguidor de la seva filosofia, considerat el pare de l'utilitarisme modern anglès.
  • Aquest exposa el principi bàsic de l'escola utilitarista, el qual es basa en realitzar totes aquelles accions que afavoreixin la major felicitat per al major nombre de persones. L'anomena Principi de la Màxima Felicitat.
  • El judici moral es converteix en un càlcul felicífic, segons el plaer i el dolor que proporcionin, amb
...
Continua llegint "Locke i Mill: Utilitarisme, Llibertat i Govern Democràtic" »

Estètica i Dialèctica Transcendentals

Filosofia i ètica2,65 KB

ESTÈTICA TRANSCENDENTAL

Etimològicament "aisthetikos", allò que pot ser percebut pels sentits.

sensibilitat

Capacitat de rebre impressions sensibles (sentits) o, segons Kant, "la facultat en virtut de la qual ens són donats els objectes".

espai-temps

Anomenades formes a priori de la intuïció o intuïcions pures. Qualsevol estímul captat pels nostres sentits és situat sempre, ordenat, dins unes coordenades espai-temporals, i és impossible que no sigui així. Espai i temps són "motlles" innats que posseeix el subjecte i que aplica a allò captat sensorialment.

matemàtiques

Judicis sintètics a priori concretament a l’aritmètica (temps) i la geometria (espai).

analítica TRANSCENDENTAL

Etimològicament "analysis", dissolució d’un conjunt

...

Continua llegint "Estètica i Dialèctica Transcendentals" »

Kant: Judicis Sintètics A Priori i la Concepció Transcendental

Filosofia i ètica4,23 KB

L'Epistemologia de Kant: La Síntesi del Coneixement

La Contradicció entre Experiència i Necessitat

El coneixement es basa en l’experiència. Però aquí sorgeix una contradicció, ja que de les experiències sensibles que rebem no podem extreure les condicions de necessitat i universalitat, perquè no sabem si en el futur les coses seguiran funcionant de la mateixa manera que fins ara. Per això, l’experiència sempre dona un coneixement *a posteriori*. Però la racionalitat humana exigeix que les lleis científiques siguin universals i necessàries, és a dir, *a priori*.

Origen i Fonament del Coneixement Segons Kant

Segons Kant, els racionalistes i els empiristes cometien l’error de confondre el fonament del coneixement amb el seu origen....

Continua llegint "Kant: Judicis Sintètics A Priori i la Concepció Transcendental" »

La Filosofia Empirista de David Hume: Ment, Idees i Coneixement

Filosofia i ètica3,39 KB

La Filosofia Empirista de David Hume: Una Introducció

David Hume va ser un filòsof escocès que va aplicar un mètode filosòfic naturalista per estudiar científicament la naturalesa humana. El seu objectiu era aportar una concepció apropiada de la raó, la ment i la moralitat des d'un punt de vista empirista, pel qual considera l'observació sensorial com a última font del coneixement i rebutja les idees innates.

Hume va oferir una explicació a l'origen de les nostres idees que li va permetre rebutjar les idees metafísiques que no tenien un veritable significat.

La Menta i les Percepcions: Impressions i Idees

Per estudiar la ment, Hume en distingeix els seus continguts, anomenats percepcions, aplicant el criteri del grau de força i vivacitat.

...

Continua llegint "La Filosofia Empirista de David Hume: Ment, Idees i Coneixement" »

Arguments vàlids i no vàlids: exemples i anàlisi

Filosofia i ètica4,13 KB

Arguments Vàlids i No Vàlids

Definició d'Argument Vàlid

Un argument vàlid és aquell en què, si les premisses són vertaderes, la conclusió és necessàriament vertadera. En altres paraules, no és possible que la conclusió sigui falsa si les premisses són vertaderes.

Exemples d'Arguments No Vàlids

  1. Tots els mamífers tenen pulmons i mamen (premissa vertadera)

    Els ornitorincs tenen pulmons i mamen (premissa vertadera)

    Conclusió: els ornitorincs són mamífers (conclusió vertadera).

  2. Tots els alumnes de ___ parlen català i castellà (premissa vertadera)

    Els alumnes de 2n C parlen català i castellà (premissa vertadera)

    Conclusió falsa: els alumnes de 2n C són alumnes de ___

  3. Tots els mamífers ponen ous (premissa falsa)

    Els ornitorincs ponen

...
Continua llegint "Arguments vàlids i no vàlids: exemples i anàlisi" »

Nihilisme, Mort de Déu i Voluntat de Poder segons Nietzsche

Filosofia i ètica3,08 KB

Nihilisme

N’hi ha dos tipus:

  • Materialista: crítica a la metafísica, per tant, és ateu (vitalisme).
  • Negatiu: individus incapaços d’acceptar el vitalisme, la crítica a la metafísica i el nihilisme materialista. No poden acceptar que només existeix matèria i vida, necessàriament hi ha d’haver un sentit.

La Mort de Déu

La teoria en què es neguen tots els transfons inventats per la religió, és a dir, es nega la metafísica (nihilisme materialista). No només exposa que Déu no existeix, sinó que Déu va néixer a partir de la creació de l’home i, per tant, pot morir, desaparèixer. D’aquesta manera, desapareixen les veritats absolutes, les idees immutables, els ideals que guiaven la societat, etc. S’ha acabat el temps decadent...

Continua llegint "Nihilisme, Mort de Déu i Voluntat de Poder segons Nietzsche" »

La Doble Utilitat de la Crítica de la Raó Pura de Kant

Filosofia i ètica3,97 KB

La Utilitat de la Crítica de la Raó Pura (CRP)

La sensibilitat i l’enteniment es necessiten mútuament per poder entendre i conèixer. L’enteniment existeix per entendre i conèixer els objectes de la sensibilitat.

Utilitat Negativa: La Delimitació del Coneixement Teòric

Kant afirma que la utilitat negativa de la Crítica de la Raó Pura és negar qualsevol possibilitat de coneixement a tot allò que no estigui elaborat transcendentalment. Per tant, només els fenòmens poden ser objecte de la ciència i són també «la matèria» en la qual el pensament aplica les categories. Aleshores, res que estigui suportat per coses en si (noümens) pot tenir coneixement vertader.

Aquesta és una utilitat negativa perquè impedeix que el pensament...

Continua llegint "La Doble Utilitat de la Crítica de la Raó Pura de Kant" »